J de Jordi, sant: Ni dracs ni princeses…

… Ni llibres ni roses. El sant Jordi que trobem al Compendi historial de Jaume Domènec és deutor dels materials hagiogràfics inclosos en una de les seves fonts, l’Speculum historiale del dominic francès Vicenç de Beauvais. Una novetat de les cròniques universals dels frares mendicants, aquesta de les vides de sants, molt ben acollida pel públic laic i que va generar una demanda d’adaptacions d’aquestes cròniques a les diferents llengües vernacles. Fra Jaume Domènec va intentar satisfer les expectatives de qui li havia encarregat el Compendi –el rei Pere el Cerimoniós, ni més ni menys–, però al pròleg no s’estava d’arrufar el nas davant de certes innovacions que la tradició historiogràfica fins fa quatre dies no considerava ben bé “historials”.

Sigui com sigui, la llegenda del cavaller sant Jordi, aquí en la versió que el fa originari de la Capadòcia i el fa passar per les proves de l’enverinament, la roda i el bany de plom fos abans de ser decapitat, va acabar trobant el seu lloc entre les desenes de vides de sants comprimides que es llegeixen en les pàgines del Compendi.

Georgi, ·I· dels cavalers de la cavaleria de Capadòcia, oynt la persecució qui contre·ls christians se movia per l’altra Dacian en Orient, despulant-si lo hàbit de cavaler e vestint-se de comuna vestedura christiana, en la ciutat de Dyòspoli, em Pèrsida, intrant en lo mig dels sacrificants, dix cridant:

—Tots los déus de les gents, demonis! Déu ver és aquell qui ha cel e terra fet!

A assò lo prefeyt, irat, dix-li:

—Qui est tu, qui guoes assò dir?

—Christian, dix ell, son, Gorgi son appelat, de linatge e de cavaleria son de Capadòcia, mas tot ho he deemp[ar]at per so que puscha al Déu del cel servir pus franquament.

Lo prefeyt, assò oÿt, féu-lo levar al turment e per fortsa de tirar tots los membres d’aquell dissipar, ab fayles ardents torrar los costats, e les naffres freguar ab sal; e ell stava sens mudar la cara, axí co si mal no soffrís. Sobre assò lo prefeyt féu venir ·I· enquantador qui·l sobràs ab sos maleficis; e donant-li a beure verí mortal, co, senyant-lo del senyal de la crou, mal no li faés, donant-li autre verí pus fort e axí metex senyant-lo, no sentís degun mal, l’encantador, gittant-si als seus peus, demanà perdó e·l jutge féu-lo de present scapsar. E manà posar Gordi en la roda de totes parts de coltels taylants fornida, mas lo sant dient: “Déu, entén en la mia ajuda!”, sobre la roda posat, trenquà la roda e Gordi romàs sens tot dan. Per què lo prefeyt lo féu metre en ·I· peyrol ple de plom fos; mas ell, senyant-si e dins intrant, stec axí co si fos en ·I· bany.

Dacian ab blanes paraules e ab promissions faïa son poder que·l tiràs al servey dels déus.

—Vé, dix Gordi, ja sia que·m fos greu deemparar mon Déu, però fe ajustar les gents e·ls capelans al temple e veuràs què faré.

Qui, creent que volgués adhorar, féu ajustar tothom. E Gordi orant, caec lo temple e les ýdoles;[1] e·l poble qui y era e·ls capelans, tot se n’intrà en habís. Dacian, assò oynt e durament Geordi reprenent, dix Gordi:

—Mesquín hom, on has lo sen, que tingues per déus aquells qui a ssi metex e als altres no poden aydar?

Lavores lo prefeyt, irat, donà-li sentència que fos rosseguat e pus scapsat. La qual cosa feta, co Dacian se’n tornàs al palau ab sos ministres, venc lamp del cel qui·l consumà de tot.[2]

Notes

[1] Al marge, d’una altra mà: “Nota bel mirachl[e]”.

[2] Al marge: “[M]orí a mala [mor]t I dels De[cian?]s en Àsia […]n cruel [perse]guidor de [Jesu]christ”.

Imatge: Anònim, Bruges, s. XVI in., Escenes de la vida de sant Jordi (font: Wikimedia Commons)