:: Eulàlia Duran, El moviment revolucionari de les Germanies: Ideologia i consciència social, Mallorca: Lleonard Muntaner, Editor, 2021 (Panorama de les Illes Balears, 67), 59 p. ISBN: 978-84-17833-82-4. ::
La commemoració, l’any 2021, dels 500 anys de l’inici de les Germanies a Mallorca està tenint una incidència més enllà de l’àmbit acadèmic en què solen moure’s aquestes celebracions, per convertir-se en un eix vertebrador de diferents activitats culturals que han implicat amplis sectors de la societat mallorquina. La comissió cívica Germanies 500 aglutina bona part d’aquestes iniciatives d’èxit, entre les quals va destacar la lectura conjunta en tots els municipis de l’illa, el 7 de febrer de 2021, d’un manifest que, en un exercici de recuperació de la memòria històrica, identifica en l’antiga Germania uns valors de llibertat i justícia social considerats precursors per a la Mallorca contemporània. No cal dir que aquesta derivada política d’actualitat ha despertat suspicàcies en alguns sectors. Això s’intueix, per exemple, en algunes reaccions al voltant de la recent polèmica sobre l’autenticitat de les famoses claus del regne de Mallorca, el símbol de la derrota de la Germania ofert a l’emperador Carles que durant anys es va donar per perdut; als anys vuitanta se’n va recuperar la pista en una col·lecció privada, però veus autoritzades han manifestat dubtes sobre la seva autenticitat i avancen la hipòtesi que es tractaria d’una falsificació del segle XIX, una nova prova de l’interès que la Germania estava adquirint com a episodi clau de la història del regne.[1]
Però si hi ha consens sobre un dels primers fruits de la commemoració de les Germanies mallorquines el 2021 és la bona acollida que ha tingut la publicació d’un treball d’un dels investigadors que millor coneix la matèria, Eulàlia Duran. Es tracta d’una contribució redactada originalment en francès per a un col·loqui organitzat per la Universitat de París VII, i publicada amb el títol “Idéologie et conscience sociale dans le mouvement révolutionnaire des Germanies” dins les actes del col·loqui (Mouvements populaires et conscience sociale, XVIe-XIXe siècles, París, 1985).
L’article de Duran apareix traduït per primera vegada al català, sense l’aparat de notes a peu de pàgina. Ara i al moment en què es va redactar, més de trenta anys enrere, constitueix una magnífica introducció al món de les Germanies, un tema al qual l’autora havia dedicat feia poc la seva tesi doctoral, publicada el 1982 amb el títol Les Germanies als Països Catalans, tota una declaració dels principis que han caracteritzat la seva aproximació al tema fins a la seva última contribució, un article que va aparèixer el 2019 a la revista Concret:[2] el fenomen agermanat s’ha de llegir en un context ampli que inclogui les seves diverses manifestacions –i fins i tot absències– en tots els territoris de la Corona d’Aragó, sense oblidar fenòmens coetanis més enllà de les seves fronteres (els comuneros del regne de Castella). En canvi, a la bibliografia hi sol dominar l’enfocament territorial, especialment a València i Mallorca.
Una altra característica de la metodologia de treball de Duran que es fa ben manifesta a l’article és l’estricta base documental de la seva investigació, fins al punt que el text té una bona dosi de paràfrasi de les fonts coetànies i cinccentistes en general sobre els agermanats, tant dels documents d’arxiu com de les fonts literàries –historiogràfiques, sobretot. Aquesta manera de construir el relat històric, que als anys 70 i 80 solia considerar-se una forma tradicional d’aproximar-se als fets entre els historiadors del país, més interessats en l’enfocament socioeconòmic, ha resultat, anys després, d’una actualitat indiscutible; de fet, no es tracta de cap paràfrasi literal: els textos historiogràfics es llegeixen a la llum del que sabem de l’autor i el seu context –social, educatiu, professional– i a partir de l’anàlisi de la terminologia emprada a l’època, que pot coincidir en la forma amb la nostra, però que està subjecta a uns condicionaments i a una evolució que cal analitzar a la llum de la documentació conservada. A l’article, doncs, Duran ens presenta la Germania tal com la van descriure els seus protagonistes: els qui hi van participar –amb els principis i els lemes a què van recórrer– i els qui la van combatre des del terreny judicial –no hem d’oblidar que una bona part de les fonts tenen un origen judicial i posterior als fets, apareixen en un context de repressió– i el propagandístic –textos antiagermanats sovint produïts per escriptors al servei de la noblesa que es va enfrontar al moviment. El relat de Duran, fidel a la lletra de les fonts, d’una banda, introdueix el lector, de l’altra, en els conceptes clau dels textos –“germania”, “mascarats”, “justícia”, “llibertat”, etc.–, n’interpreta el sentit i situa els discursos en el context profètic i apocalíptic de què s’abeuraven els uns, en la literatura cortesana produïda pels altres o en els debats de controvèrsia sobre temes com la conversió de l’infidel. En resum, un discurs historiogràfic que connecta amb determinades línies actuals de la metodologia històrica: inventari i anàlisi de la terminologia coetània, filiació respecte de les tipologies i els gèneres de la producció escrita, arxivística o de creació literària.
