Continuo i acabo avui la transcripció del poema que presentava a l’entrada del 17 de març.
[21] Y per més vulgas parlar
ab alta veu y arrogància,
molt bé comprens la distància
de ton dir a ton obrar.
Però eix modo de opinar,
a qui·l vulgas persuadir,
véns a dir-li ets de sentir
que no tens per cap desvari
ser lícit fer lo contrari
del que tu ly vas a dir.[22] Ergo iterum vaix a dir
te queixas sens fe ni lley,
si·t creus que lo meu pinsell
no·t sap ben redarguir,
puitg pots mon ben advertir,
si·t dónas un cop al pit,
que·t forma aqueix sobrescrit,
eix formulari o eixa llista,
un testimoni de vista
un dia cap a la nit.[23] Si dius, lector: què·n farem
del raboitx que així t’envida?
Escolta’m bé, per ta vida,
qu·entre·ls dos nos venjarem:
escup, que ly pagarem
y veurà don Berenguera
com, per més se’n donga pena,
al so de la daxuplina
balla la xinxaranxina
a urps de la teva esquena.[24] R.4 No tinc res de vanitat,
de fums ni de penachera,
y·m ric de la pantachera
de l’home més estirat.
Si vas llort o apadassat
y·m diuen: com és assò?,
sempre·ls responc ab un so;
es diu: si no·t gusta pas,
besa’m de part del detràs,
dos dits més baix del carpó.[25] Y tu, lector, tal vegada
seràs d’aquells enbutits
qu·entre polvos y vestits
gastaràs la mitja añada,
no faltant a la estacada
d’aquells basuñs esforzats
que, com a experimentats
en batallas y revistas,
volen sempre en las conquistas
los puestos més exposats.[26] Seràs d’aquella gent fada
qu·entre bufos y escandalls
si·s veuhen entre gargalls,
colca buÿna o mardarada,
faran tres quars de marrada
per no caure-i de costat.
Si això no és ser insensat,
pitimetra y penachera,
vull baxà calsas a terra
y después ser açotat.[27] Seràs d’aquells dons Roldans
que, rossegant peus y camas,
fan costat a las madamas
per tràurer-las als encans.
Y tu, entre vinens y anans,
molt pagat de tu mateix,
vehent que res te serveix
a la fi de la jornada,
te quedas a la parada
ab la caña sense peix.[28] T’apar que aquesta ximplona
que·t domina fins al nas
deu conquistar a camp ras
per enter tot Barcelona?
Mes ets un cara de mona,
si te presums tot això,
puitg si·t giras tot rodó
veuràs, si·t pensas ser sol,
com trau bañas un cargol
al capdavall del cantó.[29] Vull dir que doña Algasara,
de qui·t creyas ser lo prom,
per poc menos que a mitg món
no girarà pas la cara.
Si·m dius que tu per encara
gaudeixes d’excepció,
no·t vull donar més llissó
que·l breu recort y memòria
que d’ellas tota la glòria
se redueix en assò.[30] Ara dic, don Esturdit,
don Rodó, don Rocafort:
¿no valdria més ser mort
que un víurer tan desabrit?
Jo·l menos som d’eix partit
entre·ls savis més rebut,
que si opòsia algun lletrut,
estradista o dromadari,
és perquè lo estat del savi
jamay l’aurà conegut.[31] R.5 Com tampoc me sobra res,
procuro fer a lo menos
que putredos y galenos
no·s búrlian de mos dinés.
