Els vicis dels impressors: corregint textos entre Barcelona i Cadis

Durant la Quaresma de 1739, el 8 de març, el prevere Josep Campins i Barnola predicava a l’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona un sermó en català sobre sant Oleguer, bisbe d’aquesta ciutat i arquebisbe de Tarragona. Al costat de les fonts bíbliques i exegètiques habituals, l’autor hi utilitzava la difosa Historia de san Oleguer que Antoni Joan Garcia de Queralbs havia publicat el 1617. Poc després trobem Campins preparant el seu sermó per a la impremta, projecte que el va ocupar com a mínim fins a principis de 1741. N’és testimoni la correspondència que, un cop instal·lat a Cadis, intercanviava amb un nebot que s’encarregava dels seus assumptes domèstics i li corregia el text del sermó per editar-lo a Barcelona. Són dues cartes del nebot –Jaume, que firma “tuus, Campins”– de 1740-1741 i una minuta de resposta de l’oncle, sense data, on es fa referència al procés de correcció. Es conserven, soltes, en una còpia manuscrita de la Plàtica de sant Oleguer a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (MCEM 2420). És precisament l’adreça d’una de les cartes la que ens proporciona nom, cognoms i residència a Cadis de l’autor del sermó.

M’ha semblat que valia la pena transcriure les cartes pels detalls que s’hi llegeixen sobre certes dificultats del procés editorial que no semblen haver perdut actualitat: les queixes sobre la poca cura d’alguns impressors (“perquè jamay los impressors saben treballar arreglat puntualment a l’original, y aixís lo corrector ha de esmenar sas faltas, per més que lo original sia correcto”) i la facilitat amb què s’escapen errors durant la correcció de proves (“si no és que ab ulls de lince o una intel·ligència gran o gran cuydado al corregir se corregèscan las provas moltas vegadas”). És interessant la figura d’aquest nebot corrector i editor –un estudiant? un eclesiàstic?–, que prepara el text per a la impremta, fa suggeriments sobre el contingut i proposa bibliografia relacionada amb passatges puntuals de l’evangeli sobre els fills de Zebedeu, Pere i Andreu (Mt 19,27-28 i 20,21): les populars Gracias de la gracia: saladas agudezas de los santos, de José Boneta (Saragossa, 1706; diverses edicions, una a Barcelona, c. 1719) i una citació indirecta de sant Gregori a través de l’ofici litúrgic de sant Andreu.

Les crítiques als impressors criden l’atenció si recordem la coincidència de cognom amb els Campins coetanis que es dedicaven al negoci a la mateixa ciutat. ¿Hi havia cap parentesc o, fins i tot, col·laboració amb la seva impremta? Pau Campins i Ponçdevall, pare, és actiu fins al 1758, i cap al 1738 ja estava casat amb Teresa Baró. El seu fill, Pau Campins i Bòria, va morir el 1785; la vídua, Serafina Gonzàlez, també es va dedicar al negoci. Com ho havia fet, a principis de segle, un Francesc Barnola.

El que sí sabem sobre la família de Josep Campins i Barnola és que era germà del comerciant barceloní Jaume Campins i Barnola, que el 1740 ja és documentat a Cadis, on va tenir com a mínim un fill de la primera dona, Francisca Torrents. Aquest altre Jaume, Campins i Torrents, que també serà comerciant, acabava de néixer quan el nebot Campins de Barcelona escrivia a l’oncle, el gener de 1741, i s’interessava pel “part felís de Francisca”, tot demanant el nom del nounat. La figura de Jaume Campins i Barnola és força coneguda pels historiadors del comerç català i la seva relació amb Amèrica, especialment perquè el 1746 va fundar des de Cadis la “Fábrica Real de Indianas de Mataró”. El seu germà i autor del sermó, Josep, documentat en aquella ciutat com a capellà castrense, realitzà algunes activitats per a la companyia. Va acabar la seva carrera eclesiàstica com a arxipreste de Vilabertran, els anys 1767-1768, i va morir el novembre d’aquest últim any. El nebot nascut a Cadis, Jaume, serà l’encarregat d’executar els llegats del difunt a favor del capítol de Vilabertran.

No em consta que el sermó sobre sant Oleguer es publiqués mai, potser perquè, havent passat tant de temps des de la prèdica, s’havia tornat “estantís” (no era d’actualitat), com apuntava el nebot. En tot cas, els interessos literaris de Josep Campins no s’aturaven aquí. Davant d’una petició del seu corresponsal, devot de la literatura dels goigs, s’ofereix ell mateix a redactar els que aquest li havia sol·licitat: “no puch oferir-te altra cosa que fer-los jo, proprio Marte, en aver eixit de galera”. Expressió, aquesta última, que, si no està relacionada amb les seves funcions com a capellà castrense, potser cal llegir en sentit figurat, a partir del significat de “galera” en el món de la impremta: és a dir, farà els versos quan acabi l’edició que té entre mans. És un passatge interessant pel que aporta al perfil dels autors d’un gènere que en aquella època encara solia ser anònim.

[1]

Doctor Joseph: Me alegro de vostra salut, la que –a Déu gràcias– disfruto ab alguna millora de mos malicons, y suplico a Déu vos concedesca bon fi de any, principi y progrés del següent a sa major glòria.

