“Llançar flors”: Maria Antònia Salvà tradueix Teresa de Lisieux

La vigília de sant Pere i sant Pau de 1896, un 28 de juny, Thérèse Martin, més coneguda com Teresa de Lisieux, Teresa de l’Infant Jesús o, simplement, santa Teresina, datava un poema que havia escrit com a regal de sant per a la seva germana Pauline, monja, com ella, al convent de les carmelites descalces de Lisieux amb el nom d’Agnès de Jesús. Amb el títol “Jeter des fleurs” (“Llançar flors”), el poema feia al·lusió a un costum de les novícies del convent, que llançaven les flors recollides de terra a un crucifix i competien per veure qui arribava més amunt fins a tocar la cara de Jesús. Una de les fotos de la vida conventual a Lisieux d’aquests anys recull l’escena.

Teresa escriu “Llançar flors” en una època d’intensa activitat poètica, sovint en compliment de peticions de les seves companyes de claustre…