:: Lluís CABRÉ, Alejandro COROLEU, Montserrat FERRER, Albert LLORET, Josep PUJOL, The Classical Tradition in Medieval Catalan, 1300-1500: Translation, Imitation, and Literacy, Woodbridge: Boydell & Brewer, 2018 (Colección Támesis, serie A: Monografías, 374), xiv+289 p. ISBN 978-1-85566-322-0. ::
L’estudi de les traduccions literàries al català durant l’Edat mitjana és i ha estat un tema ben tractat per la bibliografia des de finals del segle XIX, amb una llarga tradició que té com a primer gran nom Antoni Rubió i Lluch –recordat des del prefaci mateix pels autors del volum que presentem– i que té en aquest llibre la seva última mostra. La llarga nòmina d’investigadors que han contribuït a l’edició i/o a la interpretació dels textos que s’hi estudien es recull en l’extensa bibliografia final. D’aquesta, se’n destaca explícitament, per contextualitzar el discurs i per un alineament comú pel que fa a la inclusió i la interpretació del fet de la traducció –literària o tècnica–, l’última gran Història de la literatura catalana, dirigida, pel que fa al període medieval, per Lola Badia, en la qual han participat quatre dels cinc autors del llibre i que ja inclou un capítol sobre el tema al seu segon volum.
Per presentar breument The Classical Tradition…: som davant d’un magnífic estat de la qüestió sobre les traduccions dels clàssics al català durant l’Edat mitjana, com a una de les manifestacions més importants de la presència de la tradició clàssica en la cultura catalana d’aquesta època, i sobre la relació d’aquesta tradició amb la creació literària coetània. El volum ha estat elaborat per cinc especialistes, investigadors i professors vinculats amb la Universitat Autònoma de Barcelona, que des de fa anys col·laboren en projectes sobre el món de la traducció medieval (vegeu més avall) i la tradició clàssica, i compten amb diverses publicacions sobre aquestes temes. L’objectiu general del volum es descriu al prefaci (p. x):
[…] there is to date no monograph that covers what we have learned about the classical influence on original Catalan works and about the translation into Catalan of classical and Renaissance works. The aim of the study in this volume is to disseminate this knowledge in a language that can reach the international community of students and scholars interested both in the endurance of classical literature and in the history of medieval literature in Romance languages.
Aquest caràcter comprensiu del volum es completa amb un catàleg actualitzat de les traduccions i els testimonis que ens n’han arribat o de què tenim notícia, que el converteix en una excel·lent eina de treball per a investigacions futures.
Dues advertències prèvies a la lectura. La primera: el llibre s’ha dissenyat pensant en un públic investigador internacional. D’aquí que s’hagi redactat en anglès i d’aquí un primer capítol dedicat a oferir unes nocions bàsiques sobre el país, la llengua i la cultura a un lector que probablement en tindrà poca informació i estarà mediatitzat pel discurs més potent de la cultura espanyola. És d’agrair que aquest pas, prou habitual en projectes semblants, no s’hagi resolt amb un resum atapeït de noms i fets de la història medieval catalana, sinó que s’hagi centrat en aspectes diguem-ne de perspectiva que ajudin el lector a situar-se. Bàsicament, l’objectiu és doble: esvair qualsevol idea preconcebuda fruit d’una aproximació retroactiva des de la unió de les Corones castellana i catalanoaragonesa en una sola persona al segle XVI; i aclarir que, com a objecte d’estudi, la cultura catalana medieval té una existència diferenciada de la castellana, amb una llengua i models culturals propis, dels quals s’aporten breus pinzellades sobre aspectes sociolingüístics i d’història literària. Ni l’una cosa ni l’altra no van en detriment de la coexistència de construccions ideològiques comunes –per exemple el concepte d’Espanya, de base erudita– ni dels previsibles contactes entre cultures veïnes abans del segle XVI.
Segona advertència: què s’entén per “clàssic”. El camp d’estudi del volum són les obres escrites o atribuïdes a tres grups d’autors que al llarg de la baixa Edat mitjana seran considerats com a auctoritates i/o models literaris: els escriptors de l’antiguitat grecollatina, alguns noms de la tradició llatina medieval que assimilen i difonen obres dels anteriors, i els autors del primer humanisme italià (Trecento), alguns dels quals acabaran convertint-se en clàssics, objecte per ells mateixos d’estudi, comentari i imitació. Als membres del segon grup, no se’ls sol reconèixer el pedigree dels altres dos en els estudis sobre recepció de la cultura clàssica i, per tant, no són gaire presents en els debats sobre la possible existència d’un humanisme medieval fora d’Itàlia –hipòtesi sobre la qual els autors de The Classical Tradition… es posicionen en contra per al cas català– o sobre la definició del concepte de Renaixement, però les edicions de les seves obres revelen que alguns compiladors medievals que transmeten materials clàssics continuen sent llegits fins ben entrada l’Edat moderna.
* * *
Entrant en matèria, el llibre consta de dues grans parts, ja avançades: la primera està dedicada a l’estudi de la presència de la tradició clàssica a partir de dues de les seves manifestacions més importants, les traduccions i la influència en la creació literària en llengua vulgar; la segona és un catàleg de traduccions medievals dels clàssics. La primera part s’obre amb una exposició raonada i per ordre cronològic de les traduccions documentades al voltant de les corts reials des de Jaume II fins a Alfons el Magnànim, nuclis impulsors i receptors de la major part de les versions estudiades al volum. Entre els aspectes tractats hi ha la tipologia i el gènere de les obres que es tradueixen i a partir de quines llengües, la nòmina i el perfil del personal a qui s’encarreguen les versions, les traduccions vehiculars entre la llengua de l’original i la romànica de recepció (per exemple les traduccions catalanes com a base de les aragoneses o castellanes), les dobles i fins i tot triples traduccions d’una obra, l’anàlisi en termes de models culturals i literaris dels canvis de gust en la selecció d’autors i obres, les influències culturals francesa i italiana, la petja de les traduccions en les obres de creació literària dels segles XIV-XV, etc.
