Pomell de goigs del Jardí de Maria de Narcís Camós (1657): Nostra Senyora de Montserrat

Notícia de la imatge de Nostra Senyora de Montserrat del Jardí de Maria de Narcís Camós

L’advocació de la Mare de Déu de Montserrat queda emmarcada dins del bisbat de Vic en el llibre de Narcís Camós.[1] En les paraules introductòries, el primer que queda destacat és l’orografia que envolta el lloc, la particularitat de les seves muntanyes, que associa a una deferència del Cel envers aquest paratge, originada el dia de la mort de Crist, quan, com diu sant Mateu, “la terra tremolà, les roques s’esberlaren”.[2] A partir d’aquest fet, el lloc es convertí en un autèntic “Jardí de Maria” per acollir la “gran Senyora” i causar una admiració sense límits en qui veuria les serrades penyes en acostar-se.

Descriu la imatge com d’una noble Senyora de mitjana edat, fesomia seriosa, de pell fosca i d’ulls molt vius i bonics. El Fill, d’uns tres o quatre mesos, el porta assegut sobre els genolls, una mica girat perquè pugui veure-la. Comenta que una mà la té oberta i girada cap amunt “como si en ella tuviese alguna cosa”. Tota l’escultura desprèn una majestat obra de Déu envers la seva Mare. Comenta Camós que els monjos que la vesteixen quasi no gosen aixecar els ulls per mirar-la, en senyal de reverència.

Aquest és l’aspecte que oferia al segle XVII l’escultura vestida amb roba i situada al retaule principal del temple sumptuós començat a edificar el 1560 i consagrat el 1592 pels bisbes de Vic, de Girona, d’Urgell i d’Elna.

L’aparició de la Verge a set nois de Monistrol i totes les vicissituds ocorregudes fins a l’entronització solemne de la marededéu al monestir, primer el de Santa Cecília, atesa per monges benedictines, i després al lloc actual, atesa per monjos del mateix orde, ocupa una extensió de diverses pàgines. No falten les referències al comte de Barcelona Guifré el Pilós, la seva filla Riquilda i fra Garí, com també l’esment de Ripoll com a origen de la gestió monacal.

Un altra paràgraf està dedicat als devots pelegrins que pugen al santuari, fervorosos, amb càntics i exvots d’agraïment que queden exposats per a admiració dels visitants: retaulons, caps, braços, cames, grillons i també naus de navegants que el primer que veuen quan s’apropen a la costa són els cims de Montserrat, senyal que la travessia ha acabat bé.

Finalment, un darrer apartat està dedicat a les ermites i els seus ermitans, que convocaven tants visitants i els atreien en aplecs de dies festius.

Els gravats contemporanis de Nostra Senyora de Montserrat

Contemplar gravats dels segle XVII és comprovar com devia trobar Narcís Camós el paratge montserratí i la imatge de la Mare de Déu.

El cartògraf holandès Johannes Janssonius té un gravat de 1657 on es veuen clarament els elements mencionats per Camós: muntanyes retallades, imatge de la marededéu vestida amb robes a la dreta, monestir de Santa Cecília a baix de tot, monestir de Montserrat emmurallat centrat al mig, el camí costerut des del pla d’on arrenquen els pelegrinatges i l’escampall d’ermites pels cims… i molts detalls preciosos…

Un segon gravat dels segle XVII, fet per P. Rosillo,[3] que firma com a “esculpsit” a Mèxic el 1672,[4] ofereix a la part central una visió semblant a l’anterior: la Verge de Montserrat vestida amb roba i amb l’anomenada corona “mexicana” al cap, voltada d’autoritats eclesiàstiques al centre de la làmina; a baix de tot, el monestir de Santa Cecília; a mitja alçada, a la dreta, el monestir de Montserrat emmurallat, i, a la part superior, els cims amb els noms de les ermites escampades. A mode de predel·la està dibuixada la visió d’un altar principal ornat de llànties votives. Al voltant del gravat principal, petites estampes reprodueixen escenes de favors marians.

