L de Llúcia, santa

Incident

Vincent En los temps aquests pres passió santa Lúcia. Car, co en Cicília fos gran fama dels miracles que Déus faïa per los mèrits de santa Àguatha, qui era stada martirizada a Cathània, e la mare de santa Lúcia fos malalta de flux de sang, per concel de sa fila vinent al sepulcre de santa Àguatha e guarida, la fila la preguà que jamés no li parlàs del spòs, mas que so que li volia donar en dot donassen per amor de Déu. Dix la mare:

–Lexa’m morir. Pux fe què·t vuyles de tot quant he.

Dix Lúcia:

–No és gran mèrit ne trop plaent a Déu donar so que portar non pots.

Per què la mare ab la fila venien tot dia de so del lur e daven per amor de Déu. L’espòs de Lúcia, oynt assò dir, accusà-la davant Pasquasi, consular, que era christiana. E interroguada, co respoés ardidament, dix Pasquasi:

–Cessaran les paraules quant vindran los batements.

Dix Lúcia:

–No cessaran, cor Jesuchrist dix: “No sots vós aquells qui parlats, mas lo Sant Spirit qui parla em vós”.

–Donques –dix Pasquasi– lo Sant Spirit és en tu, yo faré que fugirà!

E manà-la portar al bordel. Mas tant de pes li donà lo Sant Spirit que ·III· hòmens ab cordes e ab molts parells de bous no la pogueren moure. Per què Pasquasi li féu ensendre engir gran foc e lansar dessús pegua, resina, oli. E co ella stigués sens moure, sos amics, no volents soffrir les sues injúries, feren-li ficar ·I· coltel al coll; la qual cosa no contrastant, ella parlant amonestava lo poble. E encara ella vivent, ne menaren pres Pasquasi e passà davant los seus uyls; e aduyt en Roma, reebé per sos forfeyts sentència capital. E la verge no·s moch del loch on fo naffrada tro, vinentz los capelans, hac reebuts los sants misteris; e ells orants, davant tots reté l’esperit a Déu.