Pomell de goigs del Jardí de Maria de Narcís Camós (1657): Nostra Senyora de Vilalleons (i 2)

­­­­­­Notícia d’altres imatges posteriors a la visita de Narcís Camós a Nostra Senyora de Vilalleons [1]

“Filla legítima de la devoció a Santa Maria de Vilalleons és l’ermita de Puiglagulla”.[2] Destruïda l’escultura i malmès el temple parroquial per les tropes franceses, els fidels volgueren no solament restaurar-lo, sinó bastir un de nou, “més alt i més sumptuós, que fos per Maria un altre títol de senyoria i de reialesa sobre tota la parròquia i comarca… Tots els ulls es fixaren naturalment en el Montagut o Puiglagulla on la tradició suposava trobada la Imatge primitiva”. El document acreditatiu de la nova edificació diu: “Diumenja a 26 de febrer de 1673 se es banayda la Capella del Puyg de la gulla […] per lo rector de Vilalleons qui es Joan Miquel […]”.[3] Vint anys després tenim notícia d’unes cobles primeres, o goigs, ja comentades anteriorment.[4]

Si al llarg del segle XVIII i inicis del XIX les xilografies il·lustradores dels goigs reproduïen l’escena, inspirada en les cròniques, de l’aparició de la Verge a Ramon Ferrer, l’existència d’una nova talla al XIX, destruïda posteriorment per un incendi i replicada a l’actualitat, va inspirar imatges diferents i variades als nous dibuixants, els gravats dels quals, els trobem presidint els fulls del goigs moderns que ara veurem.

El text antic dels goigs que començava per “Puix que dels errats sou guia, Verge pia” se segueix repetint. Acompanya constantment tots els fulls dels goigs amb les noves i variades decoracions, fins a l’actualitat. Solament, el topònim del municipi de Vilalleons desapareix del lloc preferent als títols a partir de la segona meitat dels segle XX, per potenciar el nom de Puig-l’agulla de forma destacada.

I pel que fa a la lletra, excepcionalment, Fortià Solà va voler acabar i arrodonir la seva monografia tot incorporant al llibre, per la seva banda, una lletra de goigs inèdita, creada per ell i musicada per Lluís Romeu.[5] No es té notícia que es publiqués en un full volander.

Les imatges de la Verge Maria de Puig-l’agulla representada als fulls dels goigs des de mitjans del XIX fins al segle XXI

Fulls dels goigs comentats abans i que quedaran citats en la relació bibliogràfica següent

Relació bibliogràfica de les cobles i goigs de la verge Maria de Puig-l’agulla, segles XIX a inicis del XXI

◊ Goigs de la Verge Maria de Puig-lagulla Vilalleons, antigament Montagut en la plana de Vich. Vich: Impremta de Valls, 1856. “Puix que dels errats sou guia, / Verge pia, / Siau nostra intercessora, / de Puig-Lagulla Senyora…”

◊ Goigs de la Verge Maria de Puig-la-gulla Vilalleons, antiguament Montagut en la plana de Vich. Vich: Imp. de Valls, 1877. “Puix que dels errats sou guia, / Verge pia, / Siau nostra intercessora, / de Puig-Lagulla Senyora…” [Fotocòpia]

◊ Goigs de la Verge Maria de Puig-lagulla Vilalleons, antigament Montagut, en la plana de Vich. Gerona: Imp. de P. Puigblanquer, 1897. “Puig que dels errats sou guia, / Verge pía, / Siáu nostra intercessora, / de Puig-Lagulla Senyora.”

◊ Goigs de la Verge Maria de Puig-lagulla Vilalleons. Vich: Imp. de Jeroni Portavella, 1925. [Fons Pallàs-Amat de Vic]

◊ Goigs de la Verge Maria de Puiglagulla Vilalleons. Antigament Montagut, en la plana de Vich. Vich: Imp. J. Portabella, 1930. “Puix que dels errats sou guia, / Verge pía: / Sieu nostra intercessora, / de Puig Lagulla Senyora.” [Color]

◊ Goigs de la Verge Maria de Puiglagulla Vilalleons. Antiguament Montagut, en la plana de Vich. Vich: Imp. J. Portabella, 1950. “Puix que dels errats sou guia, / Verge pía: / Sieu nostra intercessora, / de Puig Lagulla Senyora.”

◊ Goigs de la Verge Maria de Puiglagulla Vilalleons. Antiguament Montagut, en la plana de Vich. Vich: Imp. J. Portabella, 1955. “Puix que dels errats sou guia, / Verge pía: / Sieu nostra intercessora, / de Puig Lagulla Senyora.”

◊ Goigs de Nostra Senyora de Puiglagulla que es venera en el seu santuari de Vilalleons. Vich: Imp. Anglada, s. a. “Puig que dels errats sou guia / Verge pia: / Sigueu nostra intercessora / de Puiglagulla Senyora”.

