Pomell de goigs del Jardí de Maria de Narcís Camós (1657): Nostra Senyora d’Ivorra

Notícia de la imatge de Nostra Senyora d’Ivorra del Jardín de María de Narcís Camós

Comença dient Narcís Camós que la imatge de la Verge situada a la capella d’Ivorra[1] no sembla que hagi estat mai “trobada”, però sí que és molt venerada. El motiu principal del seu culte és el fet ocorregut en aquesta església quan va tenir lloc un portent que, per la seva transcendència, no pot ignorar, i l’explica.[2]

L’any 1022, quan el rector d’Ivorra, Bernat Oliver, feia missa i combregava, va dubtar que el vi s’hagués convertit en la sang de Crist. De sobte, del calze va començar a brollar sang com si fos una font abundosa, que es va vessar per l’altar i el terra. Algunes veïnes de la capella acudiren a recollir amb draps o “estopes” aquell líquid sagrat. Avisat per un àngel el bisbe d’Urgell, el futur sant Ermengol, del que passava, es va personar. Amb el calze, els corporals i les estopes va anar a visitar el papa Sergi IV. Meravellat, el pontífex va quedar-se el calze, però li va retornar els draps amb la sang de Crist i algunes altres relíquies. Totes es trobaven dipositades en un reliquiari en la parròquia de Sant Cugat d’Ivorra quan Camós va fer la visita. Explica que, per l’Assumpció de la Mare de Déu, porten en processó les relíquies a la capella de la Verge d’Ivorra, on va succeir el miracle, per exposar-les a la veneració. Acaba el relat Narcís Camós detallant quines altres relíquies importants van arribar de Roma, com una espina de la corona de Crist i un cabell de Maria, entre d’altres.

La imatge que es conserva de la Mare de Déu d’Ivorra és una talla de fusta policromada del segle XIV, restaurada en 1951. Posteriorment, al segle XV, va pintar-se un retaule per situar-la-hi, on va quedar representat molt bé el miracle del Sant Dubte.[3] En aquest retaule es pot veure com una imatge de la Mare de Déu presideix l’altar.

A començament del segle XIX, Jaume Villanueva, en el seu Viage literario a la Iglesias de España, va dedicar la carta LXX del volum IX a aquest miracle referent a la diòcesi de Solsona.[4] Es fa ressò de la fama del miracle i de la veneració del reliquiari, però qüestiona alguns documents arxivats a l’església. A començament del segle XX, Joan Serra Vilaró va publicar una monografia sobre el Sant-Dubte de Ivorra: Estudio histórico-crítico sobre este prodigio.[5] Recentment, amb motiu del mil·lenari celebrat el 2010, van publicar-se dos estudis significatius: una monografia, In Dubio pro Deo: Mil·lenari del Sant Dubte d’Ivorra. 1010-2010,[6] i l’article de 2015 de Manuel Delgado, “Culto y profanación de la Santa Duda de Ivorra (La Segarra, Lleida)”,[7] que inclou, a la nota 2, una completa documentació.

Els goigs de Nostra Senyora d’Ivorra

Des del segle XVIII s’imprimeixen uns fulls amb el títol de Goigs de Nostra Senyora de Ivorra y del Sant Dupte que es van repetint fins al dedicat al jubileu de l’any 2000. La lletra canta en set estrofes tota la història del miracle i el reconeixement papal. L’entrada i la darrera cobla fan al·lusió a la “Verge d’Ivorra”. La xilografia que presideix els goigs és la reproducció exacta de l’escena del “sant dubte” del retaule gòtic de 1470 de la capella.

Solament una edició de 1953, feta amb ocasió del XXXVè Congrés Eucarístic Internacional, canvia el títol pel de Goigs a Santa Maria d’Ivorra i ofereix un text totalment diferent de l’anterior; s’hi explica el miracle, però també s’hi mencionen totes les poblacions que acudeixen a venerar la Verge: Solsona, Lleida, Urgell, Vic, Palau, Torà, Portell, Viver i rodalies! Una fotografia de la imatge de la Verge els ornamenta.

