Un protocol per atendre malalts i ferits de guerra, possiblement a l’Hospital de Santa Caterina de Girona, durant la guerra de Successió

En ocasió de la celebració a Girona, el 22 de març de 2019, del VIè Congrés d’Història “Hospitalitas et Caritas”: Hospitals, cases de beneficència i caritat a Girona, organitzat per l’Institut d’Estudis Gironins, les actes del qual han de sortir publicades a la tardor de 2020, vaig haver de consultar documentació sobre hospitals i hospicis existent als arxius de la ciutat per tal de bastir la meva contribució. En el Lligall 2. UI 12673 (Serveis Personals i assistencials Hospici) de l’Arxiu Municipal, hi vaig localitzar per casualitat aquest document pelat que comentem i que transcrivim a continuació, que s’apartava del que havia escollit tractar en la meva intervenció. No obstant, el paper em va agradar. Es tracta de dos bifolis, escrits en català, en els quals hi figura la còpia d’un protocol assistencial, d’un contracte, l’original del qual ben segur que pertanyia a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona i que va servir de model per a l’Hospital de Santa Caterina de Girona, ciutat considerada plaça forta, on sabem que hi havia una guarnició nombrosa i estable. Els allotjaments militars eren una altra font de problemes. Als arxius gironins hi trobem molts documents d’institucions barcelonines, disposicions, edictes, textos legals sobretot, que llavors servien de guia i de pauta, d’altres d’obligat compliment per als governants de la ciutat. Fins i tot l’arrambador de rajoles ceràmiques a les parets de l’Hospital de Santa Caterina de Girona són deutores de les que figuren al pati de Convalescència de l’Hospital de la Santa Creu (1677-1678).

El document em va interessar perquè donava clarícies sobre la història dels costums i de l’alimentació de grans col·lectius. Soc dels qui creuen que els episodis bèl·lics s’han d’estudiar barrejats amb les condicions de vida de la gent. Molta hi va patir. Aquesta és encara una realitat poc coneguda. No sabem com es vivia, què vestien, quins horaris seguien, què es menjava, amb quina disciplina funcionaven amb prou detall els hospitals, els hospicis, la gent dels vaixells, a les presons, als seminaris, als convents, als col·legis de l’Antic Règim. El paper no porta cap indicació de quan i per qui fou copiat. Crec que està relacionat amb l’impacte que va ocasionar la guerra de Successió a Barcelona i a Girona, on l’Hospital de la Santa Creu i l’Hospital de Girona rebien ferits dels dos bàndols de la guerra, gent del carrer, malalts, desplaçats, etc. Sabem pels treballs d’Adrià Cases Ibáñez[1] que, entre setembre de 1705 i setembre de 1714, l’hospital barceloní va atendre més de divuit mil ferits de l’exèrcit.

Per aquesta còpia gironina coneixem quin protocol s’havia de seguir per atendre els ferits, en quin tipus de llit havien de dormir, com havia de ser la qualitat de la màrfega i el matalàs, quina dieta seguien, com s’havia de pastar el pa sense segó –la gallina vella que feia bon caldo–, els melindros, la fruita seca de postres. Sobre el paper, els militars anaven ben alimentats –tanta gana i misèries que van passar en el camp de batalla, tanta fam que es va patir a la Girona borbònica. També es detalla què passava amb la roba i les armes amb què entraven a l’establiment, qui els havia de subministrar les medecines, etc. Els malalts s’allitaven amb una camisa i amb una gorra de drap blanc. Als morts se’ls enterrava amb camisa. Els oficials rebien una dieta més substanciosa que els soldats (xai, vi, caldo, ous, fruita seca, etc.). Un altre tema sobre el qual ara no entrarem per manca de dades fefaents era qui pagava en realitat els costos d’aquests ingressats. Gairebé sempre els hospitals s’endeutaven per complir amb aquestes obligacions, s’havien de vendre patrimoni. Tenien assignades unes tarifes per atendre malalts, però per raons de guerra i d’empobriment general ningú no les pagava. A l’hospital també hi treballaven per a l’administració reial dues persones (un controlador i un comissari) que s’encarregaven de gestionar les altes i baixes dels oficials i soldats allí ingressats, el control de les armes. En els primers anys de la guerra sabem que hi havia unes quotes a pagar en concepte de manutenció i cura impossibles d’assumir per les dues parts.

Pel tal d’enquadrar millor aquest document, vaig consultar amb profit la tesi d’Adrià Cases.[2] D’allí en vaig copiar aquest paràgraf que lliga puntualment amb unes quantes recomanacions que surten a l’esmentada còpia gironina:

Per atendre als soldats malalts, ferits o amb sífilis, cada dia rebien setze unces castellanes de carn (1/3 part de moltó i 2/3 parts de vaca), un “cuartillo de vi” mesura madrilenya, una lliura i mitja de pa i, si era necessari, s’havia de garantir l’equivalència d’aquesta ració en ous i bescuit. Per als sotsoficials i oficials –des del sergent als rangs superiors–, aquesta porció era quelcom superior en quantitat però estava formada pels mateixos aliments, vint unces de carn, mig “azumbre de vi” (mesura madrilenya) i vint-i-quatre unces de pa de farina. Igual que els soldats, la ració podia ser substituïda per l’equivalència en ous i bescuit. La ració esmentada també podia constar de 12 unces diàries de moltó.

