:: Pep VILA ::
Edito l’exemplar d’uns goigs anònims, erudits, de l’any 1686, impresos a Girona al taller de Jeroni Palol, que reforcen l’existència al poble de Camallera (Alt Empordà) d’una confraria de la Puríssima Sang, fundada aquell any per Pere Feliu, ciutadà honrat de Barcelona.
La confraria de la Puríssima Sang
La confraria de la Puríssima Sang fou una institució caritativa, popular, molt important a la Corona d’Aragó, que, des dels segles XV-XVI, tenia com a missió principal l’acompanyament espiritual dels condemnats a mort per la justícia. Va tenir molt de relleu a Barcelona, Girona, Perpinyà, Mallorca,[1] etc. En alguns llocs, aquestes confraries organitzaven la processó del Dijous Sant. Sobre la confraria de la Puríssima Sang, en l’àmbit general de la Corona d’Aragó, hi ha un estudi signat per Germán Navarro Espinach (2006).
L’arxiconfraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Girona fou fundada l’any 1568; tenia la seva seu a l’església del Carme.
Pel que fa a l’àmbit gironí, n’hi havia una a la ciutat de Girona i aquesta de Camallera. Si ens atenem a l’esperit de l’enunciat dels goigs que editem i a aquesta documentació, que avui no entrem a valorar, també n’hi havia una tercera, encara que sembla més moderna, a la ciutat de Figueres:
- Ordinacions de la Confraría de la Puríssima Sanch de Nostre Senyor Jesucrist de la ciutat de Figueras, Figueres: Imprenta de L. Miégeville, 1883.
- Ejercicio de las tres horas : modo práctico de contemplar las siete palabras que en la cruz habló Cristo Señor Nuestro / ordenado por un Sacerdote para aprovechamiento espiritual de los fieles contemplativos, Figueres: Imprenta y Librería de L. Miégeville, 1877. [Edició patrocinada per aquesta confraria]
- Goigs dedicats Inmaculada verge : per la Confraría de la Puríssima Sanch de Ntre. Sr. Jesucrist de la ciutat de Figueras á la que se venera en lo santuari “Mare de Deu de la Salut” en lo terme del poble de Terradas, Figueres: Imp L. Miégeville, [entre 1857 i 1888?]. Segona edició: [lloc de publicació no identificat]: [editor no identificat], [19–?] (Figueres) (Art G. Trayter).
- Llibre de comptabilitat de la confraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Figueres (1825-1944), Arxiu Comarcal Alt Empordà, 110-109. Aquesta confraria ben segur que era més reculada. Els seus arxius antics van desaparèixer amb la Guerra del Francès.
- Joan i Marianna Salvanera Dalmau, matrimoni de Cistella, firmaren àpoca a la confraria de la Puríssima Sang del lloc de 25 lliures de capital que el mateix dia havien creat. Arxiu Comarcal Alt Empordà, Fons Família Batlle, de Borrassà, 110-327-T2-542. 1594. Aquest document dona a entendre que a la fi del segle XVI, a Borrassà (Alt Empordà) també hi havia una altra confraria de la Sang.
Pere Feliu Batlle i la confraria de la Puríssima Sang (Barcelona?, 1645? – Camallera, 1692)
Pere Feliu Batlle,[2] que va instituir aquesta confraria a Camallera, era fill de Salvi Batlle i d’Antiga Bahí. Fou nomenat ciutadà honrat de Barcelona pel rei Carles II el 4-8-1667. Vivia a Camallera perquè fou senyor útil del mas Feliu de Camallera i també batlle de la torre de Llampaies, del cortal de la torre Ribota de Castelló d’Empúries. Podem llegir l’acta de la seva defunció;
Vuy al primer de setembre 1692 se à donat eclesiàstica sepultura al cos del quòndam senyor Pere Faliu, ciutadà, en la iglésia de Sant Barthomeu de Camallera, en lo vas o tomba de casa Feliu. Y an entervingut en dit enterro quinse sacerdots forasters. Se ha fet ofici doble. An donat a cada sacerdot sis reals de plata. Y a mi dotsé [sic] per lo doble. Y à pagat lo dret de sepultura 10 reals plata. De quo fidem facio ego, Fermín Rovira, prevere et rector. (Arxiu Diocesà de Girona, Camallera, òbits 02, 1623-1716, f. 48r)
Llegim a la Viquipèdia que Can Feliu encara existeix. Hi ha la possibilitat que els seus descendents tinguin documentació? Es tracta d’una casa de Camallera, al municipi de Saus, Camallera i Llampaies, que forma part de l’inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Està situada dins del nucli urbà de la població de Camallera, a la part de ponent del terme, amb la façana principal orientada a la plaça Feliu i el carrer dels Afores, al costat de l’església parroquial de Sant Bartomeu.