He rebut lo sermó, que me espanta sa lletra, no sols per ésser tal qual a nostra moda, que cosas hi ha que las he de tràurer per discreció, sinó també per lo molt menuda. Veuré de retornar-te’l corregit, però dupto que baste eixa diligència, perquè jamay los impressors saben treballar arreglat puntualment a l’original, y aixís lo corrector ha de esmenar sas faltas, per més que lo original sia correcto. Segons la dilació que·m significas, apareixerà estantís lo tràurer-lo a llum.

Ne he llegit ja un tros, sens corregir-lo. Y sobre lo “ecce nos reliquimus omnia”, encara podias fàcilment realsar lo discurs dient que sant Barthomeu, qui era fill de rey, si deixà la dignitat y lucros, no emperò las insígnias e o la púrpura, com se refereix en lo llibre de Gracias de la gracia: los pescadors retornaren a la pesca, com de algunas vegadas ho refereix sant Joan a l’últim de son evangeli; los Sabadeos pretengueren authoritats y emoluments temporals, “dic ut sedeant”, però Peregri., etc., secundo: “Multum Petrus et Andreas dimisit quando uterque etiam desideria habendi dereliquit, etc.”, ut in officio sancti Andreae y S. Peregri., etc.

Estimaré la diligència de Sevilla, sa notícia y brevedat.

Saludo a tots, ab los quals te guarde Déu molts anys ab molts augments espirituals y temporals. Barcelona y desembre 17 de 1740.

Tuus,
Campins

Dr. Joseph Campins /

[Dors] Al doctor Joseph Campins y Barnola, guarde Déu molts anys, Càdiz

[2]

Doctor Joseph: En resposta de las que dech, repetesch la enorabona del part felís de Francisca, batisme de l’hereu, cuyo nom ab què se anomena desitjo saber, sa salut y vostra, la que –a Déu gràcias– disfruto ab alguna millora.

Quedo advertit per las novas imposicions de las casas, per la venda de la de Barris, per los trastés que·ns té lo doctor Corominas y demés cosas a ell tocants, y en sos respective temps se daran las providèncias oportunas.

Retorno lo sermó ab sa correcció. Moltas erradas he corregit en lo cos, altras en lo paper adjunt, unas nominatim, altras corregint-ne alguna y advertint la correcció per las demés del mateix gènero, y altras que me n’auran escapat sens advertir. Però tota eixa diligència no bastarà per la estampa, perquè jamay reïx segons lo original, si no és que ab ulls de lince o una intel·ligència gran o gran cuydado al corregir se corregèscan las provas moltas vegadas. En lo de l’incisar y apuntar hi he posat poch o ningun treball, no sols perquè això és més fàcil, sinó també perquè la variació de l’incisar fa variar lo sentit de las clàusulas. Algunas cosas especials que me ha aparegut advertir ja estan en sos llochs.

En suposició de voler-lo tràurer a llum –que apar que ara ja serà estantís, com escriguí–, me apar millor que isqués en nom de un devot, sens nom, ab lo motiu de enfervorisar y extèndrer la devoció al sant, y en eix cas se podria fer la dedicatòria en nom del mateix impressor, y en eix cas ab clàusulas més expressivas y sens tan perill de rosar-se ab alguna nota; però tràurer-lo en ton nom ni de ton germà és –o a lo menos en est país seria– acre[dita]r-vos un y altre que “estis avari aurae popularis”, que és cosa fea. Però ja que isca en vostre nom propri –que si ho aveu aixís publicat té poch recurs–, no me sónan bé los capítols 2, 3 y quart de la dedicatòria, però me subjecto gustós al sentir dels doctes de aquí, que saben lo geni del país, ab algun dels quals no dupto que ab plena confiansa podràs consultar. Sic sentio, salvo semper, etc.

Ans de ahir passà a major vida lo doctor Vivet, cujus anima requiescat in pace.

Saluts a tots sens fi, ab los quals te guarde Déu molts anys. Barcelona y janer 7 de 1741.

Tuus,
Campins

Doctor Joseph Campins

[3]

Jaume: A més del que dich a ton germà –que ho ratifico–, ajusto que jo crech que a estas horas has ja rebut los goigs de la Concepció; dels altres que me demanas ne tinch part de apromptats, però no espero poder-te complàurer en tots, que dupto molt que·ls tròbia, singularment de la major part dels apòstols. Per últim, enviaré los que tròbia a la primera ocasió; y per complir ab ta devoció, no puch oferir-te altra cosa que fer-los jo, proprio Marte, en aver eixit de galera. Del que me respondràs y avisaràs si altra cosa se t’ofereix.

Déu te guarde y prospere en lo esperitual y corporal, etc.

Ton oncle que d. c. t. v.,
doctor Joseph Campins, prevere

Jaume Campins

Bibliografia

Giménez Blasco, Joan, “L’estructuració d’un mercat nacional. Prolegòmens”, a Els catalans a Espanya: Actes del congrés. Barcelona, 21 i 22 de novembre de 1996, Barcelona: Universitat de Barcelona; Generalitat de Catalunya, 1996, p. 387-392.
Llanas, Manuel; amb la col·laboració de Montse Ayats, L’edició a Catalunya: segle XVIII, Barcelona: Gremi d’Editors de Catalunya, 2003, p. 78-82.
Marquès, Josep M., “Algunes referències documentals sobre la canònica i col·legiata de Santa Maria de Vilabertran (1300-1835)”, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 24 (1991), p. 111-125.
Martínez Shaw, Carlos, Cataluña en la carrera de Indias 1680-1756, Barcelona: Crítica, 1981.
Ruiz Rivera, Julián B., “La colonia mercantil catalana en Cádiz”, Temas Americanistas, 8 (1990), p. 61-81.