Pomell de goigs del Jardí de Maria de Narcís Camós (1657): Nostra Senyora de Vilalleons (1)

Notícia de la història de la imatge de Nostra Senyora de Vilalleons segons el Jardí de Maria

Consta que Narcís Camós[1] va realitzar el seu periple marià entre els anys 1651 i 1653.[2]

Quan visita l’església de Vilalleons[3] explica que veu un document de febrer de 1588 on ha trobat narrada la llarga història de la invenció de la marededéu, que porta escrita la data inicial del dia 4 de calendes de maig de l’any 793. A continuació detalla extensament els fets ocorreguts en llegir que tot va començar quan un clergue de santa vida anomenat Ramon Ferrer, que vivia al peu del Montagut, a prop de la vila de Vic d’Osona, una nit va veure tres llums resplendents al cel. Després de diversos episodis d’aparicions i senyals celestials acompanyades de lleons missatgers, va ser encaminat envers la descoberta d’una imatge de la Mare de Déu dins d’una cova. En intentar donar-li culte a Vilalleons o, fins i tot, a la catedral de Vic, l’escultura de Maria tornava on havia estat trobada fins que, per decisió del bisbe, va edificar-se una església amb terres en propietat, delmes i primícies, i Ramon Ferrer fou nomenat capellà curador. Descriu Camós la imatge que va veure com de fusta daurada, asseguda en un tron amb l’Infant als seus genolls que apar beneeix els devots.

Poc després, l’any 1654, tota la comarca va ser saquejada i cremada per l’exèrcit francès, que havia entrat el 1653 a Catalunya i estava estacionat ara a la plana de Vic tot setiant la ciutat.[4] Res no va salvar-se de Vilalleons, llevat de l’estructura romànica de l’absis de la seva església.

Però a partir de la història que explica amb tant de detall Narcís Camós, es pot entendre la toponímia de “Vilalleons”, i també la relació entre el nom de “Montagut”, lloc on era Ramon Ferrer, amb el de “Puiglagulla” o nom posterior atorgat a l’emplaçament de l’ermita primitiva i església actual, amb el mateix significat de ‘muntanya aguda o punxeguda’.

Les primeres cobles i goigs de la Verge Maria de Puig-l’agulla

La notícia més antiga que es té dels goigs d’aquesta advocació és la de les Coblas de la Verge Maria de Puiglagulla dit antigament Montagut, cuyo devot santuari es situat dins la parròquia de Vilalleons, bisbat de Vich (Barcelona: Martí Gelabert, devant la Rectoria de Nostra Senyora del Pi, any 1691). Fortià Solà copia totes les estrofes a la seva monografia.[5] L’únic exemplar conegut del segle XVII, el més proper a la visita de Camós, era el custodiat a l’arxiu parroquial de Vilalleons.

Al seu títol ja quedava ben palesa la varietat toponímica del cas: Puig-l’agulla, que abans es deia Montagut, i Vilalleons, que és el lloc de la parròquia. Aquesta triple precisió apareixerà a tots els fulls dels goigs impresos fins començament del segle XIX. També serà una constant el nom de “Cobles” als fulls, que presentaran els versos com a “estrofes codolades” i que es dedicaran a explicar les diverses manifestacions celestials rebudes per Ramon Ferrer com l’aparició de sols resplendents, ancians venerables, aigües cristal·lines, lleons i càntics angelicals, fins que es farà la capella a la imatge trobada i identificada amb el nom de Senyora de Puig-l’agulla.

Una curiosa excepció. El full que porta el títol de Goigs de la miraculosa imatge de Nostra Senyora de Puiglagulla, ques venera en Vilalleons Bisbat de Vich antigament Montegut. Compostos novament per un Devot en lo Any de 1771 (Fet a Vich: Per Joseph Tolosa Estamper, y Llibreter), sense data d’impressió, però actiu Josep Tolosa entre 1763 i 1798.[6] Les seves estrofes són fetes amb rima de goigs, a diferència de tots els altres fulls d’aquest segle XVIII, que eren fets en codolades. Escriu aquest “Devot”: “Puig sou Reyna, y protectora, / de pecadors mare amada, / ajudaunos advocada, / de Puiglagulla Senyora”.