L’església de Sant Bartomeu de Camallera és d’origen medieval. A la façana que dona a la plaça hi ha la porta principal, dels segles XVII-XVIII, amb frontó triangular, envoltada d’un esgrafiat barroc. L’absis romànic de l’església antiga, que ara resta amagat, va ser transformat en la capella del Roser. De fet, la impressió d’aquests goigs coincideix amb la creació d’aquesta confraria. Possiblement foren repartits entre els fidels en la inauguració d’aquesta associació pietosa.
A l’arxiu de la parròquia de Camallera, avui desat a l’Arxiu Diocesà de Girona, es conserva el Llibre de la Confraria Puríssima Sang. Confrares i confraresses (1686-1800): Llibre dels confrares de la Confrarie de la Puríssima Sanch de Jesu-Christ en lo altar del Sant Christo de la iglésia parroquial de Sant Barthomeu de Camallera, fundà per lo senyor Pera Feliu, ciutadà honrat de Barcelona, en dita parròquia de Camallera domiciliat, y donat principi de assentar confrares en dita confraria als quatre de agost del any 1686 per virtut de unas lletres despedides de la cort eclesiàstica[3] de Gerona […] y los confrares són los següents.
Entre d’altres confrares: «Primo, Salvador Vidal, rector de dita parròquia, 1686. Lo senyor Pere Feliu, ciutadà honrat de Barcelona, 1686. La senyora Hierònima Feliu, viuda, 1686. Lo senyor Joseph Feliu, lo senyor Antoni Feliu, lo senyor Miquel Feliu, lo senyor Pere Feliu, lo senyor Francesch Feliu, la senyora Maria Feliu, donzella; la senyora Catharina Feliu, donzella; la senyora Tereza Feliu, donzella, tots fills del senyor Joseph Feliu, quòndam de la sobradita senyora Thereza Feliu, viuda; la senyora Anna Marta Gifra, lo senyor Francisco Gifra y Spolla ciutadà de Barcelona […]». Com llegim, hi tenia associada tota la família.
En un altre llibre del mateix arxiu, Camallera obra, comptes (1606-1736), hi ha apuntat a l’any 1689 que aquest ciutadà pagava ornaments per a l’església amb els seus diners. També la va fer pintar.
Lo senyor Pera Feliu, ciutadà honrat de Barcelona, en la parròquia de Camallera domiciliat, té pagat en descàrrech de las sobreditas 33 lliuras, 18 sous 9 diners de moneda de plata per dos cobrecàlsers[4] de tafetà, lo un negra y lo altre blanch, per tela per tres amits,[5] la tela del monimera,[6] y pagar las mans del pintor, ab què pagat una cosa y altre és stat debitor tretze sous y nou plata, y dits à donats als sobradits obrers. Fet per mi, Salvador Vidal, prevere y rector de dita parròquia, avui als 17 abril de 1689.
D’aquest poble també es conserva el Libra de la Confraria de la Verge Maria fundada en la església de Camallera (1590), una confraria molt reculada que també mereixeria un estudi.
L’exemplar dels goigs
Recordem que la poesia religiosa, al costat del drama de la Passió cantat o executat, és un gènere molt fecund a Catalunya. Al centre hi ha l’expressió de la Setmana Santa (Dijous Sant, Divendres Sant, Diumenge de Glòria). Arreu del nostre domini lingüístic hi ha conservats un bon nombre de goigs dedicats a glossar la vida pública de Jesús.[7]
Els Goigs de la Puríssima Sanch de Jesuchrist, per a confraria instituhida en lo lloch de Camallera per lo senyor Pera Feliu, ciutadà honrat de Barcelona, en lo any 1686[8] figuren editats en edició facsímil en Amades & Colomines (1946: I, 213, facsímil CXII, 27,5 x 17,5 cm, col·lecció de l’abadia de Montserrat). En conec dos altres exemplars a la biblioteca del Centre de Lectura de Reus i al Seminari Conciliar de Girona.
