Els goigs de Ramon Llull (4)

Primers fulls de goigs (segle XVIII), 3

“Fassém be á la Causa-Pia / del Sant Mallorquí major / de la Fé gran defensor, / y defensor de Maria”, [Mallorca]: En la Oficina de Ignasi Sarrà, y Frau Impressor de Rey nostro Señor, s. a. [1775-1786]. ¶ “Fassém be á la Causa-Pia / del Sant Mallorquí major / de la Fé gran defensor, / y defensor de Maria”, [Mallorca]: En Casa de Ignaci Sarrà, y Frau Impressor de Rey Nostro Señor, s. a. [1775-1786]

Font: Biblioteca de Catalunya, I Go M 78

Font: Biblioteca de Catalunya, I Go M 101

Dos goigs més del segle XVIII, similars també, on les diferències més notòries són la xilografia i l’orla. Comparteixen el mateix text dels goigs corresponents als apunts 2 i 3, encara que són d’un obrador tipogràfic diferent, en aquest cas és el de l’hereu dels Frau de l’apunt 2.[1] Com passava també en aquest apunt, ofereixen al peu del full l’antífona i l’oració finals comentades inicialment a l’apunt 1 i no porten títol explícit.

El gravat representa el martiri de Ramon Llull. Francesca Ambrós,[2] a La col·lecció de gravats mallorquins de la Societat Arqueològica Lul·liana, l’identifica com fet per Melcior Guasp el 1753, segons l’obra de Miquela Forteza Oliver, La xilografia en Mallorca a través de sus colecciones: la imprenta Guasp (1576-1958).[3]

* * *

Tot seguint amb la història que expliquen els versos dels goigs, podem veure que esmenten alguns topònims. A través d’ells, els viatges de Ramon Llull queden insinuats veladament, atès que el seu propòsit no era explicar els seus increïbles periples, sinó demostrar els mèrits que tenia per accedir a la santedat, fes el que fes. Les estrofes hi són per exaltar el seu anhel de difondre arreu la creença cristiana. En aquest sentit, els versos parlen dels seus desplaçaments amb la finalitat de “convertir los pagans / de totas las parts del món”; diuen que “Volia Ramon fundar / un Orde noble de guerra / per cobrar la Santa Terra”; constaten que per dos cops patí martiri lluny de Mallorca: “En Tunis los Moros perros / vos varen molt maltrectar” i, més endavant, relaten com “En altra presó tancat / sens menjar catorza dies”. Una estrofa a mode de resum farà constar el nom de “Bugia” com a lloc del martiri, per acabar dient, finalment, per destacar el seus mèrits, que “Sou de tota la Turquia / Apostol de gran valor”.

Carros, naus, periples, successos, tot el moviment viatger lul·lià queda pintat per primera vegada al segle XIV. És la representació més antiga feta en imatges del martiri de Ramon Llull, el tema del nostre gravat, que finalitza amb el mot “incarceretur” pronunciat pel cadí. Correspon al magnífic manuscrit conegut com Breviculum,[4] dipositat a la biblioteca de Karlsruhe. Aquesta miniatura representa tres escenes: la lapidació, el diàleg amb el cadí i l’ordre i execució que porta a l’empresonament. Al capdamunt del minaret apareix la mitja lluna, que també queda incorporada al minaret visible en la xilografia d’aquests goigs.

Tunis, Terra Santa, Turquia i Bugia són els llocs concrets esmentats als versos, i el nostre gravat representa una escena de la lapidació patida a ultramar on, al fons, un minaret i una cúpula coronats amb la mitja lluna situen el paisatge en terres musulmanes.

Molt se n’ha parlat, dels viatges de Ramon Llull, però el seu interès, recolzat per les darreres consideracions, queda palès en l’últim article publicat sobre el tema. Es tracta de la contribució de Francesc Tous i Albert Soler al catàleg de l’exposició internacional, itinerant, actualment exhibida al Museu Episcopal de Vic, sobre Viatjar a l’Edat Mitjana.[5] Bàsic per entendre els periples de Ramon Llull i les seves circumstàncies.

* * *

Fulls documentats a la Biblioteca de Catalunya.

Notes

[1] Ignasi Sarrà i Frau va ser un dels hereus d’Ignasi Frau, era nebot seu. Va estar actiu entre 1775 i 1786. Vegeu J. Bover, “D. Ignacio Sarrà y Frau”, dins Íd., Imprentas de las Islas Baleares, Palma: Pedro José Gelabert, 1862, p. 16-17.

[2] Francesca  Ambrós, La col·lecció de gravats mallorquins de la Societat Arqueològica Lul·liana, treball de fi de màster en Patrimoni cultural: investigació i gestió, Universitat de les Illes Balears, curs 2009-2010, p. 47-48.

[3] Miquela Forteza Oliver, La xilografía en Mallorca a través de sus colecciones: la imprenta Guasp (1576-1958), Palma: Olañeta, 2007, p. 117, 251.

[4] Thomas Le Myésier, Electorium parvum seu breviculum, manuscrit St. Peter perg. 92 de la Badischen Landesbibliothek Karlsruhe.

[5] Albert Soler; Francesc Tous, “Ramon Llull: viatge, missió i escriptura”, dins Viatjar a l’Edat Mitjana, Barcelona: Institut Europeu de la Mediterrània; Vic: Museu Episcopal de Vic, 2015, p. 83-93.