Del mite grec a la rondalla mallorquina

:: Antònia SOLER I NICOLAU, Els mites grecs a les rondalles mallorquines, Palma: Edicions Documenta Balear, 2020 (Menjavents, 139), 188 p., il. ISBN 978-84-17113-84-1. ::

Uns mesos després de la monografia sobre l’humanista àgraf Ottavio Pantagato que comentava fa unes setmanes a Vademècum, la mallorquina Antònia Soler i Nicolau publica un nou llibre, dedicat a Els mites grecs a les rondalles mallorquines. Com l’anterior, l’obra parteix de la formació de l’autora com a filòloga clàssica per analitzar aspectes puntuals de la difusió i recepció de la cultura grecollatina. Si abans ens movíem entre humanistes que se sabien de cor els textos clàssics i els discutien amb delit i erudició, ara ens endinsem en el repertori dels mites grecs i el seu possible ressò en la tradició rondallística mallorquina. De la història d’una etapa decisiva en la formació de la filologia moderna saltem a l’estudi de la relació entre mite clàssic i folklore romànic.

En la seva breu introducció, l’autora exposa amb claredat diàfana les diferències i les semblances entre els conceptes clau de mite i rondalla, les vies interpretatives tradicionalment donades al mite grec –evemerista, al·legòrica i racionalista– i, entrant en un camp més delicat, si més no per a una profana en la matèria com una servidora, les possibles vies de connexió entre els materials mitològics i la rondallística popular de les Illes, llegida a través d’una reformulació culta: els volums de l’Aplec de rondaies mallorquines d’en Jordi d’es Recó, d’Antoni Maria Alcover.

La presència de mites que trobarem a les rondalles serà un producte cent per cent d’oralitat, exportat des de Grècia i passant qui sap per quants de ports fins a perdre, si és que encara el conservava, el seu caràcter sagrat […] (p. 20).

Per explicar les semblances entre relats provinents de les dues tradicions, hi ha qui potser remetrà a la universalitat de motius narratius bàsics que es repeteixen en tradicions folklòriques ben allunyades, àmpliament repertoriats des del Motif-Index of Folk-Literature de Stith Thompson. Però també s’ha de tenir en compte la posterior contaminació entre cultura sàvia i popular, que actua per vies ben sorprenents; per exemple, com recordava mossèn Alcover, a Felanitx, d’un tipus de núvol que recorda la figura de cases i denota mal temps, “sa gent li diu sa ciutat de Troia”.

A partir d’aquí, el que ofereix el llibre és un petit diccionari de mitologia grega, ordenat alfabèticament i amb il·lustracions que reprodueixen obres d’art del món grecoromà. La majoria de capítols estan dedicats a un únic personatge, de qui en primer lloc es resumeixen les aventures, amb una prosa fluida i un estil narratiu que defuig l’erudició, perquè un apartat final de cada capítol ja recull les referències a les fonts clàssiques –literatura i repertoris mitogràfics– a partir de les quals es pot reconstruir el mite. En cada cas, després del resum esmentat, es localitzen en les rondalles mallorquins els arguments d’una possible influència d’episodis i elements definitoris del mite en qüestió o simplement els paral·lelismes, tan freqüents, amb troballes realment boniques. Una bona mostra a la història de Faetont, incapaç de guiar el carro del seu pare el Sol (p. 69-70):

A les rondalles no tenim un equivalent directe, però sí que hi ha Sa filla des Sol i de sa Lluna, que té per cosins els estels. Encara que sigui filla dels dos astres, no té la força mateixa que els pares per travessar el cel: “Ma mareta, vos dic que no puc pus! Ai aqueix braç que me teniu, que se romp! Ai aquestes cametes meues, aquests peuets meus! ¿Que no los veis que em ratgen sang?”. Ho vol assolir, però no pot, d’igual manera com Faetont no para fins que no ha aconseguit menar el carro, però no ho fa com son pare.

El llibre està pensat per a un públic que coneix les Rondaies de mossèn Alcover, i per tant no s’atura a explicar-ne els arguments. Ara bé, el discurs és perfectament comprensible per a qui no les conegui, amb l’afegit que les notícies puntuals i els extractes que se’n donen conviden a llegir-les; en tot cas, en apèndix ja s’inclou un útil índex de les rondalles i els temes que s’han relacionat amb un determinat mite, ordenats segons els 24 volums d’Alcover, per moure-s’hi amb comoditat. El llibre es tanca amb un índex onomàstic i la bibliografia.

 

2 Comments

  1. Tinc unes ganes terribles de llegir-lo… l’estic esperant i m’han arribat opinions molt bones del seu contingut.. Gràcies per la notícia Maria!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.