A d’Aniversari

ANIVERSARI m. Commemoració d’un fet el dia que es compleixen anys de la seva realització, segons que defineix prosaicament l’Alcover-Moll. La lírica, la posa l’etimologia amb la seva simplicitat descriptiva: pres del llatí annĭversarĭum, ‘que ve cada any’. Retorns previsibles, no com els girs sobtats de què parlava fa un parell de setmanes i que situaven l’observador en la disjuntiva de la desesperació o de la meravella contínua. I tal dia farà un any, vaig pensar el 19 d’agost de 2012, quan obria aquest blog, calaix de sastre d’esborranys escampats en arxius del disc dur o d’apunts que em vénen al cap tot llegint. Una manera com una altra de perdre el temps o de donar forma a algunes idees, segons la lluna. Per celebrar-ho, l’espelmeta de rigor:

Acompanyada d’una petita galeria de vademècums curiosos: un sermonari, un text alquímic pseudolul·lià, uns tractats tècnics i el fullet d’una temporada futbolística. Del que em feia més gràcia, em sap greu dir que no hi és. Ara per ara no en tinc imatges presentables, només unes fotocòpies de segona generació del manuscrit B 156 de la Sächsische Landesbibliothek – Staats- und Universitätsbibliothek de Dresden. L’arxiver i historiador Pere Miquel Carbonell, amb qui fa un any encetava aquest blog, hi va incloure uns extractes adaptats de l’Aurora novissima de Pietro da Unzola a partir del Vademècum d’en Canyelles, és a dir, Gabriel Canyelles, l’influent notari barceloní de la primera meitat del segle XV que va posar ordre a l’arxiu de la catedral i va redactar una part de l’antic dietari de la ciutat, més conegut com a Manual de novells ardits.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.