Les imatges de Nostra Senyora d’Ivorra impreses i representades en els seus goigs

Les xilografies dels segle XVIII i XIX reprodueixen fidelment la pintura de la predel·la del retaule gòtic de 1480, exposada més amunt. La de 1935 vol indicar, a la part inferior, que la capella de la Verge d’Ivorra està un xic lluny del nucli de població. Les altres dues són fotografies de la imatge del segle XIV venerada actualment i de la joia reliquiari de 1426.

Els altres goigs d’Ivorra, o titulats altrament Goigs del Sant Dubte

Paral·lelament als goigs de Nostra Senyora d’Ivorra, va editar-se tota una sèrie de goigs dedicats al miracle del Sant Dubte sense esmentar la Mare de Déu en el títol: Goigs del Sant Dubte que es venera en la parroquial església de la vila d’Ivorra, en el bisbat de Solsona. La lletra és una variant molt aproximada de la de segles anteriors, abans comentats, i s’hi afegeix el detall de les relíquies conservades al reliquiari de 1426, on són mostrades. Cervera, Manresa i Solsona són les ciutats gestores d’aquests altres goigs. L’última edició va fer-se l’any 1952 per al XXXVè Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona. La xilografia de tots aquests goigs del Sant Dubte és sempre la mateixa: la còpia del miracle extreta del retaule gòtic de la capella mariana d’Ivorra.

Imatges dels goigs

Relació dels goigs de Nostra Senyora d’Ivorra

♣ Goigs de Nostra Senyora de Ivorra, y del S. Dupte, Barcelona: en la Estampa dels Hereus de Barthomeu y Maria Angela Giralt, c. 1740. [BC.]

♣ Goigs de Nostra Senyora de Ivorra, y del Sant Dupte, Cervera: En la Estampa de la Real y Pontificia Universitat, Any 1780. [3 columnes. AHCB.]

♣ Goigs de Nostra Senyora de Ivorra, y del S. Dupte, Cervera: En la Imprenta de Bernat Pujol, s. a. “Puix Vos sou lo Temple Sant, / y de Déu mereixedora, / dignament direm cantant / vostres goigs Verge de Ivorra”.

♣ Goigs de Nostra Senyora de Ivorra, y del S. Dupte, Cervera: En la Imprenta de Bernat Pujol, any 1853. “Puix Vos sou lo Temple Sant, / y de Déu mereixedora, / dignament direm cantant / vostres goigs Verge de Ivorra”.

♣ Goigs de Nostra Senyora de Ivorra, y del Sant Dupte, Barcelona: En casa de Rafael Figuerò Estamper à la Boria, s. a. “Puix vos sou lo Temple Sant, / y de Deu mereixedora, / dignament direm cantant / vostres goigs Verge de Ivorra”.

♣ Goigs de Nostra Senyora de Ivorra, y del S. Dupte, Barcelona: Inprenta de J. Tauló, s. a. “Puix Vos sou lo Temple Sant, / y de Déu mereixedora, / dignament direm cantant / vostres goigs Verge de Ivorra”.

♣ Goigs de Nostra Senyora de Iborra i del Sant Dubte, Cervera: Tip. Minerva, any 1935. “Puix Vos sou lo Temple Sant, / i de Déu mereixedora, / dignament direm cantant, / vostres goigs Verge de Iborra”.

♣ Goigs de Nostra Senyora de Iborra i del Sant Dubte, Tàrrega: F. Camps Calmet, s. a. “Puix Vós sou lo Temple Sant, / i de Déu mereixedora, / dignament direm cantant, / vostres goigs Verge de Iborra”. [Dues xilografies i partitura]

♣ Goigs a Santa Maria d’Ivorra, Lletra de J. Ros i Artigas, Música de Mn. F. de P. Baldelló, Prev., Edició dels “Amics dels Goigs, [Barcelona]: Imp. Lit. Jutglar, 1953. “Tot just el poble naixia / ja us donava el cor sencer, / Estil d’Ivorra, Maria, / confirmeu la nostra fe”.