El tercer gravat del segle XVII apareix com a frontispici del llibre de Pere Serra i Postius Epitome historico del portentoso santuario y real monasterio de Nuestra Señora de Monserrate.[5] El firma com a “sculpsit” Francisco Gazan[6] a Barcelona l’any 1699. Dels elements descrits en les làmines anteriors, el monestir de Santa Cecília no hi és, però sí la Santa Cova al seu lloc. En canvi, apareixen enumerades àmpliament pel seu nom les ermites, i estan situades a l’espai corresponent. Val a dir que aquesta obra de Serra i Postius esmenta diverses vegades el Jardín de Maria de Narcís Camos al llarg de les seves cinc-centes pàgines. Aquest gravat va ser copiat més endavant per un artista barceloní de la família de tipògrafs Pauner, al segle següent.

Els goigs més antics, impresos,[7] de Nostra Senyora de Montserrat

Els fulls més antics són del segle XVII. La lletra d’aquests goigs conviu amb altres versions manuscrites com, també, amb un himne montserratí, en llatí, igualment imprès en aquesta època. La lletra que els identifica comença amb la invocació de “Sacratíssima Senyora / Mare del fill increat”, i segueix l’esquema clàssic dels antics gaudis marians que lloaven els set goigs de la Mare de Déu. Han estat descrits, sovint, tant literàriament com pintats artísticament. Per exemple, la franja central de les pintures de Ferrer Bassa del monestir de Pedralbes, del segle XIV, de la capella de sant Miquel, està dedicada a aquests goigs de la Verge, tot representant les escenes amb la mateixa successió dels goigs: anunciació, nativitat de Jesús, adoració dels Mags, resurrecció de Jesús, ascensió de Jesús, vinguda de l’Esperit Sant i coronació de Maria: una glosa per estrofa. La vuitena cobla canta: “Vostres divines muntanyes / que par que serrades són, / per ser tan altes y estranyes / tenen fama en tot lo món”.

Una darrera estrofa que s’afegeix constantment parla del voltants montserratins amb les seves ermites: “Tretze són vostres hermites / hon estan los Hermitans”. L’entrada i la tornada completen la poesia amb l’apel·latiu de “Princesa de Montserrat” que, segles més tard, repetirà en uns altres goigs Jacint Verdaguer en anomenar “Princesa de Barcelona” la patrona de la ciutat comtal.

Tot comparant aquest text amb edicions posteriors de la mateixa lletra, amb les usuals adaptacions que acostumen a tenir els textos antics quan es reediten, cal destacar interpretacions singulars. Al cant d’entrada, l’expressió tan teològica de “Mare del Fill increat” es converteix en “Mare del fill encarnat”;[8] la “Regosijada partera” de la cobla segona canvia a “Vostra glòria és encisera”;[9] els reis ofereixen “dons de mirra, encens i or / respectant la engendradora” a la tercera estrofa, que es canvia per “dons de mirra, encens i or. / Vostra faç ens enamora”;[10] les “Tretze […] hermites” al·ludides a la darrera estrofa es redueixen a “Dotze són vostres ermites” a començaments del segle XX, i de forma imprecisa s’exclama poc més endavant: “I que belles les ermites / al recés dels espadats!”[11] Són detalls curiosos per a posteriors estudis.

De forma excepcional es conserva un full també del XVII, concretament de 1650, amb un himne en llatí, imprès a l’estil dels goigs, que comença “In Monteserrato sedet / Imago Sanctae Virgine”, amb una xilografia simbòlica que resa “Maria Virgo semper letare” –comú a d’altres goigs i emblema montserratí per excel·lència–, corondell tipogràfic magnífic, orla i florons. Al final: “Con licencia. In Barcelona por Sebastià de Cormellas Mercader, Ano 1650”.

