:: Maria TOLDRÀ ::
El passat 20 d’agost de 2025, el perfil de Twitter/X de la historiadora Raquel Madrid (@chammppi) divulgava una notícia sobre la cancel·lació de la provisió d’un salari de 50 lliures anuals que la ciutat de València havia fet a favor de Guillem Venecià, poeta, per l’ensenyament dels clàssics llatins. Es tracta d’una deliberació del Consell de la ciutat de 1429, en el context de la guerra amb Castella.
Primo fon exposat al present Consell que a mestre Guillem Venecià, poeta, era per altre Consell passat proveït que de la peccúnia comuna de la dita ciutat li fossen donats cascun any cinquanta lliures, emperò a beneplàcit del Consell, per ço com legia alguns libres de poetes, los quals no són necessaris a la cosa pública, e que a present, per rahó de la guerra, en altres coses pus necessàries la dita ciutat havia bé en què despendre ço que havia, que no era necessari donar tal salari e que y volguessen delliberar. Et haüd rahonament sobre·l dit fet, proveeix l’onorable Consell que de huy avant no li sia donat salari, ans revoquen, han e volen aquell haver per revocat, emperò que per prorata li sia pagat lo dit salari fins a la present jornada.
Guillem Venecià, poeta, és un vell conegut de la història de la cultura literària a la Corona d’Aragó tardomedieval. Cridat a València perquè deixés l’estudi que impartia a Nàpols i fes lectures públiques de Virgili (Eneida) i la Consolació de Boeci a la casa del Consell, el seu cas és sovint citat —des que Villanueva s’hi va referir a partir d’un Manual de consells— com un exemple de la maduresa de la recepció de la tradició clàssica a la Corona. Més endavant, Vives i Liern aportaria un document de la clavaria sobre el pagament de la generosa assignació (100 florins), aprovada pel Consell el setembre de 1424, que Guillem va rebre de la ciutat per aquelles lliçons, i Rubio Vela —que apunta a un probable origen venecià del poeta— ha afegit notícies posteriors, fins al 1429, sobre pagaments associats a la continuació de la seva activitat docent a València, tant a la casa del Consell com en altres llocs.
La notícia sobre la cancel·lació del seu salari a causa de les necessitats pecuniàries de la ciutat posa en evidència, doncs, com, en poc temps, l’elogi de les lliçons de Guillem sobre els autors clàssics, que repercutien «en singular benefici, erudició e mellorament dels ohents, e a singular e gran honor de la dita ciutat», va deixar pas a una crua afirmació sobre els «libres de poetes, los quals no són necessaris a la cosa pública», que tant contrasta amb el discurs medieval justificatiu de l’aprofitament moral i el prestigi associat als clàssics de la frase anterior.
Fonts citades
RUBIO VELA, Agustí, Joan Aguilar, escrivà de la Sala de la ciudad de Valencia (1423-1425): Voluntad de estilo en las misivas municipales, València: Gráficas Papallona, 2017, p. 54-55.
VILLANUEVA, Jaume, Viage literarario a las iglesias de España, II, Madrid: Imprenta Real, 1804, p. 112.
VIVES I LIERN, Vicent, Las casas de los Estudios en Valencia, València: Viuda de Emilio Pascual, 1902, p. 70-71.
[Publicat anteriorment el 2.9.2025]
