Notícia de Nostra Senyora del Carme del Jardí de Maria de Narcís Camós
L’advocació de Nostra Senyora del Carme que relata Narcís Camós[1] fa referència a l’altar de l’antic convent del Carme de Manresa,[2] on explica que el retaule que presidia l’església mostrava la seva imatge.[3] Afegeix que, segons una antiga tradició, l’escultura mariana, que era de fusta i amb l’infant Jesús, va ser trobada juntament amb un Sant Crist tot excavant sota d’una capella del costat de l’epístola. S’ignora quan van ser descobertes, però amb seguretat succeí abans de l’any 1345.
A partir d’aquest moment, Narcís Camós abandona el tema carmelità i comença a explicar extensament la història de l’anomenada “miraculosa o misteriosa Llum” de Manresa que, a l’hora tèrcia el dia 21 de febrer del 1345, va “enviar el cel de les muntanyes de Montserrat a l’església de la Verge Santíssima del Carme, després de travessar tot Manresa […] i fer sonar les campanes”. Rere diversos meteors lluminosos que acaben a la capella de la Trinitat de l’església del Carme, la llum va retornar-se’n “envers els munts de la Verge de Montserrat”. El papa Climent VI, des d’Avinyó, va concedir “Molts privilegis i gràcies a l’església de Nostra Senyora del Carme” manresana.
Fins aquí, sintetitzat, el relat del dominicà. Interpretacions històriques posteriors atorguen altres implicacions socials, vinculades a relacions difícils entre els estaments eclesiàstics i civils de les ciutats de Manresa i de Vic de l’època al·ludida.[4]
Els goigs de Nostra Senyora del Carme de Manresa
Una mateixa lletra es va repetint des del segle XVIII fins a principis del XX. Desgrana les lloances que canten “els carmelitants”, tot agraint els favors que reben de la seva advocada, en cada cobla. Els històrics impressors de Manresa Trullàs, Abadal i Roca[5] són els encarregats de les seves edicions, totes de caire molt popular. Les xilografies que encapçalen els fulls mostren la tradicional imatge de la Verge del Carme amb l’Infant Jesús tot oferint els escapularis per salvar les ànimes del purgatori.
Els florons mostren a voltes l’escut del Carmel, l’anagrama de Maria i querubins ornamentals. Especial interès presenta una edició de Lluís Roca de 1868 en la qual el floró de l’esquerre representa la muntanya de Montserrat amb la “serra” al damunt, una creu “lluminosa” al mig i l’anagrama marià sobre Manresa, al·lusió evident a l’episodi de la miraculosa llum recollit per Camós.
Relació de goigs de Nostra Senyora del Carme de Manresa, dels segles XVIII a XX
♥ Goigs de Nostra Senyora del Mont del Carme, Manresa: per Martí Trullás en la plassa Major, s. a.
♥ Goigs de Nostra Senyora del Mont del Carme, Manresa: Imp. De Joseph Abadal, plassa del Olm, s. a.
♥ Goigs de Ntra. Sra. del Carme, Manresa: Imp. de Joseph Abadal, Olm, 2, s. a.
♥ Goigs de Ntra. Sra. del Carme, Manresa: Imprenta de Pau Roca, any 1862.
♥ Goigs de Nostra Senyora del Carme, Manresa: Imprenta de Roca, carrer de S. Miquel, 15, 1870.
♥ Goigs de Nostra Senyora del Carme, Manresa: Imprenta, Litographia y Llibreria de Lluis Roca, St. Miquel, 15, 1896.
♥ Goigs de Nostra Senyora del Carme, Manresa: Impremta de Vinyals Germans. Urgel, 6, s. a.
Paral·lelament als goigs van imprimir-se Cobles en alabansa a Nostra Senyora del Carme, variants pietoses dels goigs amb un estrofisme diferent i que demostren la gran difusió que la devoció carmelitana va tenir a la capital del Bages.
♥ Coblas en alabansa de Ntra. Sr. Del Carme, Manresa: Imprenta Trullás, s. a.
