La presa de Sant Mateu del Maestrat pels anglesos a la guerra de Successió

:: La presa de Sant Mateu del Maestrat pels anglesos a la Guerra de Successió: Diaria y verídica relación de lo sucedido en el asedio de la villa y plaza de San Mateo (1706), de Pere Vicent Sabata, i la traducció a l’anglès: A journal of the siege of San Mateo (1707), edició i estudi preliminar d’Enric Querol Coll, pròleg d’Henry Ettinghausen, Benicarló: Onada Edicions, 2015 (Biblioteca La Barcella, 19), 119 p., il. ISBN 978-84-16505-10-4 ::

Una de les línies de recerca del filòleg Enric Querol i Coll (Tortosa, 1965) és l’inventari, edició i estudi d’autors i obres d’una zona situada entre el sud de Catalunya i el nord del País Valencià, centrada en les comarques tortosines, els Ports i el Maestrat, que podríem anomenar zona de frontera, si amb això ens referim a la seva equidistància respecte de les dues grans capitals de la cultura catalana, Barcelona i València. La informació aplegada li permet identificar i/o aprofundir en la vida i l’obra d’escriptors que, més enllà de noms de primera fila com Cristòfor Despuig, són, justament per la seva mediocritat, testimonis de l’activitat cultural en aquella zona durant l’Edat moderna i aporten llum sobre les relacions amb altres centres literaris, inclosos els més potents i tradicionalment més ben estudiats.

En el cas del llibre que comento avui, La presa de Sant Mateu del Maestrat pels anglesos a la Guerra de Successió, Querol presenta dades i hipòtesis sobre un escriptor de qui ja s’ha ocupat en altres llocs, el santmateuà Pere Vicent Sabata (1662-1733), i en dibuixa una biobibliografia més completa que inclou els diferents àmbits de la seva activitat. Autor, entre d’altres obres, d’una Rhetorica brevis et compendiosa i unes Poesías varias impreses a Roma i a Barcelona, respectivament, i avui perdudes, va ensenyar gramàtica a l’Estudi de Sant Mateu –que va acabar regint–, a Morella i a Vinaròs. Va fer una estada a Roma, com a tresorer de l’Hospital de Montserrat, i hi fou protegit pel cardenal Antonio Pignatelli, que el 1691, un any abans que Sabata sortís de la ciutat, va ser elegit papa amb el nom d’Innocenci XII. L’activitat docent i literària de Sabata li va proporcionar una certa fama en terres aragoneses, catalanes i valencianes. Devia participar en cenacles literaris romans i, possiblement, valencians –Querol apunta les concomitàncies amb la producció d’un coetani, el morellià Carles Gassulla d’Ursino, també redescobert aquests últims anys–, i va mantenir correspondència amb el degà Manuel Martí.

La relació històrica de Sabata que s’edita en aquest volum és una obra de circumstàncies, probable encàrrec dels jurats de Sant Mateu, que devien confiar en el seu prestigiós mestre de gramàtica la redacció d’una descripció de la rendició de la vila a l’arxiduc Carles d’Àustria (1705) i del setge a què va ser sotmesa per les tropes borbòniques el 1706, superat per la defensa comandada per John Jones. La Diaria y verídica relación de lo sucedido en el asedio de la villa y plaza de San Mateo es va publicar a València el 1706 i un any després a Londres en traducció anglesa. Aquesta mostra de publicística bèl·lica, que al pròleg d’Ettinghausen s’insereix en el gènere de les relacions de successos, precedent de les gasetes i els diaris, està dissenyada amb un evident objectiu propagandístic austriacista; encara més, la traducció pretenia influir en les decisions sobre la intervenció militar anglesa. La importància de l’enclavament estratègic de Sant Mateu, entre Catalunya i València, explica el ressò europeu de la victòria de 1706, encara que l’any següent la població cauria definitivament en mans dels borbònics, poc després de la desfeta d’Almansa. Daniel Defoe farà referència a la defensa dels santmateuans a The military memoirs of captain George Carleton (Londres, 1728). Com a relació de successos, la de Sabata conté el diari dels fets que van tenir lloc a Sant Mateu i incorpora còpia de documentació justificativa, però destaca entre altres mostres del gènere per la seva major extensió i per l’elaboració retòrica. Per exemple, hi és habitual un recurs escolar com la comparació entre els protagonistes dels fets descrits i els personatges de la mitologia i la literatura clàssiques; no sorprèn, doncs, trobar-hi l’heroi del setge, el governador Jones, convertit en Mart o en Palinur, les monges de la vila en “esforçadas Belonas” i els miquelets en faunes (p. 63 i 65).

A més de la relació castellana i la seva traducció anglesa, el llibre conté la transcripció d’unes poesies polítiques en català i castellà que Querol atribueix a Sabata o a un personatge del seu entorn. Són copiades al ms. 3619 de la Biblioteca de Catalunya, un recull poètic i teatral del final del segle XVII – inicis del XIX amb presència d’obres relacionades amb Morella, Sant Mateu i Xàtiva. Alguns d’aquests poemes canten la caiguda de Barcelona de 1714 en mans dels borbònics, un exemple entre d’altres, com la mateixa biografia de Sabata, de la forçosa adaptabilitat davant de circumstàncies històriques extremes.