Aquesta aproximació és la que permet llegir amb tant de profit com fruïció el treball d’Eulàlia Duran sobre les Germanies, i alhora reivindicar la seva tasca com a investigadora, entre la història i la filologia, no sempre ben compresa pels especialistes d’una i altra procedència. I és que el projecte inicial de publicar la versió catalana de l’article de 1985 va evolucionar ràpidament fins a convertir-se també en un homenatge a l’autora, en el qual s’ha implicat l’Institut d’Estudis Catalans –Duran és membre de la secció Històrico-Filològica. El lector trobarà un resum de la història de la confecció del llibre en un article d’un dels seus impulsors, l’escriptor felanitxenc Bartomeu Mestre (Balutxo). Així, doncs, el volum finalment publicat per Lleonard Muntaner Editor consta de l’article de Duran, seguit d’una semblança biogràfica de l’autora a cura de l’historiador valencià Ernest Belenguer, d’una bibliografia de treballs de Duran sobre les Germanies, de la filòloga catalana Maria Toldrà, i d’una bibliografia sobre la Germania a Mallorca, redactada per Maria Margalida Perelló, historiadora mallorquina que té en curs una tesi doctoral sobre el mateix tema. Amb el cicle que s’obre amb l’article i es tanca amb aquest últim apèndix no només es reconeix la figura de Duran com a investigadora de les Germanies, sinó que es fa evident que la seva tasca té continuïtat en les joves generacions d’historiadors.
Notes
[1] Cristina ROS, “Experts dubten que les claus del Regne de Mallorca siguin autèntiques”, Ara Balears (12/03/2021). Les claus havien estat localitzades en poder de Batsheva Rothschild, que en va facilitar fotografies; vegeu Eulàlia DURAN, “Les claus del Regne de Mallorca”, Serra d’Or, 282 (març 1983), p. 141-144, que anys a venir trobarà ressò en l’article de Gabriel LLOMPART, “Dos obras de arte significativas de la Germanía mallorquina”, Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, 17 (2007), p. 19-35.
[2] Eulàlia DURAN, “Les Germanies. De la legalitat a la rebel·lió fallida”, Concret. Economia i Pensament, 1 (desembre 2019), p. 163-172; reproduït a El Temps, 1918 (15/03/2021).
La commemoració, l’any 2021, dels 500 anys de l’inici de les Germanies a Mallorca està tenint una incidència més enllà de l’àmbit acadèmic en què solen moure’s aquestes celebracions, per convertir-se en un eix vertebrador de diferents activitats culturals que han implicat amplis sectors de la societat mallorquina. La comissió cívica Germanies 500 aglutina bona part d’aquestes iniciatives d’èxit, entre les quals va destacar la lectura conjunta en tots els municipis de l’illa, el 7 de febrer de 2021, d’un manifest que, en un exercici de recuperació de la memòria històrica, identifica en l’antiga Germania uns valors de llibertat i justícia social considerats precursors per a la Mallorca contemporània. No cal dir que aquesta derivada política d’actualitat ha despertat suspicàcies en alguns sectors. Això s’intueix, per exemple, en algunes reaccions al voltant de la recent polèmica sobre l’autenticitat de les famoses claus del regne de Mallorca, el símbol de la derrota de la Germania ofert a l’emperador Carles que durant anys es va donar per perdut; als anys vuitanta se’n va recuperar la pista en una col·lecció privada, però veus autoritzades han manifestat dubtes sobre la seva autenticitat i avancen la hipòtesi que es tractaria d’una falsificació del segle XIX, una nova prova de l’interès que la Germania estava adquirint com a episodi clau de la història del regne.[1]
Vademècum 