Les imatges xilogràfiques de totes aquestes cobles i goigs representen sempre la mateixa escena, per bé que amb dibuixos amb petites variants o lleugerament diferents: la Mare de Déu coronada amb el seu Fill als genolls i asseguda en un tron, tres grans estrelles i un sol resplendent al cel. Als seus peus, Ramon Ferrer i dos lleons; al fons, una ermita. Presentats en tots els casos a tres columnes i amb florons variats.

Les imatges de la Verge Maria de Puig-l’agulla representada als fulls dels goigs del segle XVIII i principis del XIX

Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, visita el santuari de Puig-l’agulla el dia 17 d’octubre de 1808 i participa en el cant dels seus goigs

Si la primera visita ressenyada va ser la de Narcís Camós cap al 1653, una segona visita ben anotada va quedar narrada al manuscrit del baró de Maldà de l’any 1808. Amb ocasió de celebrar-se enguany un doble seu aniversari: els dos-cents anys de la mort del baró, Rafael d’Amat i de Cortada, i els dos-cents cinquanta que va començar a escriure el Calaix de sastre, l’obra de la seva vida,[7] ens ha semblat ben oportuna aquesta digressió.

Al seu dietari conegut com Calaix de Sastre, corresponent al dia 17 d’octubre de 1808,[8] explica com va ser que va fer una excursió a Puig-l’agulla.[9] Ell es trobava a Vic amb motiu de la Guerra del Francès o ocupació napoleònica perquè Barcelona, on vivia regularment, estava sotmesa a un setge que el va obligar a exiliar-se: primerament dos mesos a Vic, on s’instal·lava a casa Clariana i hi passaria cinquanta dies i, després, a Moià.

Com acostumava a fer a casa seva, segueix anotant el dia a dia al seu dietari i, el 17 d’octubre, un dilluns, amb el “cel serè” diu que es troba “ab disposició de arribar a visitar a Nostra Senyora de Puiglagulla en son devot Santuari”. Descriu la imatge de “la Verge y del Divino Niño Jesús en sos brassos, si bé no en camarín, sí en nincho” i explica que “acabada [la missa] y de donar gràcies, tots agenollats cantaren los goigs de la celestial Senyora de Puiglagulla, com a obsequi molt degut”. Un bon àpat compartit alegrement amb tota la colla que va acompanyar-lo li fa escriure al final de la diada: “y aquí acabo est divertit jornal de Puiglagulla”.

El full imprès dels goigs, el més proper a aquesta data i que possiblement tingués el baró a les seves mans, és aquest fet a Vic a l’estampa de Felip Tolosa, actiu des de 1805. El text és l’usual vist fins ara al llarg de tot el segle XVIII, com també el gravat, encara que retallats un xic els seus límits i acompanyat d’uns florons diferents i originals.

Imatges dels fulls de goigs comentats abans i que quedaran citats en la relació bibliogràfica següent

Relació bibliogràfica de les cobles i goigs de la Verge Maria de Puig-l’agulla, segles XVII a inicis del XIX

♦ Coblas de la Verge Maria de Puiglagulla dit antigament Montagut, cuyo debot santuari es situat dins la parroquia de Vilalleons, bisbat de Vich. En Barcelona: en casa de Martí Gelabert, devant la Rectoria de Nostra Senyora del Pi, any 1691. “Perque publique quisvulla / vostre admirable candor, / daunos ajuda y favor / Senyora de Puiglagulla” [Notícia extreta de SOLÀ, Nostra Senyora de Puiglagulla, p. 155-157]

♦ Coblas de la Verge Maria de Puig-Lagulla, Vilalleons; antigament Montagùt, en la Plana de Vich. En Barcelona: Per Barthomeu Giralt, al carrer de Sant Cayetano, any 1722. “Puix que dels errats sou guia / Verge pia, / siau nostra Intercessora / de Puig-Lagulla Senyora,” [AHCB]

♦ Coblas de la Verge Maria de Puig-Lagulla, Vilalleons; antiguament Montagùt, en la Plana de Vich. Barcelona: Per Joseph Giralt Estamper y Llibrater, a la Argenteria, Any 1741. “Puix que dels errats sou guia / Verge pia, / siau nostra Intercessora / de Puig Lagulla Senyora.” [AHCB]

♦ Cobles de la Verge Maria de Puix Lagulla, Vilalleons, antigament Montagút, en la Plana de Vich. Vich: Per Pere Morera Impressor. “Puix que dels errats sou guia / Verge pia, / siau nostra Intercessora / de Puix Lagulla Senyora.”