♥ Coblas en alabansa de Nostra Senyora del Carme, Manresa: Imp. de P.R. á carrech de Lluís Roca, 1868. [Floró al·lusiu a la miraculosa llum]
♥ Coplas en alabansa de Nostra Senyora del Carme, Manresa: Imp. y Llib. de Lluis Roca, St. Miquel, 15. 1899.
♥ Coplas en alabansa de Nostra Senyora del Carme, Manresa: Impremta i Llibreria de Josep Roca Sant Miquel, 15, 1913.
♥ Coplas en alabansa de Nostra Senyora del Carme. Manresa: Impremta i Llibreria de Josep Roca, Sant Miquel 15, 1916.
El cas de la música
Cap dels fulls de “goigs” ni de “cobles” dedicats a la Mare de Déu del Carme del convent de Manresa no porten música, ja que fins molt al final del segle XIX no van poder imprimir-se partitures als goigs. Com que era segur que es cantaven, al recull de la manresana Glòria Ballús es parla de l’existència d’uns goigs antics, manuscrits, amb música i corresponents als anys 1733 i 1808, trobats al “Catàleg de la col·legiata-basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa”, núm. 644-2.[6]
El cas dels goigs de la Llum
Existeixen també moltíssimes edicions de goigs referits a la miraculosa o misteriosa Llum de Manresa, misteri del qual parla tant Narcís Camós. Tots són de text uniforme i molt popular des del segle XVII.[7] Cal notar que es continuen editant regularment encara ara i cantant durant les festes de la Llum del mes de febrer de cada any.
En aquesta xilografia dels Goigs de la miraculosa Llum (Manresa: Imprenta de Roca, 1877) queda reflectit l’itinerari de la “Llum” des de Montserrat, travessant Manresa, fins a arribar a l’església del Carme. (Compareu la similitud de la façana del convent del Carme de la fotografia del web Monestirs de Catalunya: Convent del Carme de Manresa, amb la façana del convent del Carme dibuixada en aquests goigs.)
A diferència dels goigs del Carme, dels quals no ens ha arribat cap partitura, com s’ha dit abans, dels goigs de la Llum oferim aquí la música tradicional inclosa, en aquest cas, als Goigs de la Misteriosa Llum, edició dels Administradors, dibuixos de Joan Vilanova (Manresa: Impremta de San Josep, 1948).
Josep Capdevila, com a editor de músiques, permet ara sentir-la a través del seu “Banc de melodies” del web Els goigs d’Obaga, tot clicant directament aquí: Misteriosa Llum – Manresa (Bages) per veure els goigs, o la partitura per sentir la música.
Narcís Camós va quedar corprès pel misteri manresà de la “miraculosa Llum” arribada des de Montserrat a l’església de l’antic convent del Carme.
Notes
[1] Narciso CAMOS, “De la Imagen de Nuestra Señora del Carmen”, dins ÍD., Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña […], Barcelona: Jayme Plantada, 1657, p. 323-326.
[2] La història, documentació gràfica i bibliografia d’aquesta institució desapareguda l’any 1936 pot consultar-se a “Convent del Carme de Manresa” dins Monestirs de Catalunya [web] [consulta 02-06-2017].
[3] Retaule visible també al fons fotogràfic Salvany, “Altar major de l’església del Carme a Manresa”, dins Fons fotogràfic Salvany, Barcelona: Biblioteca de Catalunya; MDC, 2006 [web] [consulta 02-06-2017].
[4] Josep M. GASOL, “Llum, festa de la”, dins Gran Enciclopèdia Catalana, 14, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1976, p. 326.
[5] Manuel LLANAS, L’Edició a Catalunya: el segle XVIII, Barcelona: Gremi d’Editors de Catalunya, 2003, 350 p. ÍD., L’Edició a Catalunya: el segle XIX, Barcelona: Gremi d’Editors de Catalunya, 2004, 381 p.
[6] Glòria BALLÚS; Antonio EZQUERRO, “Gozos a 4 violines y trompas a la Virgen del Carmelo”, dins Els goigs de Catalunya al món: una forma musical culta i popular, El Masnou: Ediciones Experiencia, 2015, p. 404.
[7] Una relació ben comentada, va fer-la el cronista de la ciutat de Manresa Josep M. GASOL a Els goigs de la Llum, Manresa: Bausili graf., 1975, 18 p.
Vademècum 