Les imatges dels goigs de Nostra Senyora de Montserrat del segle XVII

Relació dels goigs de Nostra Senyora de Montserrat del segle XVII, impresos en aquest segle

♣ Los Goigs de nostra Senyora de Montserrat, molt devots, Composts per Jaume Tordera, devot de nostra Senyora, Barcelona: en casa de Sebastia de Cormellas, al Call, Any 1616. “Sacratissima Senyora / Mare del fill increat”.

♣ In Monteserrato sedet, / Imago Sanctae Virginis, / Cuius rogatu Promicat. / Totum per Orbem publica. / Miraculum gloria, Con licencia. Barcelona, por Sebastia de Cormellas Mercader. Ano 1650. “In Monteserrato sedet / miraculosam Virginis”.

♣ Los goigs de Nostra Senyora de Montserrat molt devots, En Barcelona: En casa Mathevat, devant la Rectoria de nostra Senyora del Pi, 1673. “Sacratissima Senyora / Mare del Fill increat”.

♣ Goigs de Nostra Senyora de Montserrat molt devots, Ab Llicencia, En Moya: per Pau Abadal any 1693. “Sacratissima Senyora / Mare del Fill increat”.

La música dels goigs de Nostra Senyora de Montserrat aplicada a la lletra del segle XVII

Les partitures musicals dels goigs no han estat impreses als mateixos fulls fins a finals del segle XIX. Al segle XX i a començament del XXI dos musicòlegs han dotat de melodia aquests versos antics: Josep Maideu per a una edició de 1965 i Rossend Molera per a una altra del 2004.[12] El “Banc de Melodies” del web Els goigs d’Obaga de Josep Capdevila recull la versió de Molera, que pot sentir-se clicant la imatge:

* * *

Tot plegat, un intent de situar goigs i gravats montserratins contemporanis al viatge que Narcís de Camós va realitzar durant el seu periple marià del segle XVII al monestir de Montserrat.

Notes

[1] Narciso CAMOS, “De la Imagen de Nuestra Señora de Montserrat”, dins ÍD., Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña […], Barcelona: Jayme Plantada, 1657, p. 280-286.

[2] Mateu 27,51, dins Bíblia interconfessional [consulta 28-04-2018]

[3] Referenciat al Diccionario de grabadores y litógrafos que trabajaron en España Siglos XV a XIX, de Juan CARRETE PARRONDO, p. 285 [consulta 28-04-2018].

[4] Publicat en un díptic editat per J. B. Batlle que inclou unes Cobles fetes en laor de la gloriosa Verge Maria intitulada de Montserrat, Barcelona: L’Arxiu, 1928, p. 1.

[5] Pedro SERRA Y POSTIUS, Epitome historico del portentoso santuario y real monasterio de Nuestra Señora de Monserrate […], Barcelona: Pablo Campins, 1747 [consulta 28-04-2018].

[6] Referenciat al citat Diccionario de grabadores y litógrafos […] de CARRETE PARRONDO, p. 129.

[7] El Cens de la Poesia Catalana de l’Edat Moderna (PCEM) [consulta 28-04-2018] ofereix vies d’accés a manuscrits i impresos poc coneguts encara.

[8] Goigs de Nostra Senyora de Montserrat […] impresos en lo any 1854. El full no porta peu d’impremta i l’any apareix entre les explicacions del títol.

[9] Goigs de Madona Bruna de Montserrat, Barcelona: Miquel Solé-Boyls, 1927.

[10] Goigs en alabança de Nostra Senyora de Montserrat, Vilanova i la Geltrú: Ricard Vives i Sabaté, 1949.

[11] Goigs en llaor de Nª Sª de Montserrat, patrona de Catalunya, Vilanova i la Geltrú: Ricard Vives i Sabaté, 1978.

[12] Goigs a llaor de la Mare de Déu de Montserrat. Venerada a la Capella de Can Teixidor del Masnou […], Lletra popular, revisada. Música de mossèn Rossend Molera, El Masnou, abril de 2004. 4 p.