Els goigs de Ramon Llull (1)

Biblioteques i arxius, que custodien amb cura la immensa documentació manuscrita i impresa, acumulada durant segles, sobre Ramon Llull, ofereixen també goigs. Són fulls nombrosos, magnífics, a pesar que no tots van dedicats directament al doctor il·luminat. En alguns casos, el consideren implicat en els seus continguts com a protagonista indirecte, com és el cas de les devocions lul·lianes o algunes de mallorquines principalment. I també existeixen certs papers curiosos, de segles passats, quan les accions envers la seva beatificació o canonització estaven en efervescència en processos i causes interminables, encara pendents!

En un ordre cronològic anirem exposant aquest riquíssim patrimoni cultural que, amb motiu dels 700 anys de la mort de Ramon Llull (1315/16-2015/16), volem comentar a fi de contribuir a la difusió de la seva gran personalitat intel·lectual i humana. Vademècum serà el nostre “retir de Randa” per comunicar-nos amb goig amb qui vulgui acompanyar-nos.

♣  ♣  ♣

La protohistòria dels goigs de Ramon Llull

[1] Antiphona ad Magnificat (inc.: “Raymundus praetiosae laudis abundus […]”), s. ll.: ex Typographia Vaticana, anno 1657. ¶ [2] Antiphona ad Magnificat officii antiqui B. Raymundi Lull, s. p. i.

[1] Antiphona ad Magnificat, 1657. Font: Biblioteca de Catalunya, Goigs 1/93

[2] Antiphona ad Magnificat officii antiqui B. Raymundi Lull, s. a.

Segle XVI. Jaume Gener (Janer),[1] en la seva compilació de les doctrines lul·lianes Ars metaphysicalis naturalis ordinis cuiuslibet rei intelligibilis (València: Lleonard Hutz, 1506), inclou un “Officium gloriosissimi et beatissimi martyris magistri Raymundi Lulli qui passus est pro Christi nomine in Tunici civitate […]” al foli CCLXXXII.

Segle XVII. Els mateixos textos d’aquest ofici –l’Antiphona ad Magnificat, responsos i l’oremus– apareixen impresos al full solt Antiphona ad Magnificat de la Typographia Vaticana de 1657 que veiem en primer lloc. La Biblioteca de Catalunya classifica aquest document dins de la matèria de “goigs”. Efectivament, comentarem més endavant que, a les primeres edicions dels goigs lul·lians, els dos textos, l’antífona i l’oració, apareixen incorporats en les seves edicions al final de les cobles. Val a dir que és bastant usual la inclusió d’aquests textos litúrgics destinats a ser cantats als goigs antics d’altres sants, sempre que tinguin ofici propi.[2]

Segle XVIII. L’altra imatge adjunta torna a repetir els dos textos de l’antífona i l’oració en llatí de l’ofici lul·lià, però ara acompanyats d’una presentació tipogràfica típica de goigs, com ho és la impressió d’una estampa central amb la imatge del sant, florons i orla. Sense dades tipogràfiques, com es pot comprovar, però adjudicable al segle XVIII per la xilografia identificada per Miquela Forteza i Miquela Sacarès.[3] L’autorització de la impressió firmada per “Morellas” en la seva qualitat de “Vicarius Generalis et Officialis”, segons consta al final del full, pot correspondre al canonge Onofre Morelles,[4] en el càrrec entre 1698-1706.

Tres documents que marquen el preàmbul dels goigs de Ramon Llull, ben significatius, com veurem pròximament.

Fulls documentats a la Biblioteca de Catalunya i a la Biblioteca Lluís Alemany del Centre Cultural “La Misericòrdia” de Palma de Mallorca.

Notes

[1] Sebastià Trias Mercant, “Jaume Gener”, dins íd., Diccionari d’escriptors lul·listes, Palma: Edicions UIB, 2008, p. 195.

[2] Un altre exemplar esmentat a la notícia 238 dins de l’obra d’Elies Rogent i Estanislau Duran, Bibliografia de les impressions lul·lianes, II, amb un proemi, addicions i índex de Ramon d’Alòs-Moner, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans: Secció Històrico-Arqueològica, 1927, p. 199.

[3] Miquela Forteza; Miquela Sacarés, “Las Xilografías antiguas del Bto. Ramon Lull: repertorio luliano de la Imprenta Guasp”, Gutenberg Jahrbuch, 90 (2015), p. 151, imatge 7.

[4] Esmentat per Francisco J. García Pérez, “El cabildo catedralicio de Mallorca (1700-1750). Estudio de una élite de poder durante el siglo XVIII”, Tiempos modernos: Revista electrónica de Historia moderna, 8/29 (2014).