22 de novembre, santa Cecília, patrona de la música. Aquí teniu la seva vida i el seu martiri tal com els relata Jaume Domènec (m. 1384) en el seu Compendi historial, una crònica universal en català redactada per encàrrec del rei Pere III. Domènec i la seva font, el també dominic Vicenç de Beauvais, encara no relacionen la santa amb la música, una associació que es generalitzarà a partir del segle XV.
Incident
Vincent En aquestz temps preeren martiri los glorioses màrtirs Tyburci e Valerià e sa sposa Cecília. Aquesta Cecília era dels pus nobles quant al linatge de Roma, e de la teta ensà christiana, e nit e dia pregava Déu que li conservàs sa virginitat. Mas los parents la sposaren a ·I· noble jove apelat Valerià, al qual ella dix:
—Valerià, mon trop car e dols amic, ·I· secret te diré si jures que no·l revels.
Lo qual jurant, dix ella:
—L’àngell de Jesuchrist he en guarda, qui, si sent que tu vuyles toquar la mia castetat, irèxer-s’à fortment contre tu; e si ames la mia castitat, amarà tu axí co fa mi e mostrar-t’à la sua glòria.
Dix aquest:
—Mostra’m l’àngel e faré so que vols.
Dix ella:
—Fey-te bategar e poyràs-lo veser.
Ell consentent, tramès-lo al papa Urbà, qui stava amaguat, e dix-li les paraules de Cicília; e·l papa reebé[-lo] ab gran gog e bategà-lo. E retornant a santa Cecília, trobà ab ella l’àngell de Déu, tenint does corones de roses e de liris, e donà la una a ella e l’altra a ell, e dix-lur:
—Aquestes corones guardatz ab pur cor e cors, car de paradís les vos he portades e jamés no marfaran ne perdran lur odor.
L’àngel desparent, intrà Tyburci, frare de Valerian, e co no fos temps de roses ne de liris, sentint la odor, maravelà’s sobresfort; e ells comptants-li tot lo feyt, preÿcaren-lo tant que pres baptisme de sent Urbà; e hac tanta gràcia de Déu que tot dia vehia los àngels de Jesuchrist.
Almàtchio, prefeyt de Roma, oynt que aquests eren christians, féu-los penre e liurà-los a Màximo, manant que si no sacrificaven al déu Júpiter, que·ls scapsàs. Qui axí presicaren lo dit Màximo que ell e tots los missatges de la cort qui eren ab ell se convertiren. E·l sentdemà lo dit Almàtchio, vehent que no volien sacrificar, féu-los gitar fora de la ciutat e scapsar, e senta Cecília sepelí-los. Féu axí metexs oucir ab plomades Màximo ab totz los seus, e santa Cecília sepelí-los prop Tyburci e Valerian. A prop assò, lo dit Amalàtchio féu enquesta contre Cecília, axí co contra sposa de Valerian, e contre los béns ella havia ja distribuïtz als pobres, e cor era christiana. E co la manassen sacrificar a les ýdoles, ella convertí plus de ·CCCC· persones que lo papa Urbà bategà. De què Amalàtchio irat, manà que la tornassen en sa pròpria casa e aquí en aygua bulent la fessen morir, e co per tot ·I· dia e ·Ia· nit agués en l’aygua totz temps bolpit [!] stat axí co si fos aygua freda,[1] manà Almàtchio que aquí metex fos degolada; e co aquell qui la feria no li pogués tolre lo cap en ·III· colps, cor ley era que·l quart no·s donàs, lexà-la star axí mig morta. Qui, per tres dies sobrevivents e·ls feels confortant, passà al regne celestial; e·l papa Urbà sepelí-la entre sos pars bisbes.
Nota
[1] Vicenç de Beauvais, Speculum historiale, XII,23: “Sed dum ministri ligna igni sub balneo continue ministrarent, die integro cum nocte quasi in frigido loco permansit”.
(Imatge: escenes de la vida de la santa pel Mestre de Santa Cecília, c. 1304. Florència, Galleria degli Uffizi. Font: Web Gallery of Art)
Vademècum 
Bon dia Maria, potser t’agradaria veure la imatge de la patrona, publicada avui al meu blog. Et felicito pel teu.
Un blog esplèndid, felicitats!
Moltíssimes gràcies. Nanit !