Els arxius hospitalaris catalans medievals i moderns han aconseguit ocupar un espai propi en els estudis sobre les institucions que els acollien. En pocs mesos han aparegut dues publicacions sobre hospitals antics on els arxius catalans, italians i francesos tenen una presència important. L’enfocament descriptiu i formal -quadres de classificació, tipologies documentals- es combina amb l’anàlisi dels continguts generals dels documents, en relació no tan sols amb la història hospitalària pròpiament dita, sinó amb el context urbà en què les institucions assistencials neixen i es desenvolupen: la documentació hospitalària il·lumina aspectes de la vida urbana i alhora els fons arxivístics i bibliotecaris d’altres procedències informen sobre la història dels hospitals. S’intueix, encara, una tercera línia, pràcticament inexplorada per al cas català: l’arxiu hospitalari considerat com a objecte d’estudi en la seva formació, el personal responsable -nòmina i biografies d’arxivers i escrivans-, les funcions que se li adjudiquen -conservar la memòria de privilegis, justificar títols de propietats, regular la percepció de rendes- o la lenta emergència d’una consciència històrica que materialitza els valors de la institució en els documents del seu arxiu.
:: Antoni Conejo (coord.), dossier “Els hospitals a l’edat mitjana”, Svmma, 2 (2013). [Contribucions al segon simposi internacional Els Abrils de l’Hospital, organitzat per l’IRCVM a Barcelona i l’Hospitalet de l’Infant el 2013] ::
[1] Gabriella Piccinni, “Documenti per una storia dell’Ospedale di Santa Maria Della Scala di Siena”, p. 1-29.
[Després d’una breu descripció del fons de l’arxiu de l’hospital de Santa Maria della Scala de Siena, amb documentació dels segles XII-XX, ingressada entre 1870 i 1985 a l’Archivio di Stato de Siena i inventariada per G. Cantucci i U. Morandi el 1960-1962, se situa l’aparició de la necessitat de dur un registre documental al segle XIII i s’historia breument el naixement d’algunes sèries documentals. Entre les figures que classifiquen i ordenen el fons, l’autora destaca l’escrivà major Girolamo Machi (m. 1734). Segueix una anàlisi de contingut de la informació que l’arxiu proporciona a l’investigador, a partir d’algunes mostres documentals i artístiques interpretades com a font per a la història social, econòmica i política de la ciutat, entre les quals hi ha el Libro del pellegrino (1382-1446), editat per Piccinni i Lucia Travaini, un registre de dipòsits monetaris dels pelegrins que passaven per l’hospital.]
[2] Sylvie Le Clech, “Patrimoines hospitaliers métamorphosés en Bourgogne: archives, architectures, collections (XIIIe-XXe siècles)”, p. 30-49.
[A l’apartat sobre arxius es fa un breu repàs a la normativa i l’organització dels arxius hospitalaris francesos antics i moderns, ordenada segons el reglament de 1968, i a alguns projectes d’inventari i estudi. L’autora advoca per un concepte integrat de patrimoni hospitalari que inclou les fonts escrites, les col·leccions d’objectes i el patrimoni estrictament arquitectònic.]
[3] Reis Fontanals, “Els llibres d’entrades de malalts de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona (s. XV-XVIII)”, p. 50-76.
[Anàlisi descriptiva d’una de les sèries més consultades de l’antic Hospital de la Santa Creu, els llibres d’entrades de malalts, constituïda per registres generals o llibres d’entrades de malalts pròpiament dits -en algunes èpoques es distingirà entre paisans i soldats-, infants expòsits, orats o dements, llibres d’òbits i tipologies menors que no tindran continuació (per exemple, llibres de díxits). Recordem que els registres generals estan repartits entre els dos fons que custodien la major part del fons de l’Hospital: la Biblioteca de Catalunya (volums dels segles XV-XVIII, consultables en línia a la Memòria Digital de Catalunya) i l’Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (s. XIX-XX). Els llibres d’expòsits (s. XV-XVIII) es conserven, amb alguna excepció, a Sant Pau, i els d’orats (s. XVII), encara poc treballats, a la Biblioteca de Catalunya.]
:: Teresa Huguet-Termes; Pere Verdés-Pijuan; Jon Arrizabalaga; Manuel Sánchez-Martínez (ed.), Ciudad y hospital en el Occidente europeo. 1300-1700, Lleida: Milenio, 2014, 534 p. ISBN 978-84-9743-610-6. [Actes del simposi internacional Ciutat i Hospital a l’Occident europeu (segles XIII-XVII), organitzat pel CSIC i l’Institut d’Estudis Ilerdencs, celebrat a Lleida el 2009] ::
[4] Reis Fontanals, “Asistencia y municipio a través de las fuentes medievales y modernas: el caso del Hospital de la Santa Creu de Barcelona”, p. 49-73.
[Partint d’una concepció dels hospitals com a entitats de creació o participació municipal per acollir els miserables, es descriuen els fons i les tipologies documentals interessants per a l’estudi de l’assistència municipal, amb una atenció especial al cas de l’Hospital de la Santa Creu, creat el 1401. Es tracta breument de la documentació generada per l’activitat del mateix hospital -per a la Santa Creu, vegeu l’inventari en línia-, les fonts literàries manuscrites i impreses, la documentació administrativa relacionada amb l’assistència, els fons municipals, eclesiàstics i patrimonials.]
[5] Salvatore Marino, “Las fuentes hospitalarias italianas (siglos XIV-XVII). El caso del archivo del Hospital de la Annunziata de Nápoles”, p. 75-91.
[Presentació de la història de la Real Casa Santa dell’Annunziata de Nàpols, fundació reial angevina de 1318, que a través de l’agregació progressiva d’altres institucions hospitalàries va acabar conformant un dels grans patrimonis de la zona, convertida en un complex hospitalari que acollia malalts, pobres i orfes, i que des de 1539 actuava com a banc. El fons documental de l’hospital, actiu fins al 1880, pertany des de 1980 a l’Arxiu Històric Municipal de Nàpols, secció Real Casa Santa dell’Annunziata, i va ser catalogat el 1891 per Giovan Battista D’Addosio. L’autor presenta el contingut de l’arxiu, de forma general, segons el quadre de classificació elaborat per D’Addosio, estructurat en cinc sèries paral·leles a les funcions principals de la institució: orfes, patrimoni, comptabilitat general, afers generals i banc “Ave gratia plena”, a més de la col·lecció de pergamins. Marino té en premsa el llibre Ospedali e città nel regno di Napoli. Le Annunziate: istituzioni, archivi e fonti (secc. XIV-XIX), Florència: Olschki, 2014.]
:: Antoni Conejo (coord.), dossier “Els hospitals a l’edat mitjana”, Svmma, 2 (2013). [Contribucions al segon simposi internacional Els Abrils de l’Hospital, organitzat per l’IRCVM a Barcelona i l’Hospitalet de l’Infant el 2013] ::
:: Teresa Huguet-Termes; Pere Verdés-Pijuan; Jon Arrizabalaga; Manuel Sánchez-Martínez (ed.), Ciudad y hospital en el Occidente europeo. 1300-1700, Lleida: Milenio, 2014, 534 p. ISBN 978-84-9743-610-6. [Actes del simposi internacional Ciutat i Hospital a l’Occident europeu (segles XIII-XVII), organitzat pel CSIC i l’Institut d’Estudis Ilerdencs, celebrat a Lleida el 2009] ::
Vademècum 