♣ Goigs de Nostra Senyora d’Ivorra i del Sant Dubte, Solsona: Gràfiques BS, 2000. “Puix vós sou el temple Sant, / i de Déu mereixedora, / dignament direm cantant, / vostres goigs Verge d’Ivorra”.

Relació dels goigs del Sant Dubte d’Ivorra

♣ Goigs del Sant Dubte que es venera en la parroquial església de la vila d’Ivorra, en el bisbat de Solsona, Música de Mn. F. Baldelló, Cervera: Rossich, s. a. “Aquest Sant Dubte, Senyor, / Nostra fe més avalora; / Sens dubtar, oh bon Jesús, / Mon cor vostra Sang adora”.

♣ Goigs del Sant Dupte que’s venera en la parroquial Iglesia de la vila de Iborra, en lo bisbat de Solsona, Manresa: Imp. de Sant Joseph, s. a. “Puig un Sant Dubte, Senyor, / nostra fé mes avalora: / Sens duptar, o bon Jesús, / mon cor vostra Sanch adora”.

♣ Goigs del Sant Dupte que’s venera en la parroquial Iglesia de la vila de Iborra, en lo bisbat de Solsona, Manresa: Imp. de Sant Joseph, s. a. Reimpressió amb motiu del XXXV Congrés Eucarístic Internacional. 1952. “Puig un Sant Dubte, Senyor, / nostra fé mes avalora: / Sens duptar, o bon Jesús, / mon cor vostra Sanch adora”.

La música dels goigs de Nostra Senyora d’Ivorra

Josep Capdevila, com de costum i com a editor, ens permet sentir la partitura popular de 1950 a través del seu “Banc de melodies” del web Els goigs d’Obaga o tot clicant la partitura, com també acostant un enginy al codi QR adjunt.

* * *

La imatge de Nostra Senyora d’Ivorra és deutora del miracle del Sant Dubte descrit per primera vegada per Narcís Camós i potenciat, al llarg dels segles, per punts de vista diferents: teològics, devocionals i populars. Els goigs en són testimonis en alternar, de forma paral·lela, les temàtiques de les dues devocions: a la Mare de Déu i al miracle del Sant Dubte del poble d’Ivorra.

Notes

[1] Narciso CAMOS, “De la imagen de Nuestra Señora de Yuorra”, dins ÍD., Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña […], Barcelona: Jayme Plantada, 1657, p. 389-392.

[2] El seu relat de l’any 1657 és el primer testimoni imprès i publicat sobre aquest fet, segons l’article de Manuel DELGADO, “Culto y profanación de la Santa Duda de Ivorra (La Segarra, Lleida)”, Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, LXX (2015), p. 337-353 (338, nota 2). [Consulta 28/08/2018]

[3] El Sant Dubte d’Ivorra, web informativa. [Consulta 28/08/2018]

[4] Jaime VILLANUEVA, “Examen de los documentos en que se apoya el famoso milagro llamado la santa duda de Iborra”, dins Viage literario a la Iglesias de España […], IX (Viage a Solsona […] 1806 y 1807), Valencia: Imp. Oliveres, 1821, p. 32-36.

[5] Joan SERRA VILARÓ, Sant-Dubte de Ivorra: Estudio historico crítico sobre este prodigio, Manresa: S. José, 1911.

[6] In Dubio pro Deo: Mil·lenari del Sant Dubte d’Ivorra. 1010-2010, Solsona: Museu Diocesà i Comarcal, 2015.

[7] DELGADO, “Culto y profanación de la Santa Duda […]”.