Pel que fa al seu format, hi figura un boix amb la representació de la crucifixió. Al costat de Jesús crucificat hi trobem la seva mare, Maria, i possiblement sant Joan, el deixeble preferit, o una de les Maries. En la representació de la crucifixió, al peu de la creu hi ha una calavera que s’identifica amb la d’Adam, sepultat al Gòlgota. Segons la tradició, Adam fou enterrat en el mateix lloc de la crucifixió. Es simbolitzava el triomf de Crist sobre la mort i el pecat. Gòlgota significa ‘lloc del crani’. La figura de la calavera destaca la relació directa entre el pecat d’Adam i el sacrifici de Crist. L’orla que tanca els goigs, l’he vist impresa en altres dos exemplars de goigs editats per Palol: Goigs del Gloriós Sant Paulí (Girona, 1680) i Goigs del beato Pio Papa Quint del orde de Sant Domingo (Girona, 1681).
La tornada inicial, en lloc d’anar a l’imprès a la primera columna esquerra, va situada, potser per donar més relleu a l’harmonia de la composició, a un espai al mig de les tres. L’esquema dels goigs: tornada + 13 estrofes o cobles de sis versos heptasíl·labs + més una tornada final de quatre versos, oratio final; format infòlio.
Res no sabem de l’autoria d’aquests goigs, cantats ben segur el Divendres Sant, impresos a Girona per Jeroni Palol. Aquest taller fou estudiat per Mirambell (1988: 36-39 i 96-99). La majoria de goigs ens han pervingut anònims, també aquests. No hi ha melodia. Fou en Pere Feliu Batlle el seu autor? No ho sabem. La persona, però, que els va confegir coneixia les sagrades escriptures, sabia de retòrica i de composició. Escriu un text ben mesurat, en un català culte, no exempt d’alguns castellanismes. S’allunya de la poesia fàcil, de les composicions mediocres que figuren a la majoria dels goigs, cobles, llaors.
De primer, l’autor del text ens explica el valor de la redempció (salvació). La mort de Jesús a la creu, el seu sacrifici, allibera els cristians de l’esclavitud del pecat. Jesús va pagar la nostra llibertat amb el preu de la sang, és a dir, dels seus patiments i la seva mort (cf. 1 Pere 1,18-19). El vessament de la sang de Crist a la creu és per als cristians símbol de redempció, lliurament total i salvació per a tota la humanitat. El tema de la sang des d’un punt de vista bíblic ha estat estudiat per Cervera (2009).
En tractar-se d’uns goigs dedicats a enaltir la sang vessada, s’enumeren vuit ocasions, glossades en vuit estrofes, a partir dels textos dels evangelis, en què ocorregué aquest fet: 1) Circumcisió (Lluc 2,21). 2) L’oració i l’agonia a l’hort de Getsemaní (Mateu 26,36; Marc 14,32-40; Lluc 22,39-44; Joan 18,1). 3) Episodi de Jesús davant Pilat (Joan 18,28-32; Lluc 23,2). 4) Ecce Homo. Corona d’espines (Joan 19,4-11). 5) i 6) Suplici i mort a la creu. Jesús amb la creu al coll camí del Calvari (Mateu 27,31-32; Marc 15,20-21; Lluc 23,26-32; Joan 19,17). 7) Clavat a la creu (Mateu 27,33-34; Marc 15,22-23, 25, 27-28; Lluc 23,33-34; Joan 19,18). Últimes paraules (Mateu 27,45-50; Marc 15,33-37; Lluc 23,44-45, 46; Joan 19,28-30. 8) Un cop mort, la ferida de la llança (Joan 19,31-37).
Les excel·lències de Nostre Senyor acaben amb un acte de devoció col·lectiva: per la vostra sang vessada, ajudeu els fidels del poble de Camallera:
Jesús Déu, per vostra sang
salvau als de Camallera,
ja que devots la veneren,
i guardau-los de tots mals
donant al que així us ha honrat
de tots béns un gran tesor.
Jesús, vostra sang molt pura, etc.
Resum
Aquests goigs essencialment narratius en els quals es demanen favors, en què s’implora la gràcia per als fidels del poble de Camallera, palesen una estranya complaença i originalitat amb el tema de la sang, a partir de vuit moments en què Jesús va escampar-la al llarg de la seva curta i atzarosa vida. Lliguen amb el que els evangelis exposen en el moment de la circumcisió i la jornada bàsica del Divendres Sant en què es commemora la passió, mort i resurrecció de Jesús. Ens ho diu el profeta Isaïes: «Per les nostres faltes ha mort malferit».
L’autor podria ser un rector de poble, un capellà o religiós d’aquesta confraria que escriu un text per arrelar la fe. És una peça no exempta de qualitat, vinculada a la tradició, deutora del nostre Barroc, en el qual la imatge que transmet és efectista, devocional, ja que ens convida a la meditació i a la reflexió personal i col·lectiva. La poesia de la Passió, així com el cicle dramàtic de Pasqua, farcits de referències bíbliques, exploren la transitorietat de la vida humana, l’amor a Déu, el penediment per les faltes comeses.