♦ Cobles de la Verge Maria de Puig Lagulla, Vilalleons, antiguament Montagùt en la Plana de Vich. Vich: Per Joseph Tolosa, estamper, s. a. “Puix q dels errats sou guia / Verge pia, / siau nostra Intercessora / de Puix Lagulla Senyora.” [AHCB]

♦ Goigs de la miraculosa imatge de Nostra Senyora de Puiglagulla, ques venera en Vilalleons Bisbat de Vich antigament Montegut. Compostos novament per un Devot en lo Any de 1771. Vich: Per Joseph Tolosa Estamper, y Llibreter, s. a. “Puig sou Reyna, y protectora, / de pecadors mare amada, / ajudaunos advocada, / de Puiglagulla Senyora”

♦ Cobles de la Verge Maria de Puig Lagulla, Vilalleon, antiguament Montagut, en la Plana de Vich. Vich: Per Joseph Tolosa, Estamper, y Llibreter, s. a. “Puix que dels errats sou guia / Verge pia, / siau nostra Intercessora / de Puix Lagulla Senyora.” [AHCB]

♦ Cobles de la Verge Maria de Puix-Lagulla, Vilalleons, antiguament Montagút en la Plana de Vich. Vich: En la Estampa de Felip Tolosa, s. a. “Puix que dels errats sou guia / Verge pia, / siau nostra Intercessora / de Puig-Lagulla Senyora.”

* * *

A partir del segle XIX els goigs de la Verge de Puig-l’agulla no deixen de publicar-se però canvien d’aspecte notòriament. Una devoció amb moltíssimes més edicions i reedicions.

Notes

[1] Narciso CAMÓS, “De la imagen de Nuestra Senyora de Vilalleons” dins ÍD., Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña […], Barcelona: Jayme Plantada, 1657, p. 292-298.

[2] E. JUNYENT, “Nota proemial”, dins Jardín de Maria plantado en en el Principado de Cataluña […], reedición de 1657 y 1772, Barcelona: Editorial Orbis, 1949, fol. 3.

[3] Antoni PLADEVALL, “Santa Maria de Vilalleons”, Ausa, 2/14 (1955), p. 153-160.

[4] Fortià SOLÀ, “Saqueix i crema en l’any 1654”, dins ÍD., Nostra Senyora de Puiglagulla: monografia històrica, 2a ed., Vic: Impremta Josep M. Portavella, 1935, p. 60-66.

[5] SOLÀ, Nostra Senyora de Puiglagulla, p. 155-157.

[6] Manuel LLANAS, “Vic”, dins ÍD., L’edició a Catalunya al segle XVIII, Barcelona: Gremi d’Editors de Catalunya, 2003, p. 181.

[7] Joan Josep ISERN, “El Baró de Maldà: una bibliografia”, Totxanes, totxos i maons [blog] [consulta 12/07/2019]

[8] Antoni PLADEVALL, “El pintoresc baró de Maldà, Rafael d’Amat i de Cortada […] va visitar el santuari de Puig-l’agulla […]”, dins Puig-l’agulla i Vilalleons. Un santuari i una parròquia mil·lenària, Barcelona: Editorial Montblanc-Martín, 1994, p. 91.

[9] Episodi publicat íntegrament en una edició recent: Baró de Maldà, “Dia 17 de octubre, dilluns…”, dins Exili de Barcelona i viatge a Vic (1808), Edició […] de Vicenç Pascual i Rodríguez i Carme Rúbio i Larramona, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991, p. 138-144.