N de Nicolau, sant: 6 de desembre

El 6 de desembre, res a celebrar? Festa de sant Nicolau de Bari o de Mira, patró dels nens i dels navegants, en qui es basen la figura llegendària de Sinterklaas o santa Klaus i la tradició medieval del bisbetó, encara viva a Montserrat. Així s’explicava la vida de sant Nicolau en una crònica universal catalana de la segona meitat del segle XIV, el Compendi historial, de Jaume Domènec. La il·lustració que l’acompanya és de Masaccio (c. 1425) i reprodueix un dels episodis més difosos de la biografia medieval del sant bisbe, que el presenta llençant una bossa amb or a la casa d’un home que estava a punt de prostituir les seves filles per sortir de la pobresa; i és que, com recorda el Sermó del bisbetó, “les dones lo deuen molt amar / per asò tamé encar”.

Incident
Vincent E en aquest sýnet [i.e. concili de Nicea] fo lo gloriós confessor sent Nicholau, del qual, breument sa vida recomptant, diu la hystòria que ell fo ciutadà de Pàthera, ciutat molt noble antiquament de Lícia. Pare e mare hac richs e generoses e a Déu molt devots, qui en la flor de lur joventut aquest fil engenrants, depux visqueren en castetat. Lo dit fil, per mostrar qual devia ésser per a avant, stant enquara en lo bras de la mare dejunava lo dimecres e·l divenres, car en aquells dies solament tetava una veu lo dia. Vinent a etat juvenil, no abrassà los delits mondanals, mas seguia l’Esglea e aprenia los manaments evangelicals. De què s’esdevenc que co ·i· son vehí, qui era stat fort rich, vingués a tanta pobrea que volia liurar ·iii· files que havia a fornicar, ell, qui ho sabé, de nits lansant per la fenestra or, e no em poqua quantitat, e assò ·iii· veus, maridà-li les ·iii· files e gittà lo bon hom de fretura. A prop, co vaccàs la seu de la ciutat de Mirrea, mort lo bisbe, e·ls bisbes vehins ab los clergues d’aquella esglea fossen justats per provehir de pastor a la dita esglesa, al dit de ·i· sant bisbe, qui entre ells era de major auctoritat, gittaren-se tots en oració que Déu lur provehís de prelat digne d’aquela esglea; e vénc al dit bisbe una vou del cel dient:

–Fe spiar a la porta de la sglea, e aquell qui primer vindrà a matines e haurà nom Nicholau sagraràs em bisbe.

Co, donques, sent Nicholau vingués primer, levaren-lo bisbe, sitot ell contrastà tant co poc. Aordonat em bisbe, co abundàs e resplandís per tota gràcia de vertuts, comensà a ffer singulars miracles. On, co gran fam agués en la ciutat e passàs per aquí una nau carreguada de gra e preguàs lo patró que·ls ne venés alcuna quantitat:

–Pare, dix ell, no pusc, cor a certa mehura l’é pres en Alexandria e a aquella lo he a retre als officials de l’imperador.

E co lo sant li dixés que li’n liuràs almenys ·c· mugs, cor ell li prometia, en Déu confiant, que no·ls trobaria menys, e axí fo, cor lo patró trobà son compliment, e dels ·c· muygs ell provehí, per gràcia de Déu, a tota la ciutat. Encara vivent apparech als navegans reclamants-lo en la gran fortuna e·lls deliurà de perill. E a August, qui per mala e falsa informació havia fets jutgar a mort ·iii· hòmens, a precs d’aquests apparent la nit en la cambra, los féu absolvre. Ítem, per sa vertut deliurant molts d’altres de mort e de perills, era en sobirana devoció. Finalment, nostre Senyor revelant-li lo dia de sa fi, visitat per àngels e comensant aquell psalm In te, Domine, speravi, vengut que fo a aquella paraula: “In manus tuas, Domine, comendo spiritum meum”, reté la preciosa ànima em mans dels sants àngels qui li eren appareguts. E·l cors fo sepelit en ·i· alt sepulcre de marbre, del qual ixen ·ii· fonts: una, devers lo cap del sepulcre, de oli, del qual los malats untats recobren sanitat; altra d’aygua, devers los peus, de la qual los malalts guarexen.

Molts altres miracles ha fets Déus per mèrits del seu sant e fa, axí co en la sua hystòria trobaràs.

Font: Jaume DOMÈNEC, Compendi historial, BNE, ms. 11518, f. 325-326.