C de Cosme i D de Damià

De sent Cosme e Damian

Vincent En aquest temps Cosmas e Damian, frares bessons, fils de Theodora, metges qui curaven homes e bèsties e no·n prenien res, prees en la ciutat de Egea per lo prefeyt Lísyas, interrogats de lur condició, dixeren si ésser christians; per què co batuts se alegrassen, ab ·iii· frares lurs, Antonino, Leòncio, Eusèpio, ligats, lansats en la mar e per l’àngel solts reduyts en terra e mees em foc, co la flama oucís molts de lurs perseguidors e ells romaessen sens dan, los altres frares en la càrcer retenguts, Cosmas e Damian foren crucificats, lapidats e sagitats; mas co les pedres e les sagetes tornassen contre·ls lapidants, foren degolats. E co los christians duptassen de sepelir-los ensemps, per so cor sent Cosmas dix que no volia que son frare fos ab ell sepelit per tal cor de una dona que havia garida pres ·i· servei fort poc, sobrevenc ·i· camel cridant ab vou humanal: «Sepelits-los ensemps, cor so que Damian pres no ho pres per avarícia, mas per honor del nom de Déu, per lo qual era conjurat».[1]