:: Maria TOLDRÀ ::
Data i lloc: 1522, febrer, 26. Castell de la Manresana.
Regest: Inventari de béns del castell de la Manresana, fet a instàncies de Miquel Benet de Gualbes, donzell domiciliat a Barcelona, confirmat pel veguer de Cervera com a tutor assignat per Isabel de Copons, senyora, amb el seu marit Joan de Copons, del lloc, castell i terme de la Manresana, a l’Urgell, al seu fill Joan Carles de Copons (c. 1511 – c. 1567). L’inventari no s’ha pogut fer fins ara perquè l’accés al castell no era segur a causa de la pesta, que també es va endur els citats Joan i Isabel fa més de sis mesos.
A continuació de l’inventari, d’una altra mà, es llegeix un breu «Memorial als tudors del pubill Copons», sense data, però anterior a aquell.
Observacions: L’inventari de béns conté 31 ítems de llibres, dels quals s’especifica que 15 són impresos («de stampa») i 8 manuscrits («de mà»). D’aquests últims, dos són llibres comptables ([12] i [17]), que es descarten dels comentaris que segueixen.
Pel que fa a la llengua, destaca la presència majoritària d’ítems en llengua vulgar (català, castellà, italià): 9 són en català ([10], [14], [18], [20], [22], [23], [25], [26], [28]); 6 en castellà ([6], [7], [9], [11], [15], [19]), i 3 en italià ([21], [24], [31]). Són dubtosos els números [4] (català, llatí o castellà?), [13] (castellà?), [16] (castellà o italià?), [27], [29] i [30] (llatí?), els quatre llibres d’hores ([1-3], [5]) i un text no identificat [8]. Quan es fa explícit el nom de la llengua, aquesta consta com a «català» / «romans català», «castellà» i «italià» / «toscana lengua».
Quant a la temàtica, els textos de caràcter devocional (llibres d’hores, textos hagiogràfics i d’espiritualitat) hi són presents amb 8 ítems ([1-5], [15], [18], [23]). La literatura d’“entreteniment” hi ocupa una part important, amb 9 ítems repartits, d’una banda, entre la poesia en castellà i en italià ([6], [7], [16], [19], [21] i [24]), amb Juan de Mena com a autor més ben representat amb tres ítems, i sense cap nom de la tradició catalana; i, d’altra banda, la narrativa en català i castellà: un llibre de cavalleries ([9]), el París e Viana ([10]) i la traducció catalana del Decameró ([14]). Els clàssics llatins s’hi llegeixen traduïts al català (Quint Curci), al castellà (Valeri Màxim) i a l’italià (Virgili) ([11], [21] i [26]), i potser en la llengua original per a Ciceró i Sal·lusti ([27] i [29]), en aquest cas possiblement relacionats amb l’aprenentatge de la gramàtica ([30]). Dels grans noms del Trecento italià, hi ha el Decameró de Boccaccio ([14]) i els Trionfi de Petrarca ([16]), traduït el primer i potser el segon, i, entre els moderns, Serafino dell’Aquila ([24]). Finalment, hi trobem tractats sobre cavalleria ([13]), cuina ([22]) i política ([28]), així com una compilació de dret català, possiblement relacionada amb la participació d’algun Copons com a membre del braç militar ([20]).
Destaca la notícia sobre un nou exemplar manuscrit, perdut, de la versió catalana del Decameró (ítem [14]), de la qual només es conserva un únic testimoni (Biblioteca de Catalunya, ms. 1716), editat diverses vegades, amb un colofó datat a Sant Cugat el 1429, que per alguns seria la data de traducció i no de còpia. L’íncipit de l’exemplar perdut de la Manresana revela que aquest era incomplet, acèfal com a mínim, ja que correspon a l’inici de la jornada I, 10: «Valeroses dones, axí com del sel són les stelles bell ornament, etc.» (cf. BC, ms. 1716, f. 40v, amb una variant respecte del text anterior, indicada en cursiva: «Valeroses dones, axí com del cel serè són les steles bell ornament»). Una notícia interessant, doncs, sobre la difusió del Decameró en terres catalanes —les «Cent novel·les» que apareixen entre els llibres d’alguns inventaris de béns post mortem tardomedievals—, en general, i de la seva traducció catalana de 1429, en particular.