Text
Regularitzo la grafia del text dels goigs. Respecto en tot moment les particularitats fonètiques, morfològiques, sintàctiques i lèxiques de la redacció primitiva, castellanismes inclosos. La puntuació, l’accentuació, l’ús de majúscules i minúscules són del català actual.
Goigs de la Puríssima Sang de Jesucrist, per a confraria instituïda en lo lloc de Camallera per lo senyor Pere Feliu, ciutadà honrat de Barcelona, en lo any 1686
Tornada
Jesús, vostra sang[9] molt pura
és remei del pecador,
i al que devot la venera
alegria de son cor.
Amb ella vós redemíreu[10]
al món que en captivitat
des del principi posat[11]
estava, perquè oíreu
amb vostra gran pietat
dels sants pares lo clamor,
Jesús, vostra sang molt pura, etc.
Fonc vostra redempció
copiosa[12] i abundant,
perquè una gota de sang[13]
sola bastà per això,
que de la divinitat
participa lo valor.
Jesús, vostra sang molt pura, etc.
Però vostra majestat
se mostrà tan lliberal[14]
que empleà tot lo caudal[15]
que el Pare vos avia dat,
i nosaltres tan ingrats
no estimam tan gran favor.
Jesús, vostra sang molt pura, etc.
Vuit vegades derramàreu
sang preciosa del cos,
per a què vostres llaors[16]
amb porfia[17] vos cantàssem,
però estam tan olvidats
que mai pensam tal amor.
Jesús, vostra sang molt pura, etc.
La primera que escampàreu
fou vuit[18] dies després nat
quan fóreu circumcidat,
i aleshores vos posàreu
per vostra gran caritat
divisa[19] de pecador.
Jesús, vostra sang molt pura, etc.
La segona que sabem
fou agonitzant en lo hort
per donar-nos lo conhort
que de vós tots nos veiem,
la qual isqué, és veritat,
a manera de suor.
Jesús, vostra sang molt pura, etc.
La tercera en lo pilar
quan cruelment assotat
allà en casa de Pilat
la vàreu també escampar
amb tanta lliberalitat
que causà a tots terror.
Jesús, vostra sang molt pura, etc.
Quartament la derramàreu
allà coronat d’espines,
les quals foren medecines
a molts que las admiraren
veent-vos tan maltractat
i sabent ser criador.
Jesús, vostra sang molt pura, etc.
Quintament quan aportàreu
la pesada creu al coll,
perquè mans, peus i genolls,
caent vós, mal los nafràreu.
Mirant-vos tan desmaiat
vos donen ajudador.[20]
Jesús, vostra sang molt pura, etc.
Sextament en lo Calvari
quan vos varen despullar
i cruelment renovar
les llagues d’aquell sacrari[21]
amb tanta inhumanitat
qual nos diu vostre escriptor.
Jesús, vostra sang molt pura, etc.
La setena i més cruel
fonc que totes en la creu
clavant-vos amb gran menyspreu,
donant-vos a gustar fel;
oh que amarga crueltat
vos donen, Déu i Senyor!
Jesús, vostra sang molt pura, etc.
Fonc l’octava quan ja mort
vos va tirar la llançada
una mà excomunicada
per donar-se aqueix deport;
oh inhumana impietat
que a Maria passà el cor!
Jesús, vostra sang molt pura, etc.
Jesús Déu, per vostra sang
salvau als de Camallera,
ja que devots la veneren,
i guardau-los de tots mals
donant al que així us ha honrat
de tots béns un gran tesor.
Jesús, vostra sang molt pura, etc.
Jesús vostra sang molt pura
és remei del pecador,
i al que devot la venera
alegria de son cor.
- Disciplina pacis nostrae super eum.
- Et livore ejus sanati sumus.[22]
OREMUS
Domine Iesu Christe, qui de caelis ad terram de sinu Patris descendisti et sanguinem tuum pretiosum in remissionem peccatorum nostrorum fudisti: te humiliter deprecamur ut in die iudicii ad dexteram tuam audire mereamur: Venite benedicti. Qui vivis et regnas, etc.[23]
Bibliografia citada
AMADES, Joan, i Joan COLOMINES (1946): Imatgeria popular catalana. Els Goigs, I, Barcelona: Editorial Orbis, 1946.
CERVERA, Jordi (2009): «Vessament de sang, culte, perdó (He 9,22)», dins La violència en la Bíblia, Barcelona: Associació Bíblica de Catalunya; Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Scripta Bíblica, 9), p. 193-226.
