El Facet català, una art de la seducció

:: Rosanna Cantavella, El Facet, una ars amandi medieval. Edició i estudi, València: IIFV; Barcelona: PAM, 2013 (Biblioteca Sanchis Guarner, 81), 342 p. ISBN 978-84-9883-651-6 ::

El Facet (Facetus) és un d’aquells títols amb què topes sovint quan llegeixes sobre literatura medieval, normalment en un discret segon pla. Obres menors, en diuen, que fan pòsit i ajuden a entendre les “grans obres”. Algú diria que de vegades resulten fins i tot més interessants. El Facet català s’ha editat diverses vegades, també en format electrònic (Rialc). Ara en tenim una edició crítica a mà, acompanyada de l’arsenal complementari que justifica el subtítol “Edició i estudi”, que a la pràctica vol dir que el lector podrà llegir un text solvent integrat en un conjunt d’elements que el situen en una tradició literària i l’interpreten. El pack del Facet de R. Cantavella, un projecte que remunta al 1986, conté:

1) Una introducció sobre el Facet en el context de la literatura teòrica sobre l’amor  produïda a l’edat mitjana catalana i occitana, sobretot de les artes amandi en la tradició d’Ovidi, definides com a manuals d’eròtica pràtica que es completen, també molt ovidianament, amb l’obligada reprovació de l’amor i l’atac a les dones. Altres exemples d’aquest “erotodidactisme” són el Pamphilus i el De vetula -traduït parcialment en prosa a l’Ovidi enamorat de Bernat Metge-, que arriben a l’escola i, com el Facet, desperten les crítiques tant dels moralistes com dels autors que s’atenen a les regles del model cortès, esverats per aquest món de joves amants, per a qui tot és lícit per culminar amb èxit la cacera de la “nina”, inclòs el recurs a la “destral” o alcavota.

2) El Facet català en noves rimades, compost cap a la primera meitat del segle XIV per un anònim, editat aquí a partir de l’únic manuscrit on es llegeix sencer (Biblioteca Inguimbertina de Carpentràs, ms. 381), més un apèndix sobre els fragments del ms. B-135 de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, un recull factici de cartes privades dels segles XIV-XVI.

3) El Facetus llatí (en la versió “Moribus et vita”), el text original del segle XII del qual parteix la versió catalana, que no és una traducció estricta, sinó una refosa; es pot llegir en una edició filològica i en la transcripció de l’exemplar incomplet del XIV del ms. 309 de la Biblioteca de Catalunya.

Tot plegat amb l’aparat tècnic que se li suposa a una edició feta des de criteris filològics. Encara que, com diu el doctor Facet (vv 352-359):

Mas si no vols per ventura
d’aquestes coses aver cura,
e vols ésser anamorat
e en amor de fembres dat,
e conexs que més t’à a profit
que en so que dessús ay dit,
comensaràs axí d’aymar
axí con aycí vull eu dictar.