◊ Goigs a lloança de la Mare de Déu de Puiglagulla, que es venera al seu santuari de la parroquia de Vilalleons, bisbat de Vich. Edició Amics dels Goigs. Vich: Tip. Balmesiana, 1960. “Puix que dels errats sou guia, / Verge pia: / Sigueu nostra intercessora, / de Puiglagulla Senyora.” [Partitura]

◊ Goigs a lloança de la Mare de Déu de Puiglagulla, que es venera al seu santuari de la parroquia de Vilalleons, bisbat de Vich. Edició Amics dels Goigs. Amics dels Goigs de Vich. Vich: Tip. Balmesiana, 1963. “Puix que dels errats sou guia, / Verge pia: / Sigueu nostra intercessora, / de Puiglagulla Senyora.” [Partitura, a dos colors]

◊ Goigs a lloança de la Mare de Déu de Puiglagulla, que es venera al seu santuari de la parroquia de Vilalleons, bisbat de Vich. Aquesta edició ha estat feta pels Amics del Goigs de Vich […] El dibuix de Salvador Puntí és reproducció de la majòlica obra de l’artista Joan Guivernau. Vich: Tip. Balmesiana, 1964. “Puix que dels errats sou guia / Verge pia: / Sigueu nostra intercessora, / de Puiglagulla Senyora.” [Una altra edició d’Amics dels goigs de Vich, nº 89, Vich: Tip. Balmesiana, 1981. Dues qualitats de papers, dos colors amb partitura. Florons arbres]

◊ Goigs a lloança de la Mare de Déu de Puiglagulla, que es venera al seu santuari de la parroquia de Vilalleons, bisbat de Vich. Amics dels Goigs de Vich – Nº 58. Vic: Tipografia Balmesiana, 1973. [Altra edició: “Els Nostres Goigs” “Amics dels goigs de Sabadell n º 37”, “Puix que dels errats sou guia / Verge pia: / Sigueu nostra intercessora, / de Puiglagulla Senyora.” Amb partitura i florons gerros de dos colors]

◊ Goigs de la Verge Maria de Puiglagulla. Parroquia de Vilalleons. Bisbat de Vich. S. l. Tip. Lit. Jutglar, s. a. “Puig que dels errats sou Guia, / Verge pia; / Siau nostra intercessora, / de Puiglagulla Senyora.” [Florons de gerros amb veta]

◊ Goigs a lloança de la Mare de Déu de Puiglagulla que es venera al seu Santuari de la Parròquia de Vilalleons. (Bisbat de Vic) Amb Llicència. Vic: Tip Balmesiana 1960 (Amics dels Goigs de Vic, nº 68).

◊ Goigs de la Verge Maria de Puiglagulla. Parròquia de Viilalleons. Bisbat de Vich. P. 1 gravat de Josep Ribot, Oliva de Vilanova imp. Barcelona any 1921. P.2 Puiglagulla (poema de Miquel Puigsech) p. 4 Edició de goigs commemoratius de l’exposició del II centenari de Puiglagulla, Vic: Imp. Anglada, any 1976. “Puig que dels errats sou guia, / Verge pia: / Siau nostra intercessora, / de Puiglagulla Senyora.” [4 pàgines gran foli]

◊ Goigs de la Verge Maria de Puiglagulla. Parroquia de Vilalleons. Bisbat de Vic. S. l. Dipòsit Legal, 1997. “Puix que dels errats sou Guia, / Verge pia: / Siau nostra intercessora, / de Puiglagulla Senyora.” [Florons de gerros i vetes més partitura, dos colors]

◊ Goigs de la Verge Maria de Puig-l’agulla – Vilalleons. Foto del fons de Marcel Puig i Puig. Foto de la imatge de M. A. Ramon. Disseny i composició A.S.A. Novembre 2016. “Puix que dels errats sou guia / Verge pia: / Siau nostra intercessora, / de Puiglagulla Senyora.” [En línia a Theotokos [blog] (13 de juliol de 2017). Consulta: 27/07/2019]

La música dels goigs

La partitura queda recollida per primera vegada en l’edició de l’estudi de Fortià Solà “Música dels anteriors goigs”.[6] Posteriorment s’incorporarà als goigs. L’editor Josep Capdevila, com de costum, ens permet sentir la música popular que canta aquesta advocació mariana a través del seu “Banc de melodies” del web Els goigs d’Obaga o tot clicant directament la imatge inferior.

* * *

La quantitat de reimpressions de molts d’aquests fulls de goigs dedicats a la Mare de Déu de Puig-l’agulla és considerable. Moltes vegades són el resultat de multiplicar una mateixa edició amb presentacions diverses, per exemple tot oferint orles variades, diferents qualitats de paper o petites policromies tipogràfiques.

Notes

[1] Narciso CAMÓS, “De la imagen de Nuestra Señora de Vilalleons”, dins ÍD., Jardín de Maria plantado en en el Principado de Cataluña […], Barcelona: Jayme Plantada, 1657, p. 292-298. [Consulta: 07/07/2019].

[2] Definició i concrecions que comencen el capítol cinquè de Fortià SOLÀ, “Capella de Puiglagulla”, dins ÍD., Nostra Senyora de Puiglagulla: monografia històrica, 2a edició, Vich: Impremta de Josep M. Portavella, 1935, p. 92.

[3] Ibídem, p. 94.

[4] Ibídem, p. 155-157.

[5] SOLÀ, “Goigs en honor de la Verge de Puiglagulla. Lletra de Fortià Solà, prev. – Música de Lluís Romeu, prev.”, dins ÍD., Nostra Senyora de Puiglagulla, p. 163-166.

[6] SOLÀ, Nostra Senyora de Puiglagulla, p. 162.