MIRAMBELL BELLOC, Enric (1988): Història de la impremta a la ciutat de Girona, Girona: Ajuntament de Girona; Diputació de Girona; Institut d’Estudis Gironins.
NAVARRO ESPINACH, Germán (2006): «Las cofradías de la Vera Cruz y de la Sangre de Cristo en la Corona de Aragón (siglos XIV-XVI)», Anuario de Estudios Medievales, 36/2, p. 583–611.
SERRA GÜELL, E. (s. d.): Notes històriques de la Real i Il·lustre Arxiconfraria de la Puríssima Sang de N. S. J., Barcelona.
[VIADER, Fernando] (2004): 127 genealogies de Fernando Viader: la memòria familiar dels propietaris gironins, a cura de Pere Gifre i Ricard Garcia, Girona: CCG.
Notes
[1] Encara avui, al bisbat de Mallorca, el primer diumenge de juliol se celebra la festa de la Preciosíssima Sang al santuari de la Sang de Palma. Per a la cerimònia, es davalla la imatge del Sant Crist de la Sang del seu cambril i es col·loca en un tron a l’altar major per a la seva veneració.
[2] Podeu llegir la genealogia de la família a Viader (2004: 102-103, núm. 48).
[3] No he sabut trobar aquesta documentació.
[4] cobrecàlsers: «Peça quadrada de tela de seda del mateix color de la casulla, amb què es tapa el calze des del començament de la missa fins a l’ofertori i des de la comunió fins que el celebrant se’n torna a la sacristia» (DCVB).
[5] amits: ‘tela blanca quadrada que es lliga amb toques pels pits i per la cinta i cobreix l’esquena del sacerdot per davall els ornaments de dir missa’.
[6] monimera: ‘monument’, «altar més o menys adornat que es disposa en les esglésies per a exposar-hi durant el Dijous i Divendres Sant l’urna que representa el sepulcre de Jesucrist. En el llenguatge més vulgar s’empra la forma moniment, munimén (or.)» (DCVB).
[7] Joan Amades comenta en el seu llibre sobre Els Goigs que només s’haurien d’anomenar goigs les composicions dedicades a la Mare de Déu on també hi trobem alegries i penes. Les llaors s’haurien d’aplicar als himnes litúrgics. El lector potser no veu cap goig en el martiri, en aquests versos amb espurnes d’esgarrifances que només ens parlen de mort i de passió durant la Setmana Santa, de tributs de sang.
[8] L’edició d’aquests goigs coincideix amb la fundació de la confraria a Camallera. Qui els va pagar? Entre la documentació administrativa de la parròquia de Camallera, llibres de comptes, no he sabut trobar cap nota acreditativa de l’encàrrec ni del pagament.
[9] La sang de Jesucrist simbolitza el seu sacrifici. Amb aquest acte neteja les persones del pecat.
[10] La redempció és la salvació de la humanitat mitjançant la resurrecció de Crist.
[11] Referència a la culpa d’Adam. Són aquells versos de l’escriptor valencià Joan Roís de Corella en la seva Oració a la sacratíssima Verge: «[…] per llevar-nos les taques / que el primer hom, com a vassall rebel·le / nos ha causat, ensems amb nostra culpa».
[12] copiosa: ‘amb gran intensitat, abundosa’.
[13] Gotes de suor de Jesús que, segons la tradició, van caure com a sang durant la seva agonia.
[14] lliberal: ‘fet o donat amb generositat’.
[15] caudal: ‘quantitat’ (castellanisme).
[16] Encara al segle XVII, les llaors són sinònim de goigs.
[17] porfia: ‘obstinació, tenacitat a procurar obtenir un fi’.
[18] vuit: aquí hi ha un error tipogràfic en l’imprès. Corregim segons el sentit.
[19] divisa: ‘emblema o senyal’.
[20] Al·lusió a Simó de Cirene, més conegut com el Cireneu, que va ser, segons els evangelis de Marc, Mateu i Lluc, la persona que va ajudar Jesús a portar la creu fins al Calvari.
[21] sacrari: ‘lloc, i especialment urna o receptacle, on es guarda Jesús sagramentat’ (castellanisme).
[22] Isaïes 53,5.
[23] Es tracta d’un himne medieval, que figura en els breviaris amb el nom genèric «De Passione Domini». És atribuït al papa Gregori Magne (540-604). S’usava en els actes litúrgics que se celebraven durant la Quaresma i la Setmana Santa.
Vademècum 