El palau de l’humanisme: Cent anys de Bones Lletres al Palau Requesens

:: El palau de l’humanisme: Cent anys de Bones Lletres al Palau Requesens, ed. de Sergio Vila-Sanjuán, fotografies de Jordi Vidal F., Barcelona: Comanegra; Ajuntament de Barcelona; Reial Acadèmia de Bones Lletres, 2017, 206 p., il. ISBN 978-84-16605-89-7. ::

Aquest any 2017 n’ha fet cent que la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) va rebre en usdefruit de l’Estat el Palau Requesens, edifici que des d’aleshores ha estat la seva seu. Amb una llarga història que remunta al començament del segle XVIII, amb el precedent de l’Acadèmia dels Desconfiats, la RABLB ha estat una de les institucions culturals de la ciutat amb una dedicació més continuada a l’estudi de la història i la llengua catalanes, objectiu declarat des dels primers temps de la seva existència. Un dels seus projectes més ambiciosos, el Diccionari biogràfic de l’Acadèmia de Bones Lletres (2012), és un testimoni de l’activitat dels acadèmics en diversos camps de la cultura elaborat, sobretot, a partir d’informació en part inèdita proporcionada per l’arxiu històric de la RABLB.

Amb un objectiu més divulgatiu, el llibre que, amb el títol El palau de l’humanisme, acaba d’aparèixer en coedició de la RABLB amb l’Ajuntament de Barcelona i l’editorial Comanegra recorda precisament les línies principals en què s’ha manifestat aquella activitat, amb el rerefons de la història recent de l’imponent palau d’origen medieval que acull l’Acadèmia. Tot i els esments a èpoques anteriors, són essencialment els últims cent anys de vida acadèmica els que es presenten breument en aquest volum, a càrrec d’una vintena de col·laboradors, la majoria membres de la institució.

La primera part –“L’espai”– està dedicada al Palau Requesens, la seva història, les restauracions, els projectes artístics relacionats i les negociacions que van acabar convertint-lo en seu acadèmica. La segona part –“Els ventalls del saber”–, la més extensa, és un resum de l’aportació de la RABLB a la cultura catalana en forma de nòmines comentades d’acadèmics, ordenats per la seva especialitat científica. La tercera part –“Els fons d’una institució tricentenària”– resumeix l’activitat editorial de la institució durant l’últim segle llarg fins a l’actualitat, en què les publicacions en paper conviuen amb el format digital (vegeu el repositori de publicacions de la web institucional). Aquest últim apartat del volum també és una invitació per descobrir els materials que la RABLB ofereix als investigadors de diferents disciplines, que hi trobaran una breu presentació dels fons bibliogràfics de la institució, la catalogació i difusió dels quals constitueix una de les línies d’actuació més importants assumides per la casa els últims anys: l’arxiu històric –amb una valuosa col·lecció de discursos acadèmics que remunta a l’època dels Desconfiats i el testimoni de l’activitat acadèmica fins als nostres dies–, la selecta col·lecció de manuscrits i una rica biblioteca en creixement constant gràcies als donatius dels mateixos acadèmics, a l’ingrés de fons personals i a les col·leccions dels instituts que acull la RABLB.

Contingut

Introducció, Pere Molas Ribalta.
Palau Requesens, Pere Gimferrer.

L’espai

El palau de les belles pedres, Rossend Casanova.
Isabel de Requesens: la dama del retrat i la seva família, José Enrique Ruiz-Domènec.
La seu de l’Acadèmia, Pere Molas Ribalta.
La galeria de retrats de catalans il·lustres, Laia Alsina.

Els ventalls del saber

Un segle d’historiadors a l’Acadèmia, Borja de Riquer.
Les ciències de l’Antiguitat. La Filologia llatina, la Prehistòria, l’Arqueologia, l’Epigrafia i la Paleografia, Marc Mayer i José Martínez Gázquez.
Homeristes a l’Acadèmia, Jaume Pòrtulas.
L’Institut Català d’Estudis Bizantins i Neohel·lènics: un esbós històric, Eusebi Ayensa.
Els filòsofs, Pere Lluís Font.
Cent anys de filologia: estudiosos de la llengua i la literatura, Margalida Tomàs.
Dones a l’Acadèmia, Carme Riera.
Escriptors i periodistes, Sergio Vila-Sanjuán.
Els geògrafs, Carles Carreras.
Els acadèmics arxivers del segle XX, Josep Maria Sans Travé.
Estampes acadèmiques, J. E. Ruiz Domènec.
Petit observatori, Josep Maria Espinàs.

Els fons d’una institució tricentenària

Els fons bibliogràfics, Manuel Jorba.
El Fons Guillem Díaz-Plaja, Ana Díaz-Plaja Taboada i Marcelino Jiménez.
L’activitat editorial, Albert Corbeto.