Ecce som fet al revés
de doña Eufèmia bleda
y don Malindro Sepeda,
los dos de tal complexió
que no pareixen sinó
fets de pasta o de mantega.[32] Si tens tu, lector bajà,
aquest fat o bé aqueix mal,
sàpias que·l milló cordial
és bona carn y bon pa,
ni·t deixis tempestajà,
si no és en cas apretat,
ab pítimas, mel rosat,
banys, xarops y poti-potis,
ans bé pega’ls pels bigotis
de qui t’o ha receptat.[33] Mes la baylona vui dia
ha arribat a descubrir
un nou modo de morir
sense mal ni malaltia,
ni·s té per cap bujaria
un error tan declarat,
donant-se per assentat
entre la tartúlia goda
qu·ab tal que·s mori a la moda
no·s té per cap disbarat.[34] R.6 Si tens, lector, per detall,
per costum o per exar,
aquell estil ja vulgar
de ser jutje de retall,
no crec que hi fassas molt guany,
per més que·n tingas ofici,
perquè aquest maleït vici,
essent dels altres tyrà,
és butxí de aquell qui·l fa,
catafal, forca y suplici.[35] Per ço, sigas ben plantat
o bé plantador d’estacas,
sigas muñidor de bacas
o cavaller ben muntat,
poc importa, que l’estat
no disculpa a don Sindon,
don Xinxo ni don Baylon,
si ab mala o bé ab bona fe
viu molt confiat en que
és sens sino en aquest món.[36] Bé sigas hom de caudals,
de fincas y terras fermas,
no témias queden may hermas
las censuras en tos mals
y que may sígan morals
tos defectes, ni en pintura,
no deixaran per ventura
de dar-te tal qual, etc.
més que més si ets pitimetra
d’aquells de quarta figura.[37] Tot lo dit ho diu qui ho diu
a pesar de la malícia,
y si tens colca resquísia
de picat o venjatiu,
temps te do per tot lo estiu,
hibern, tardó y primavera,
per declarar-me la guerra
a verbals, crits y abalots;
mes si vols jugà de cops,
ja·t pots tení per la serra.[38] Ni tens que dar-me la escusa
vergoñosa, nècia y tosca
que si te pica la mosca
jamay te pica la musa,
perquè això mateix te acusa
de cascos y de mans mancas,
puitg que en resonant las trancas,
el làtic, dàtil y vara,
en lloc de girar la cara,
giras luego las ancas.[39] Ecce tamen, si te apar,
formaré aquest sylogisme:
jo no parlo ab mon prohisme
aqueix ni altre en singular,
sed per te no deus culpar
an a mi ni a mon llinatje,
si toca ton personatje
ab sols terme general;
ergo si m’o prens a mal,
t’anjagaré a mal viatje.[40] Ni tampoc per més que sigas
home molt ben pentinat,
molt ben vestit y arropat,
ab la capa en què te abrigas
me daràs moltas fatigas
en qualsevol tribunal,
perquè vas per un canal
que sol fer tantas mudansas
que ni provas ni probansas
poden may fer-me cap mal.[41] Y adiós, motllu de butargas!
Adiós, llengua de vescuit,
espanta-set y mata-vuit,
y més sabarut que Bargas!
Adéu, motllu de fe·lbardas!
Adiós, ancas d’escambell,
barba de caputxí vell,
escombra de cagatori,
escarbat de rafitori
y cascos de cascabell![42] Adéu, escalfa-purrons
y thesorer de las migas,
amplasta de las baxigas,
pronòstic de llams y trons,
butxaca de rusagons,
retulí de faldriquera!
Adéu, soldat de pastera
y més que quarta figura,
correu de mala ventura
y boca de clavaguera![43] Adiós, estampa-monas,
patró de causas perdudas,
inventor de las barrugas,
trumpitxul de las miñonas,
contravando de las modas,
poti-poti ab cols y naps,
fantasma dels espantats,
estaferm ab punta y estoc,
gregori de color groc
y hospital dels desauciats.[44] Adéu, cara de burrego,
escandall de fariseu,
cara de malo ru[m]eu,
retrato del meu trasero!
Si vols res, aquí te espero,
entre Reus y Talavera.
Fes trosos la penatxera,
posa’t al cap un confort,
no te olvídias de la mort
y guarda bé la trasera.
Vademècum 
1 Comments
Els comentaris estan tancats.