[Text]

Imatge de dos militars de la guerra de Successió.

Los administradors a càrrech dels quals corre la direcció de l’Hospital de Barcelona deuen subministrar tot lo necessari al servei de l’official y soldat malalt

1º És obligació de l’hospital donar per cada un dels malalts un llit de po[s]ts y banchs o tot de ferro ab una màrfega de estopa plena de palla, un matalàs de lo mateix ab vint lliuras de llana, totas dos pessas de la igualtat del llit, dos llansols de drap de bona qualitat, una flassada de llana, un trabeser de estopa o cuixí de la matexa amplària del llit, las camisas nece[s]sàrias y una gorra de drap blanch.

2º Deu l’hospital donar cada dia una ració ordinària a l’official malalt 14 unces de moltó, un quarto de gallina, un parell de ous cuits, 20 unces de pa cuit sense segó y dos quartillos de vi que seran tres parts d’una meitadella y dos unces de panses o ammellas per postres, menos quant lo metge disposa altra cosa.

I al soldat se li dona diàriament 10 unces de moltó, 16 unces de pa cuit y un quartillo de vi requerint dites racions en dos parts ab obligació de posar la olla al foch dos vegadas al dia per rahó del caldo.

3º Deu lo hospital donar als que prenen lo remey de uncions[3] los caldos, substàncias, melindros o lo que lo metge ordena, posant per cada vuit uncionistas, a més de la racció ordinària de carn una gallina per rahó del caldo y gratificant[t] a l’Hospital a més de la Hospitalitat ordinària 4 lliura, 1 sou per cada un que hix curat de l’hospital.

4º Deu entregar lo hospital las armas y uniformes dels soldats que moren als oficials del cos, menos la camisa respecte de enterrar lo cadàver ab ella; y los oficials deuen pagar 14 lliures per cada uniforme que se entrega havent de acudir a sercar-los dins lo termini de sis mesos y passats estos no té obligació lo hospital de entregar-lo.

5º Deu lo hospital possar los capellans nece[s]saris, metges, cirurgians, apotecaris, subministrant a compte del hospital tota la medicina neces[s]ària per la curació de tots los oficials, soldats, mariners que entran ab llegítima vaxa[4], y axí mateix posar los infermers necessaris per sa assistència dels malalts pagant a tots los sobredits empleats sos respectius salaris y racions.

6º Respecte de no haber alterat el Rey cosa sobre el règimen que fins ara se à observat en est hospital, estan en ells empleats per compte de S. M. un contralor[5] ab 60 lliures de sou mensual y un comissari de entrades ab 30 lliures a fi de que porten lo compte y rahó de las entradas, exidas y jornades que los sobredits malalts han causat cada mes.

Totas las sobreditas cosas deu complir lo hospital, y per ellas se pagan sinch sous y tres diners per cada jornada de soldat, y per la del oficial set sous y tres diners per cada jornada de soldat y per la del oficial set sous.

Notes

[1] Vegeu també, sense ser exhaustiva, aquesta bibliografia sumària: J. MASSONS ESPLUGAS, “Els hospitals militars de Barcelona”, Gimbernat: Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència, 9 (1988), p. 225-235; J. RIERA PALMERO, Ordenanzas y asientos de hospitales militares en España, Valladolid: Universidad, Secretariado de Publicaciones, 1992; Adrià CASES IBÁÑEZ, “Aproximación al sistema sanitario militar borbónico durante la guerra de Sucesión española. El frente catalán, 1705-1714”, Cuadernos de Historia Moderna, 39 (2014), p. 233-252.

[2] Guerra i quotidianitat militar a la Catalunya del canvi dinàstic (1705-1714), Barcelona: Fundació Noguera, 2015, p. 292.

[3] Es tractava potser d’un tractament mèdic més general, per exemple hi havia uncions mercurials per als malalts de sífilis.

[4] Baixa.

[5] Del francès contrôleur, castellanisme. El DCVB recull el mot “controlador” sense, però, documentar-lo. Segons el DRAE: “antiguamente en el cuerpo de artillería y en los hospitales del Ejército, interventor en la cuenta y razón de los caudales y efectos”.

(Imatge destacada: escut de la ciutat que havia estat situat a l’Hospital Civil de Girona. Gentilesa de l’Arxiu d’Imatges de l’Ajuntament de Girona, fotografia de Valentí Fargnoli.)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.