Gemma Romanyà: impremta i mecenatge des de Capellades

:: Maria TOLDRÀ ::

:: Miquel PUJOL PALOL, Gemma: La carrera d’una dona lluitadora, generosa i valenta, recopilada per […], Capellades: Romanyà Valls, 2021, 652 p. Il. ISBN 978-84-09-27139-9. ::

Els noms de la impremta Romanyà Valls i de la seva directora, Gemma Romanyà i Valls (Capellades, 1945-2018), són una referència en el món editorial català. N’hi ha prou a comprovar-ho fullejant les pàgines de crèdits d’un gran nombre de llibres publicats en aquest país durant les últimes quatre o cinc dècades. Tampoc no és rar trobar-los lligats a editorials que continuen apostant per associar els bons continguts a una factura impecable de l’objecte llibre des de la tria del paper fins a l’enquadernació, passant per la tipografia i la correcció. Encara més, el nom de Gemma Romanyà està indissolublement unit a un projecte modèlic de mecenatge musical iniciat als anys 80, el Paper de Música de Capellades, un cicle de concerts anuals que tenen lloc a la petita sala del mateix nom a la vila, al voltant del qual s’han organitzat el concurs Paper de Música de Capellades, de promoció de músics joves, i cursos internacionals de Lied i música de cambra, i que ha vist néixer i consolidar-se iniciatives paral·leles com el Cinefòrum Josep Romanyà Montcada. Projectes que van continuar malgrat haver de superar el cop de la mort de qui n’havia estat l’ànima, el 2018, alguns dels quals actualment s’han reprès amb el ritme que imposen les limitacions pels efectes de la pandèmia.

Fa pocs mesos que s’ha publicat, en edició no venal, un llibre sobre Gemma Romanyà i els seus dos grans projectes, l’empresarial i el musical, escrit per qui durant gairebé cinquanta anys va ser el seu marit i col·laborador, l’enginyer agrònom Miquel Pujol Palol. Gemma és un llibre inclassificable, a mig camí entre l’homenatge i la biografia, que el pare presenta com una carta oberta als tres fills de la parella —la filla petita dirigeix avui el negoci familiar, amb la impremta instal·lada des de fa anys a la Torre de Claramunt. Profusament il·lustrat amb fotografies, retalls de premsa, portades de llibres i taules i figures d’elaboració pròpia, als capítols del llibre, que combinen l’ordenació temàtica i la cronològica, hi trobem diferents enfocaments. El primer capítol és un extens homenatge a Gemma Romanyà, a partir dels testimonis del ressò que la seva mort va tenir als mitjans i entre els amics. Segueixen els capítols sobre la infantesa i la joventut —gairebé un àlbum familiar comentat—, que faran les delícies de parents, amics i veïns que s’hi trobaran; d’altra banda, algunes d’aquestes pàgines, les del capítol 3 en concret, permeten descobrir un itinerari vital poc freqüent per al lloc i l’època: el d’una filla de caixista i impressor i de botiguera, que als anys seixanta i poc abans de fer-ne ella vint emprèn un viatge per Europa per aprendre llengües, combina els estudis amb feines com a au-pair i administrativa, i acaba tornant a casa, on es farà càrrec de l’empresa familiar per la mort prematura del germà gran.

Pel que fa a la innegable empremta de Romanyà en el panorama editorial català, hi ha un capítol, el 5, de lectura molt recomanable per als qui estudiïn o s’interessin per la història de l’edició a Catalunya. S’hi expliquen les vicissituds de l’empresa familiar Romanyà Valls —abans Gràfiques Iris— des dels anys 50 i fins al 2016. Bàsicament elaborat a partir de la documentació de l’arxiu d’empresa, hi trobem dades sobre l’evolució de la maquinària d’imprimir —introducció del sistema offset, procés d’informatització— i del negoci —efectes de les grans crisis econòmiques, trasllat de les naus a la Torre i reconversió de la plantilla—; i informació, sovint presentada en forma de taules, sobre volum de producció i clients, amb presència de les grans i petites editorials del país, i una especial atenció a la llengua dels llibres impresos. També hi ha notícies sobre la formació d’una biblioteca d’exemplars representatius d’aquests, a la qual la biografiada es va dedicar especialment a partir de la jubilació (p. 340). Un projecte privat, però que pot estar perfectament en sintonia amb d’altres de públics sobre el món de l’edició catalana, per exemple el portal Patrimoni d’Editors i Editats de Catalunya, centrat en les editorials.

Per als qui segueixin o observin amb interès una iniciativa de mecenatge musical d’origen local i ambició de comparar-se amb les millors del país com és Paper de Música, el capítol 8 ofereix un resum de la seva història a partir del seu propi arxiu i una actualització del llibre Paper de música. 20 anys de concerts, una exhaustiva compilació de les seves activitats, a cura del mateix Miquel Pujol (2 vol., Capellades: Fundació Privada Paper de Música, 2010), ara completada amb el registre dels concerts del període 2009-2017, del concurs Paper de Música de Capellades entre 1990 i 2017 i altres activitats paral·leles (cursos internacionals de Lied i música de cambra, sessions de cinefòrum, etc.). El capítol, en la línia habitual, és un registre comentat i il·lustrat d’activitats, des d’uns primers concerts amb el públic repartit entre els espais i els passadissos de la llar familiar, a la inauguració de la sala Paper de Música al mateix edifici el 1991, i al ressò i el suport que un projecte com aquest de promoció de joves artistes catalans i internacionals, ampliat a altres gèneres (jazz, música tradicional, etc.), va obtenir des de ben aviat.

Com era d’esperar, la factura del llibre és magnífica, des de la coberta dissenyada per Satué fins a una composició en què el text i les imatges mantenen un diàleg constant i equilibrat. Pel que fa a la pulcra correcció lingüística i estilística a què s’ha sotmès el llibre, hi ha ben poques esmenes a fer-hi, que la biografiada hauria detectat amb aquella cura i professionalitat que l’autor ha sabut descriure tan bé (p. 352).