L’interès per les traduccions medievals no s’esgota en elles mateixes, sinó que té un camp d’aplicació en l’anàlisi filològica de la literatura catalana coetània, és a dir, en l’estudi de la influència d’algunes versions, com a font i com a model, en la formació dels escriptors i en la redacció d’obres que han acabat constituint des del final del segle XIX el cànon avui vigent de la literatura catalana medieval. La investigació sobre les traduccions conflueix, doncs, amb l’estudi de les fonts i la composició de la literatura medieval. Com que aquí la bibliografia torna a ser considerable, els autors han procedit a donar una mostra de les possibilitats del tema amb una selecció de cinc pesos pesants (Bernat Metge, Ausiàs Marc, Curial e Güelfa, Joan Roís de Corella i Joanot Martorell), comentats cadascun d’ells a la llum d’un clàssic que, via préstecs més o menys directes, en situa la composició en un determinat marc de referència textual i interpretatiu; així, doncs, es formen parelles que no sorprendran qui estigui al cas de la bibliografia (per exemple Metge / Petrarca, Marc / Ovidi o Roís de Corella / Boccaccio), al costat d’una hipòtesi molt interessant (Martorell / Livi).
Després d’aquests dos grans blocs, la primera part es tanca amb un capítol dedicat a la impremta, l’Humanisme i el Renaixement, possiblement el més provisional i obert de tots, on les desigualtats en el tractament de les dades és més evident. S’hi aporta informació actualitzada sobre la difusió dels clàssics en llengua original i en traduccions en la primera impremta –que es complementa amb un inventari en apèndix de les edicions d’humanistes italians a la Corona d’Aragó entre 1473 i 1535. També és útil el panorama actualitzat que s’hi ofereix sobre les traduccions literàries de la segona meitat del XV, algunes encara poc conegudes o en curs d’estudi. Més enllà d’això, s’apunta el tema de la difusió dels autors catalans medievals a l’Edat moderna, que en el fons remet a la qüestió de l’existència d’un corpus de clàssics catalans, però el tema s’enfoca novament des del cànon actual, cosa que no ajuda gaire a aclarir la situació, llevat del cas ben estudiat de la transmissió d’Ausiàs Marc, definitivament consagrat com a clàssic més enllà de les nostres fronteres des del segle XVI. La història de la formació d’una tradició clàssica catalana entre aquest segle i els inicis del XIX encara està per fer.
* * *
La segona part de The Classical Tradition… és un catàleg de traduccions de clàssics al català fins al 1500. Es tracta d’un nou lliurament de Translat, un projecte més general de llarga durada del grup d’investigació Narpan (UAB, UB i UdG) sobre inventari de les traduccions catalanes medievals, en què la major part dels autors del llibre treballen des de fa anys. Translat “cataloga obres pertanyents als camps següents: espiritualitat (amb teologia), filosofia, història i literatura, i doctrina en un sentit ampli. Exclou els textos bíblics, científics, litúrgics i homilètics, amb algunes excepcions […]. Exclou també les traduccions al català de les obres llatines de Ramon Llull […]” (“Presentació”).
Des de la web de Translat, amb registre previ, es poden consultar els dos resultats del projecte que són la base del catàleg que avui llegim al llibre: (a) Lluís Cabré i Montserrat Ferrer (dir.), Cens de traduccions al català medieval fins a 1500 (TCM) (última actualització: 9 de juny de 2012), amb un complement sobre traduccions perdudes; i (b) la base de dades Translat (Traduccions al català medieval fins a 1500).
El catàleg inclòs a The Classical Tradition… actualitza el contingut referent als clàssics dels dos recursos citats, en què els cinc autors del llibre han tingut responsabilitats diferents (direcció i col·laboració). En el cas del catàleg en paper, s’hi afegeixen tres contribucions puntuals de redactors que firmen les entrades sobre Dante, Pietro Alighieri i Vicenç de Beauvais (Francesc J. Gómez, Raquel Parera i Maria Toldrà, respectivament). Com el Cens, el catàleg s’estructura per ordre alfabètic d’autors, aquí classificats en tres grups: antiguitat clàssica, tradició llatina medieval i humanistes italians. Les traduccions no conservades i els projectes de què tenim notícia també hi tenen cabuda. Després d’una presentació breu d’un autor o obra anònima, opcional, se n’analitza cada versió o versions seguint un esquema fix: títol i data, llengües original i de traducció, presentació breu de la traducció o traduccions (discussió sobre context, data, públic, objectiu…), testimonis manuscrits, edicions i bibliografia. L’estructura rígida i l’estil formulari de les entrades faciliten enormement el treball amb un conjunt de dades de gran riquesa, recolzades en una bibliografia molt completa i actualitzada, tesis doctorals inèdites incloses, on s’hi troba a faltar ben poca cosa, per exemple una al·lusió a la hipòtesi d’identificació del mestre Aleix que revisa per a la impremta la traducció catalana del De regimine principum de Gil de Roma, amb el mestre Aleix Bambasser, “regint les scoles en dita ciutat” de Barcelona, un personatge en la línia d’altres professionals coetanis que combinen tasques acadèmiques amb la correcció de textos de la primera impremta.
Vademècum 