Rellegir Bosch de la Trinxeria

:: Maria TOLDRÀ ::

:: Pep VILA; Joaquim VILAR, Carles Bosch de la Trinxeria: Antologia explicada, Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2022, 218 p. il. ISBN 978-84-17116-52-1 ::

El nom de Carles Bosch de la Trinxeria (1831-1897) sol aparèixer en un lloc secundari als estudis sobre la novel·la catalana del XIX gràcies especialment a L’hereu Noradell, un títol que la tan criticada com enyorada MOLC va recuperar a finals dels anys 70 del segle passat. Hi ha qui en reivindica més aviat la prosa dels Records d’un excursionista, que probablement ha superat millor el pas dels anys –certament connecta més amb certa nostàlgia per una naturalesa idealitzada que de la Revolució industrial ençà reapareix en fórmules diverses i actualitzades, de les quals l’ecologisme no deixa de ser en part l’última manifestació per ara.

Gustos personals a banda, Bosch de la Trinxeria es va saber fer un forat a la premsa i la vida literària i cultural catalanes de la segona meitat del XIX. Terratinent nascut a la Catalunya Nord, enamorat de l’Empordà i de la llengua –deia que escrivia “en català empordanès de la ratlla” (“Quatre paraules sobre en Pin”, 1891, p. 162), però tenia d’aquella una concepció pancatalana, per damunt de les varietats dialectals–, es va passar la vida gestionant les rendes i el patrimoni familiar, faceta que va acompanyar d’una modesta dedicació a la política local i d’una altra de més intensa a les seves grans passions: l’excursionisme i la cacera, la pintura, la lectura i l’escriptura.

[…] i no poguent córrer amb l’escopeta i el perdiguer, m’estic a casa, escriguent quatre lilaines per a entretenir-me (“Colera a vora mar”, 1881, p. 62).

La seva narrativa i, sobretot, els articles i proses literàries que va escampar en tantes publicacions de l’època, alguns aplegats en reculls, el van convertir en un nom de referència, llegit pels contemporanis, ben relacionat amb alguns dels grans autors de l’època –tant es cartejava amb els admirats Jacint Verdaguer i Narcís Oller com es justificava davant d’una crítica poc amable de Josep Yxart a una obra seva. Les seves ficcions literàries estan a mig camí de l’últim romanticisme i el costumisme més conservador, amb algun argument que frega el fulletó. L’exaltació d’un cert concepte idealitzat de la naturalesa, la vida campestre i els seus protagonistes (“vida tranquil·la, patriarcal; gent honrada, beneïda de Déu”, p. 68) –també dels barcelonins benestants que començaven a retrobar-se als estiueigs als Pirineus (“Una fontada”, 1886, p. 78)–, el fa excel·lir en les breus però detallades descripcions de microescenes protagonitzades per paisatges, flores o la vida animal, en què crea unes atmosferes d’una densitat que es troba a faltar en les seves trames argumentals.

L’abella sol ser matinera; somia les flors i li agrada sorprendre-les quan elles, endormiscades, són reixondades per un bes del sol. S’estremeixen baix aquell dolç escalf i, entendrides, se desprenen de lo que tenen de mellor; destil·len mel gota per gota; ja estan a punt de rebre l’abella; aquesta trobant la dolça ambrosia ben preparada, poca feina li costarà de recollir-la; ses potes, los pèls del son cos, groguegen de pol·len i, ben proveïda, pren sa volada vers lo rusc per a donar lo nèctar que porta als seus fillets: —Teniu, mengeu, los diu—. És lo preciós suc, l’ànima de les flors. (“Maig”, 1895, p. 112)

De totes aquestes facetes literàries i biogràfiques de Bosch de la Trinxeria, n’informa l’àmplia antologia que Pep Vila i Joaquim Vilar han preparat de la seva obra i que ara publica Farell Editors, de Sant Vicenç de Castellet. Està dividida en tres parts: introducció, antologia i bibliografia de i sobre Bosch. L’antologia pròpiament dita recull mostres dels gèneres conreats per l’autor, classificats en les seccions “Contes i narracions”, “Excursions i viatges”, “Folklore”, a més d’alguns treballs de diletant sobre “Llengua i literatura”, “Biografies i retrats” –tant de personatges històrics com extrets de la seva narrativa–, i un tast de “Traduccions”, així com del seu epistolari, per acabar amb tres necrològiques publicades a la premsa arran de la seva mort. L’anotació a aquesta variada i il·lustrativa selecció de textos se centra en la contextualització històrica, cultural i lingüística, aquesta última especialment sobre lèxic rossellonès i empordanès.