Notícies sobre Ferran el Catòlic al Gran memorial de l’Arxiu reial de Barcelona (1)

Que l’historiador i arxiver reial Pere Miquel Carbonell decidís no incloure a les Cròniques d’Espanya un capítol sobre el rei Ferran II, perquè aquest preferia confiar –i pagar, ai las– la redacció de la seva història als cronistes àulics de formació i sovint de procedència italianes, segons la pauta instaurada pel seu oncle Alfons el Magnànim a Nàpols, no significa que l’arxiver no escrivís en altres llocs sobre el rei a qui va servir durant gairebé quaranta anys. Els volums i documents que Carbonell ordenava, custodiava i copiava a l’Arxiu reial eren el lloc natural perquè hi recollís tota mena de notícies biogràfiques i històriques, pensades com a materials que podien ser útils per als seus successors en el càrrec, començant pel fill, Francesc Carbonell. Entre aquests materials, siguin notes, genealogies, cronologies o cròniques pròpies o derivades d’una llarga tradició –com ara les genealogies dels reis de França i dels comtes-reis–, n’hi ha que es refereixen a la dinastia catalanoaragonesa i els seus oficials, inclosos els coetanis de l’autor. Carbonell ha estat testimoni visual d’alguns fets que s’hi relaten; d’altres li arriben a través dels documents del mateix arxiu i de la informació que oficials més propers al rei li proporcionen… quan volen, un altre motiu recurrent de queixa. I, és clar, se’n troben de dedicats a Ferran II el Catòlic (1452-1516), de qui enguany se celebra el cinquè centenari de la mort, la major part redactats no en català sinó en el llatí cancelleresc usual dels escrivans, filtrat en el cas de Carbonell per les lectures i converses amb afeccionats com ell mateix a les litterae humaniores.

Aquí transcriuré les notícies sobre el rei Ferran i la seva família que Carbonell va copiar en el seu Memoriale magnum o gran memorial (ACA, Cancelleria, memorial 49), que en un altre lloc he descrit com “un dels projectes més ambiciosos del seu autor, només comparable al de les Cròniques d’Espanya pels anys que hi dedicà (iniciat el 1477, el 1516 encara hi anotà la mort del rei Ferran). Tot i la seva estructura aparentment caòtica, aquest memorial de memorials en llatí i català, ‘ubi monumenta omnia ipsius Archivi Regii ac gesta in eo condita inscribentur’ (f. 10), conté una col·lecció de documents i memorials que reflecteix els principals interessos del seu autor: la fonamentació legal del càrrec d’arxiver i les seves preeminències respecte dels altres escrivans de la Cancelleria; l’inventari del patrimoni reial i altres temes d’interès per a la corona; la història de la dinastia i la descripció dels esdeveniments de la història catalana més recent, objecte de notes i opuscles del mateix Carbonell, en part inèdits (nativitates i obituaris dels comtes de Barcelona i els reis d’Aragó, notícies biogràfiques sobre funcionaris coetanis de la Cancelleria o sobre la mateixa família de l’arxiver, notes dietarístiques, a més d’un episcopologi barceloní i un arxiepiscopologi de Tarragona); i finalment, les relacions literàries de Carbonell amb un cercle intel·lectual del qual formen part Jeroni Pau, Antonio i Alessandro Geraldini i Bartomeu de Verí (cartes i obres poètiques pròpies i alienes), que constitueixen l’aspecte més estudiat del volum”.

El primer text que el gran memorial dedica al rei Ferran són unes Nativitates (f. 29v), és a dir, una breu relació dels naixements i òbits dels membres de la família reial entre 1478 i 1516: Joan II, pare de Ferran, el mateix Ferran i els fills tinguts amb Isabel de Castella, amb especial atenció al malaurat príncep Joan.

Nativitates, scilicet et etiam obitus, regum Aragonum filiorumque suorum et qui fuerunt tempestatis mei, Petri Michaelis Carbonelli

Regis Joannis IIⁱ

Rex Joannes II^us filius fuit regis Ferdinandi primi, fratris Enrici, regis Castellae. Natus est in oppido sive villa vulgo nuncupata Medina del Campo, regni Castellae, XXVIIIIº die mensis junii anno a nativitate Domini millesimo trecentesimo nonagesimo septimo, die festo sancti Joannis Evangelistae. Regnavit in regno Navarre XLIIII^or annis, in regno vero Aragonum aliisque regnis viginti annis et mensibus sex, diebus XXII. Obiit apud palacium episcopale urbis Barcinonae die martis decimonono mensis januarii anno a nativitate Domini MºCCCCLXXVIIIIº. Et sic vixit annis LXXXI, mensibus sex et diebus XX.