Font: Cervera, Arxiu Comarcal de la Segarra, codi ACSG220-55-T2-854. Conté, segons la fitxa catalogràfica d’Arxius en línia: «Bossa de testaments, capítols matrimonials, concòrdies, vendes i altres instruments. Família Copons, senyors de la Manresana. Concabella. Cronologia: 1406-1601», 54 documents, escriptures de diversos notaris, custodiades pel notari de Cervera Lluís Porta I (1497-1539). L’inventari, d’una única mà, ocupa 19 folis sense numerar.
Text (preàmbul i assentaments corresponents a llibres)
{1} In nomine domini nostri Jesucristi et purissime virginis Marie, eius matris, sit, amen. [interl. Notum sit cunctis quod] die mercurii intitulata vicesima sexta mensis februarii anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo vicesimo secundo, attento quod magnificus Joannes de Copons, domicellus, et domina Ysabela, eius uxor, domini castri, loci et termini de la Manresana Urgelli, obierunt infirmitate pestis,[1] et quia tutus non erat accessus ut[…]que tutor et curator infrascriptus non valuit conficere nec facere inventarium de bonis dominorum predictorum, ideo nunch die predicta magnificus Michael Benedictus de Gualbes, domicellus in civitate Barchinone domiciliatus, tutor et curator testamentarius datus, constitutus et assignatus per dictam magnificam dominam Ysabelam persone et bonis Joannis Caroli de Copons, fillio comuni et naturali predictorum dictorum coniugum de la Manresana, que tutela [ratllat fuit] eciam [interl. fuit] confirmata per magnificum viccarium Cervarie die XIX dictorum mensis et anni, fecit inventarium de omnibus bonis tam mobilibus quam inmobilibus predictorum dominorum coniugum dominorum de la Manresana prout sequitur cum hoch preciosissimo signo de + .
Et primo lo castell e loch de la Manresana [interl. de Urgell, en [corr. de dins] la vegueria de Cervera constituït], ab tota jurisdicció civil, ab los hòmens e fembres de dit loch vassalls, en lo qual loch foren atrobats dotze vassalls habitans en lo dit loch.
Ítem, los censos e quísties de merçè que fan al senyor de dit loch de la Manresana.
Ítem, primerament foren atrobats dins lo dit castell los béns mobles següents: […]
{2v} En la cambra del molí o la botiga que està al cab de la entrada del castell […]:
{3} […] [1-2] Ítem, dues ores de stampa, les hunes forma migana, les altres petites. […]
{8} […] En la cambra de la cuyna: […]
{8v} […] [3] Ítem, altra caxa dins la qual foren atrobades hunes ores grans de sancta Maria de pergamí, de mà.
[4] Ítem, hun libre de stampa anomenat Vita Christi.[2]
[5] Ítem, altres ores de mà, de pergamí, forma de diornal. […]
{12} […] En la cambra [corr. de campra] prop la bescambra: […]
En lo studiet petit de dita cambra: […]
{12v} […] Ítem, una arquilla dins la qual ha les coses següents: […]
[6-8] Ítem, dos libres de les obres de Joan de Mena[3] e hun altre de [Quatuor…?].
Ítem, un cofre farrat daurat dins lo qual ha les coses següents:
[9] Primo, un libre de stampa anomenat la Trapesonda de Renaldos de Montalbán.[4]
[10] Ítem, altre libre storiat nomenat París e Viana.[5]
{15v} […] En la recambra: […]
{16} […] Ítem, hun cofre ferrat ab cuberta de cuyro dins lo qual foren atrobades les [ratllat coses; interl. pesses de libres] següents:
[11] Primo, les rúbriques de Vallèrio Màximo en castellà.[6]
[12] Ítem, un libre de deu e deix de la heretat d’en Ramon Masestre de Perpinyà.[7]
[13] Ítem, lo libre en stampa de l’art de cavalleria.[8]
[14] Ítem, hun libre de mà ab cubertes de posts, que lo primer capítol comense: «Valeroses dones, axí com del sel són les stelles bell ornament, etc.».[9]
[15] Ítem, hun libre de stampa en castellà, que és la Vida dels sancts pares.[10]
[16] Ítem, hun libre ab posts de stampa anomenat los Triumfos de Patrarcha.[11]
[17] Ítem, hun libre de mà de albarans.
