Bisbetons i reis mags a Montserrat

 “Per Sant Nicolau, plou si a Déu li plau”

Una paralitúrgia nadalenca

Avui 6 de desembre és la diada de sant Nicolau, patró del infants, inici de les festes de Nadal, una festivitat molt arrelada a tot l’occident europeu, especialment a Alemanya, Holanda, etc. La festa, que té molts angles, s’inspira en la figura de sant Nicolau de Mira, un bisbe turc del segle IV, o Nicolau de Bari (lloc on després de morir hi van traslladar les seves restes). A Catalunya també en tenim testimonis molt antics, notícies i alguns venerables textos. Ja l’any 1343 consta la representació de l’“entramès” (sic) del bisbetó a la seu de Mallorca. Josep Romeu va publicar “Els dos textos catalans del Sermó del Bisbetó”, dins les Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (PAM, volum 1, 1993, p. 189-231), on estudia aquestes llibertats de desembre. De fet s’havia mig teatralitzat a totes les catedrals del nostre domini lingüístic on hi havia escolania: Barcelona, Elna, Girona, Lleida, Mallorca, Perpinyà, Tarragona, València, etc. Carles Bosch de la Trinxeria va poder demostrar que, a la fi del segle XIX, aquesta festa folklòrica encara pervivia en alguns pobles arraconats del Vallespir.

L’objectiu d’aquesta col·laboració d’avui és, però, molt més modesta. No pretenc historiar altra volta el tema, sobre el qual encara hi ha materials pocs garbellats. Ens manca també una bona edició crítica del sermó del bisbetó publicat per Lluís Faraudo de Saint-Germain al Recull de textes catalans antichs: Aplech III., 13 (L’Avenç, 1910-1912). Es tracta del manuscrit número 54 de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Més que tot, volia mostrar i compartir amb els lectors encuriosits i estudiosos tres il·lustracions montserratines de la primera meitat del segle XX, que pertanyen a la meva col·lecció particular, comprades fa molts anys a Manresa. Són difícils de veure i crec que tenen un valor etnogràfic contrastat. Dues fan referència a la cerimònia del bisbetó, la darrera tracta de la festivitat dels Reis que protagonitzaven els nens de l’escolania, sobre la qual no puc aportar cap dada. Les tres postals ens mostren vestimentes i maneres de fer prou curioses. Podeu fer-ne ús i divulgar-les.

El bisbetó a Montserrat

Encara a Montserrat, s’escenifica la tradició de la festa del Bisbetó entre els noiets de l’escolania. Podeu veure la cerimònia penjada a Youtube. Cada 6 de desembre, dia de sant Nicolau, s’escull i consagra un bisbetó entre els escolans nouvinguts. L’escollit exercirà, per un dia, de màxima autoritat dins el monestir. La festa és avui, però, molt descafeïnada, ha passat pel ribot de la censura eclesiàstica i mediàtica. En èpoques anteriors fou molt més sorollosa i reivindicativa. Si voleu saber-ne més, llegiu el treball de Rossend Serra i Pagès, La festa del bisbetó a Montserrat y origens de la meteixa (Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1910, 48 p. amb il·lustracions, col·lecció Publicacions de la Secció de Folklore del Centre Excursionista de Catalunya). L’any 1909, uns quants socis de la secció Folklore d’aquesta entitat, amb el permís de l’abat, van anar a Montserrat a veure les cerimònies religioses que per la seva diada practicaven els escolans. El 21 de novembre ja es feia l’elecció del bisbetó en la figura d’un escolà del monestir. Aquell any van escollir un nen de bona família de Terrassa, els pares del qual van sufragar una part de les despeses de la festa. A dos quarts de nou de matí, després de vestit i esmorzat,

se va reunir la comunitat i els parents del Bisbetó (sense les dones), en la Sala de l’Escolania tota guarnida de garlandes, escuts i fanals de paper de color… El Secretari, abans de començar la lectura, va besar l’anell a l’Abat, després al Bisbetó vestit de pontifical, que va fer llegir la pastoral al Secretari, en una taula posada a la seva dreta, tenint-hi a l’esquerra l’Abat del Monestir. El Secretari, abans de començar la lectura, va besar l’anell a l’Abat, després al Bisbetó, y’s va posar a llegir el document, entre les riallades de la comunitat y sobre tot dels escolans, que celebraven les ocurrències del bisbe de per riure, a lo que ell mateix els acompanyava, malgrat la circunspecció que’l càrrec semblava haver-li d’exigir.

El discurs del bisbetó, escrit per un monjo, no deixava de ser una peça oratòria amb moments feliços, francament divertits, adreçat a la comunitat d’escolans perquè fessin bondat i complissin amb els seus deures, que eren molts. Serra i Pagès, en aquest treball, transcriu el sermó pronunciat aquell any.

Acabats els actes, després de desvestits i d’haver dinat, la comitiva anava a donar un volt a la plaça del Monestir, on la quitxalla, entre músiques, celebraven diversos jocs infantils, bromes i gresques.

Com que durant la guerra del Francès es va cremar l’arxiu de Montserrat, molta de la documentació antiga es va perdre. Serra i Pagès apunta que a inicis del segle XVIII es va interrompre. Potser per la guerra de Successió? Segons un inventari montserratí del 1344, a la sagristia es guardava una “mitra pro pueris” i l’“annulum puerorum”. Un segon de 1381 indicava que, de les capes usades, solien fer-ne de més petites “pro scolaribus” (Serra i Pagès, p. 11). Serra també apunta una curiosa notícia publicada per Milà i Fontanals: “abans se posaven a disposició del Bisbetó altres noys vestits de moços d’esquadra, que li presentaven com a pressos alguns noys pobres, als que s’obsequiava després ab un bon dinar” (p. 9).

Tornem al mite de la innocència per unes hores. Entre tantes penalitats i homilètiques serioses que, en moments de pandèmia, ens arriben des de molts fronts, intentem reviure el record humorístic i satíric que ens oferia aquesta diada. Més que mai, totes les autoritats i dignitats són efímeres, nosaltres també!

Oyats, sayors, si a vos plau,

oyats simplament mon sermó:

si Déus bona ventura vos do.

Si bé .i. poc vos aturats,

no murmarets ne no tusats,

de sent Nicholau vos diré

la vida, com pus breu poré. (Rialc 0.135)

Unió d’Escolars de Montserrat. Impremta L. Roca. Manresa
Montserrat. La Festa dels Reis en l’escolania. L. Roca. Manresa
Montserrat. Lectura de la Pastoral del Bisbe de l’escolania. 6 de desembre L. Roca. Manresa

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.