Els goigs de Ramon Llull (19)

Goigs del segle XX, 8

Pere Llabrés i Martorell. Goigs al beat Ramon Llull. Lletra: Mn. Llabrés i Martorell. Música: P. Francesc Batle i Pons, T.O.R. Nota històrica Josep Amengual i Batle, M.SS.CC. Edició commemorativa de l’exposició “Els Goigs: testimoniatge de la llengua catalana i la seva unitat” celebrada del dia 17 al 24 de maig de 1985 a l’Estudi General Lul·lià de Ciutat de Mallorca, i organitzada pels Amics dels Goigs i la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona. 1ª edició. Patrocinada per l’Estudi General Lul·lià de Mallorca. Palma: Impremta Pizà, 1985. (Col·lecció “La Sibil·la”, nº 64).

Torna a encapçalar aquest full l’estampa de la visió de Randa del segle XVIII més vista en goigs anteriors, als apunts núm. 7 i núm. 18. Apareix flanquejada per dos bonics florons tipogràfics.

L’autor del text poètic, el prevere liturgista i escriptor Pere Llabrés i Martorell[1] (1938-2006), el presenta Joan Roig i Montserrat com a un poeta prou conegut en el tema dels goigs en la seva recent compilació sobre Els goigs lul·lians.[2] Santiago Cortès en una comunicació presentada a les 8 Jornades d’Estudis Locals d’Inca de l’any 2006,[3] arriba a inventariar fins a 67 composicions gogístiques seves. I que els estudis lul·lians no li eren aliens, ho demostra el fet que va traduir del llatí al català, per primera vegada, diverses obres teològiques de Ramon Llull publicades sota el títol de Darrer llibre sobre la conquesta de Terra Santa.[4] El perfil del beat que traça Llabrés en els goigs és el de la seva vida explicada com una homilia en vers, senzilla i poètica. Al final, escriu una al·lusió al fet que “De la llengua catalana / sou espill i forjador”, i fa un prec “Des de la Terra Promesa / siau força en el combat. / Dau amor, dau saviesa, / oh sant amic de l’Amat”.

La “Nota històrica” va firmada pel doctor Josep Amengual i Batle[5] (n. 1938), superior de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors. Dedica el seu escrit a repassar la vida del beat en breu pinzellades molt orientatives. Diu que “la llengua catalana assolí un grau insospitat de maduresa dins la seva immensa producció literària”, i cita els títols de les obres seves següents: Ars Magna, Blanquerna, Llibre de l’Amic i Amat, Arbre de Filosofia d’Amor, Llibre de Contemplació, Llibre del Gentil i dels tres savis i Doctrinal pueril. Acaba amb la vella i constant reivindicació de la causa lul·liana que hem vist des dels primers goigs del segle XVIII: “que es vegi coronat un procés de canonització ja secular”

L’autor de la partitura impresa al revers del full és Francesc Batle i Pons[6] (n. 1933), franciscà T.O.R. És un compositor que ha fet també d’altres melodies per a goigs. Aquesta música és audible, com en altres ocasions, des del web de Josep Capdevila Els Goigs d’Obaga.

Una bonica xilografia separa la partitura de la nota històrica comentada. Representa “Dos angelets del tipus tenant, sostenen un llibre el qual apareix voltat de raigs, les seves pàgines estan escrites amb el seu títol: ‘De Amico et Amato’… se l’ha relacionat aquest gravat amb les xilografies de l’impremta Guasp”.[7]

La gestió d’aquests goigs, prou explícita entre les notes que acompanyen la citació que encapçala aquest full, i que hi consten entre l’anvers i el revers de les seves dues pàgines, va ser encarregada a la magnífica col·lecció de 150 goigs mallorquins que va fer possible Francesc Salleras i Juan sota el títol de “Col·lecció de goigs ‘La Sibil·la’”. Explica al seu catàleg[8] que, des del 1975, va voler que “no fos simplement una col·lecció de Goigs mallorquins, sinó que també servís d’estímul per aplegar persones interessades pel tema… que ens ajuden a conèixer i a entendre millor la vida i la cultura del nostre poble”. La categoria dels col·laboradors del cas present és una mostra de les magnífiques aportacions que aquesta sèrie va propiciar. Amb una mida de gran foli i un paper noble, la seva consulta és garantia de treball ben fet i ben presentat.

Goigs documentats en un arxiu particular.

Notes

[1] Antoni MARIMON RIUTORT, “Llabrés i Martorell, Pere Joan”, dins Gran Enciclopèdia de Mallorca, VII, Inca: Promomallorca, 1991, p. 292-293.

[2] Joan ROIG I MONTSERRAT, “Text I. ‘Amb la vostra veu encesa’”, dins ÍD., Els goigs lul·lians: recull i comentaris, Mallorca: Ganzell, 2016, p. 39-40.

[3] Santiago CORTÈS I FORTEZA, “Els goigs de Mn. Pere-Joan Llabrés i Msartorell”, Jornades d’Estudis Locals d’Inca, 07 (2006), p. 93-104.

[4] Ramon LLULL, Darrer llibre sobre la conquesta de Terra Santa, traducció de Pere Llabrés, Barcelona: Proa, 2002 (Clàssics del Cristianisme, 91).

[5] Documentat a la Gran Enciclopèdia de Mallorca, I, Inca: Promomallorca, 1989, p. 148.

[6] Ibídem, II, p. 46.

[7] És el comentari que Miquela SACARÈS TABERNER escriu sobre aquest gravat que documenta en la seva tesi Vivat ars lul·liana: Ramon Llull i la seva iconografia, Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2014, p. 224.

[8] Francesc SALLERAS I JUAN, “Pòrtic”, dins Catàleg de la col·lecció de goigs “La Sibil·la”, Ciutat de Mallorca: Taller Gràfic Eugeni, 1997, p. 5-6.