[18] Ítem, altre libre dels sancts pares, en català, de stampa.[12]
[19] Ítem, hun libre de mà de cobles que comense: «Al muy prepotente Joan el Segundo».[13]
[20] Ítem, hun libre de Constitucions de Catalunya de stampa, selebrades per lo rey don Ferrando en la segona Cort en Barcelona.[14]
[21] Ítem, les Bucòliques de Bergili en italià, de stampa.[15]
[22] Ítem, lo Libre del coch.[16]
{16v} [23] Ítem, hun libre de stampa anomenat Scala Dei.[17]
[24] Ítem, hun libre de stampa anomenat lo Serafino, en italià.[18]
[25] Ítem, hun libre de mà intitulat [mot ratllat del?] e comense: «Aquesta present doctrina».
[26] Ítem, hun libre de stampa ab cubertes de fust intitulat lo Quinto Cúrsio, en romans català.[19]
[27] Ítem, [ratllat les Epístoles; interl. la Rethòrica] de Tul·li, de mà, ab cubertes de posts.[20]
[28] Ítem, hun libre de stampa, cubertes de post, intitulat lo Egidi Romà.[21]
[29] Ítem, altre libre de posts, intitulat lo Salusti.[22]
[30] Ítem, un libre de gramàticha ab posts.
[31] Ítem, un libre de stampa en [corr. de anomenat] toscana lengua que comense: «A principio». […]
{17v} Segueixen-se los contractes e encartaments que són e satisfan per al dit pubill senyor de la Manresana atrobats en dit castell, en la cambra de la exemenea de la sala del dit castell, en huna caxa o caxó gros de navegar, lo qual caxó o caxa ab son pany e clau e dins foren atrobats dits encartaments en e per la forma que se segueix […].[23]
Notes
[1] Nota al marge esquerre: «Jam menses sex latisime preteriti sunt».
[2] Segueixen dos assentaments sobre la mateixa obra, ratllats: «Ítem, altre libre de stampa anomenat [Vita?] Christi. Libre de stampa De profundis. Vita Christi. / Ítem, altre libre nomenat Vita Cristi». Amb aquell títol genèric són conegudes diverses obres divulgades per la impremta abans de 1522, especialment les quatre parts de les Meditationes vite Christi de Ludolf de Saxònia, el Cartoixà, en l’original llatí o en traducció (catalana de Joan Roís de Corella, castellana d’Ambrosio Montesino); la Vita Christi d’Isabel de Villena, publicada per primera vegada el 1497 (València: Lope de la Roca); la Vita Christi de sant Bonaventura (el mateix mes i any en què es redacta l’inventari, Joan Rosembach en publica a Barcelona la versió catalana d’un monjo de Montserrat), etc.
[3] No s’indica si és manuscrit o imprès. A les primeres dècades del segle XVI van aparèixer diverses compilacions impreses de les obres de Mena, per exemple les de Jorge Coci a Saragossa, el 1506 i el 1515 (Las CCC del famosíssimo poeta Juan de Mena con su glosa et las cinquenta con su glosa et otras obras). Sobre la circulació manuscrita, vegeu nota a [19].
[4] La Trapesonda (1a ed. de València: Jordi Costilla, 1513), tercera part de la sèrie de llibres de cavalleria sobre Reinaldos de Montalbán.
[5] No s’indica si és manuscrit o imprès. En català hi ha les edicions incunables de Diego de Gumiel (Girona, 1495, i Barcelona, c. 1497).
[6] No s’indica si és manuscrit o imprès. Hi ha diverses traduccions castellanes dels Facta et dicta memorabilia de Valeri Màxim. La primera edició coneguda (Saragossa: Paulus Hurus, 1495) reprodueix la d’Hugo de Urríes, feta a partir d’una versió francesa (f. II: «Comiençan las rúbricas del libro que Valerio Máximo, romano, compuso…»).