Regis Ferrandi IIⁱ

Rex Ferrandus seu vulgo Ferdinandus II^us filius fuit praefati regis Joannis IIⁱ et domine Joannae, eius coniugis, que fuit filia ammirati regni Castellae, et natus est apud oppidum seu villam vulgo nuncupatum de Sos, regni Aragonum, die veneris X^a die martii anno a nativitate Domini Mº quadringentesimo quinquagesimo secundo, inter decimam et XI^am horas ante meridiem ipsius diei. Et obiit die mercurii XXIII mensis januarii anno a nativitate Domini MºDºXVIº, paulo post pulsationem XI^e hore post meridiem ipsius diei, apud villam seu locum de Madrigalego, LXXX focorum, distante a villa seu monasterio Beatae Mariae de Gadalupe, ordinis sancti Hieronymi, sito in regno Castellae. Cuius anima in pace requiesca[t]. Vixit annis LXIII, mensibus X, diebus XIII.[1]

Joannis, principis[2] Castellae et[3] Aragonum[4]

[5]Memoria tene quod XXXº die junii anno a nativitate Domini MºCCCCº septuagesimo octavo, circa meridiem ipsius diei, apud urbem Hispalim, regni Castellae, natus est in Cranco signo, existentibus Luna et Sole in medio celi, sub quibus Luna et Sole Juppiter existebat, conceptusque fuit sub Libra signo, Joannes, princeps Castellae et primogenitus Aragonum, Ferdinandi IIⁱ et Helisabet, illustrissimorum ac potentissimorum[6] regis et reginae Castelle et Aragonum, etc.,[7] filius. Ob cuius tanti primogeniti festivitatem urbs inclyta Barcinona dies tres festos magnisque luminariis, quae vulgo “alimarias” vocant, intermixtis ac populo ipsius urbis gaudii maximi pleno continue personuit; tandem die ultimo ipsius festivitatis XIIIº julii, festo sanctae Margaritae, anno prefato, venientibus consiliariis ipsius urbis ad ecclesiam Barcinonae, pannis aureis decoratam, cum tubis et maximo honore, sicuti si esset dies festus celebrationis Corporis domini nostri Jesu Christi, ubi presentes fuerunt serenissimus dominus rex Joannes II^us, pater dicti domini regis Ferdinandi IIⁱ, magnatesque ac richi homines et generosi et cives Barcinonae ac alii infimi in multitudine copiosa, fuit factus per virum doctissimum magistrum Joannem Marques, in sacra pagina professorem, ordinis praedicatorum, sermo inauditus et maximus quem ipse Carbonellus, scriba et archivarius regius, non recolo me talem usquam audivisse, cuius thema voce magna in hec verba protulit: “Jam non memini[t] pressurae propter gaudium quia natus est homo” (Joannis XVIº).

Eclypsis solis

Postea die mercurii XXIXº julii anno predicto MºCCCCºLXXIXº per universum orbem maximus solis eclypsis secutus fuit, scilicet prima hora post meridiem diei praefati.

[8]Apud oppidum vulgo appellatum Vila de Duenyes, regni Castellae, nata est Helisabet, prefatorum Ferdinandi et Helisabet coniugum filia, die videlicet secundo octobris anno a nativitate Domini MºCCCCºLXXII. Haec fuit nuptui tradita principi Portugaliae, qui cum ea parum vixit nam obiit casu inopinato, scilicet eques currens sua sponte, a quo violenter desiliit […] mortuus.[9]

[10]Apud urbem toletanam, regni Castellae, VIº die novembris anno a nativitate Domini MºCCCCºLXXVIIIIº, inter VII et VIII horas ante meridiem ipsius diei, nata est Joanna, predictorum dominorum regis et reginae Castellae et Aragonum filia. Fuit in matrimonio copulata cum Philippo, archiduce Austriae, duce Burgundie, etc., Maximiliani, romanorum regis semper augusti, primogenito.[11]

[12]Apud oppidum seu villam de Alcala de Henares nata est Chatherina, predictorum regum filia, XVº decembris anno a nativitate Domini MºCCCCºLXXXV.

[13]Apud urbem Cordubae, predicti regni Castellae, nata est Maria, predictorum regum filia, XXXI julii anno a nativitate Domini MºCCCCºLXXXII.

(Vide folio CIII matrimonia et obitus filiorum regum, ubi nativitas nepotis ex filia nostrorum regum, nomine Michael Ferrandus, est descripta.)

Notes

[1] Et obiit … XIII afegit posteriorment per Carbonell al marge. | [2] Corr. de primogeniti. | [3] Castellae et interl. | [4] A cont., ratllat et Castellae sive princeps Castellae, ultra quod nomen aliud fui[t] impositum nomen, scilicet Franciscus, ob devotionem maximam quam ipsa domina Helisabet regina, eius mater, habebat et habet erga eundem sanctum Franciscum, cuius intercessionibus et precibus creditur se gravidam ex predicto domino rege Fernando fuisse de predicto primogenito Joanne quem peperit, ut sequitur. | [5] Al marge B. | [6] et Helisabet … potentissimorum al marge. | [7] et Aragonum, etc. al marge. | [8] Nota al marge A i Helisabet. | [9] Haec … mortuus afegit posteriorment al marge. | [10] Nota al marge C i Joanna. | [11] Fuit … primogenito afegit posteriorment per Carbonell. | [12] Nota al marge E i Chatherina. | [13] Nota al marge D i Maria.