Bon any 2015!

Acomiado l’any amb la “Dona davant del sol ponent” (c. 1818; Essen, Museum Folkwang), un dels paisatges misticoal·legòrics de Caspar David Friedrich (1774-1840), sovint interpretat com una reflexió sobre el moment de la mort.

I enceto el nou any amb una altra obra de Friedrich, el famós “Viatger davant d’un mar de boira” (c. 1818; Hamburger Kunsthalle), un manifest de la concepció romàntica de l’home, abocat a l’infinit amb un posat tan decidit com extasiat per la naturalesa que s’obre davant seu. Les enigmàtiques figures humanes d’esquena de Friedrich guien la nostra mirada com a observadors, però no deixen de produir un cert desassossec: se’ns escapen com aquest mateix món que conviden a mirar i entendre.