[7] Llibre comptable («llibre de deu e deig») de l’herència de Ramon Mestre, parent dels Copons.
[8] Es podria tractar del difós Doctrinal de los caballeros, d’Alonso de Cartagena, que en l’edició de 1497 (Burgos: Juan de Burgos) va precedit d’una portada amb el títol Doctrina e instrución de la arte de cavallería.
[9] Traducció catalana del Decameró, de Giovanni Boccaccio; l’íncipit correspon a la jornada I, 10.
[10] Alguna de les versions castellanes impreses de les Vitae patrum atribuïdes a sant Jeroni: Las vidas de los sanctos religiosos, traducció de Gonzalo de Santa María, publicada per primera vegada a Saragossa: Paulus Hurus, c. 1486-1491; Vitae patrum, Salamanca: impressor d’Antonio de Nebrija, 1498, etc.
[11] No se n’indica la llengua. Podria ser una edició italiana o la traducció castellana dels Trionfi, amb el comentari de Bernardo Ilicino, d’Antonio de Obregón (Francisco Petrarca con los seys Triunfos de toscano … con el comento que sobre’ellos se fizo, Logroño: Arnao Guillén de Brocar, 1512).
[12] Flos sanctorum? D’aquesta adaptació catalana de la Legenda aurea de Jacopo da Varazze, n’hi ha diverses edicions anteriors al 1522: les incunables de c. 1490-1494 (Lió?) i 1494 (Barcelona: Joan Rosembach), les de València (Jordi Costilla, 1514) i Barcelona (Carles Amorós, 1519), a més d’un projecte d’edició de 1500.
[13] És l’inici del Laberinto de Fortuna de Juan de Mena, un autor que ja ha aparegut als ítems [6] i [7], i que és ben present en manuscrits poètics catalans de la segona meitat del XV; per exemple, Las Trescientas es llegeixen, amb altres obres de Mena, en un volum que més endavant pertanyerà als senyors de la Manresana, el Cançoner del marquès de Barberà (Biblioteca de Montserrat, ms. 992).
[14] Constitucions fetes per lo il·lustríssimo e sereníssimo senyor rey don Ferrando, rey de Castella, de Aragó, etc., en la segona cort de Cathalunya celebrada en Barcelona en l’any mil CCCCLXXXXIII, [Barcelona: Pere Miquel, c. 1493].
[15] Hi ha tres edicions incunables de les Bucòliques en traducció de Bernardo Pulci (Florència, 1481/1482 i 1494) i Evangelista Fossa (Venècia, 1494). La d’aquest últim va aparèixer encara el 1520 a Milà.
[16] No s’indica si és manuscrit o imprès. Es va publicar per primera vegada el 1520 (Barcelona: Carles Amorós), amb el títol Libre de doctrina per a ben servir, de tallar y de l’art de coch … compost per lo diligent mestre Robert, coch del sereníssimo senyor don Ferrando, rey de Nàpols (Rupert de Nola).
[17] Francesc Eiximenis, Scala Dei, Barcelona: Diego de Gumiel, 1494.
[18] Serafino dell’Aquila o Aquilano, de qui hi ha notícia de més de 40 edicions italianes entre 1500/1501 i 1a data de l’inventari.
[19] Versió catalana de Lluís Fenollet (La hystòria de Alexandre escrita de Quinto Cúrcio Ruffo, en lo qual libre és estat ajustat una part del Plutarcho…, Barcelona: Pere Posa i Pere Bru, 1481).
[20] Ciceró, De inventione, o potser el pseudo-Ciceró, Rhetorica ad Herennium.
[21] Traducció catalana d’Arnau Estanyol del De regimine principum de Gil de Roma, corregida pel mestre Aleix Bambasser (Barcelona: Nicolau Spindeler, 1480).
[22] Un Sal·lusti, probablement amb el Iugurtha i el Catilina, del qual no s’indica la llengua (llatí?).
[23] Regest de documentació patrimonial i familiar dels Copons senyors de la Manresana (1434-1509 i sense data).
Vademècum 