Pomell de goigs del Jardí de Maria de Narcís Camós (1657): la Santa Cinta de Tortosa

Notícia del miracle de la Santa Cinta que la Verge va donar a la catedral de Tortosa segons el Jardí de Maria de Narcís Camós

Comença Narcís Camós[1] tot vinculant la història de l’aparició mariana a unes narracions escrites anteriorment per diversos personatges que situaven entre els anys 1357 i 1367 les seves “frescas memorias de esta señaladísima merced”.[2]

La pintura adjunta és una taula de Ramon de Mur, feta entre 1402-1412, tot representant la donació de la Santa Cinta a sant Tomàs (Retaule de Guimerà, al Museu Episcopal de Vic). De fet, podria ser considerada una escena inspiradora de les xilografies dels primers goigs, que veurem a sota, tot intentant reproduir el moment de l’aparició mariana. Josep Alanyà i Roig explica que “la baixada de la Mare de Déu a Tortosa, l’entrega del sagrat cíngol, [és] un calc adaptat de la tradició apòcrifa de la Narració del Pseudo-Josep d’Arimatea”.[3]

“El 14 de desembre de l’any 1508 -és a dir, ara fa justament 500 anys- el Capítol de la Seu de Tortosa, amb el bisbe Alfons d’Aragó al capdavant, va aprovar l’ofici litúrgic de la Santa Cinta que els presentava el prior major de Tarragona Francesc Vicent,[4] el qual incloïa la relació del miracle: és a dir, el primer relat de la Baixada de la Cinta. En conseqüència, aquesta és la primera data segura a partir de la qual poden commemorar la importantíssima tradició del descens miraculós de la Mare de Déu a la catedral de Tortosa, temple en el qual -segons explica aquesta narració- la Verge va deixar una cinta teixida amb les seves pròpies mans una nit d’una data indeterminada”.[5]

* * *

L’origen de la devoció a la Santa Cinta remunta al segle VIII, i restà escrit al panegíric de sant Germà, patriarca de Constantinoble. Posteriorment, sota successives històries narrades o viscudes al voltant de la Cinta, es van expandir i multiplicar relíquies seves per moltes localitats de la cristiandat. Per tal de centrar el cas en la narració de Narcís Camós, que també al·ludeix a fons antigues, oferim en nota documentació sobre aquesta veneració per dotar-la d’una perspectiva històrica interessant.[6]

Els goigs del miracle de la Santa Cinta que la Verge va donar a la catedral de Tortosa

Sembla que el més antic conservat va ser imprès sobre un full volant per Antonio Lacavalleria a la seva llibreria de Barcelona l’any 1670. Està dedicat a explicar la Relacion de la Santa Cinta que baxó La Virgen Santíssima del cielo a la Iglesia catedral de Tortosa. En 17 estrofes canta fil per randa els episodis de la baixada de la Mare de Déu a Tortosa. La tornada final és una súplica dels tortosins per sentir-se sempre emparats per la Verge i, especialment, les dones a l’hora del part que la “Cinta Sagrada” protegirà. És un text que no torna a repetir-se en altres goigs, com tampoc la imatge que l’acompanya: Maria coronada amb el seu Fill, un ceptre i la lluna als peus, emmarcats en un octògon ple de raigs. És un exemplar únic per text i per imatge.

A partir del segle XVIII comencen a difondre’s uns altres tipus de goigs, tots molts paral·lels, en castellà, amb una lletra anònima que comença per “Madre del Verbo encarnado”, amb la variant posterior “Madre Virgen sin pecado”, que no canviarà fins a principis del XX, i una xilografia paral·lela a l’escena de Ramon de Mur. Representa l’altar de la catedral on “va baixar” la Verge amb la Cinta, flanquejada pels apòstols Pere i Pau. Agenollat a terra, un clergue amb un ciri contempla l’aparició. El desenvolupament de la històrica baixada, l’explica Camós amb detall.[7]

Però una curiosa excepció iconogràfica es troba en l’edició d’uns Gozos fets al segle XVIII a Barcelona, a la impremta dels hereus de Bartholomé i Maria Angela Giralt en el carrer de S. Cayetano (1746-1800 c.), on apareix la Verge amb la Cinta i el clergue agenollat amb el ciri, fora de l’altar, en un expressiu dibuix. No tornarà a repetir-se el gravat fins que l’impressor Miquel Solé-Boyls l’estamparà a Barcelona en uns Goigs seus d’edició numerada de 1926. A. Aragonés copia aquest gravat en “Un poema visual” que interpreta amb ironia.[8]

Al marge d’aquest cas trobem, que diversos artistes firmen alguns dels gravats de les moltes edicions del segle XIX: José Noguera estampa el seu nom als Gozos de 1848.[9] Mateo González escriu la seva firma en el magnífic gravat d’uns Gozos impresos a Tortosa per Algueró, sense data.[10] Més recentment, és l’obra de Josep Maria Comas que il·lustra i firma uns Gozos de 1910 impresos a Tortosa per Isuar.[11]

Pel que fa a la lletra dels goigs, canvia l’any 1900 al català quan el poeta Josep Franquet i Serra[12] presenta uns goigs originals dedicats a Ntra. Senyora de la Cinta […] “llorejats en lo certàmen literari tortosí celebrat el Setembre de 1900”. Els publica a Girona en la seva impremta Franquet.

Tomàs Bellpuig i Joy,[13] prevere i poeta barceloní de prestigi, redacta una nova lletra per a uns goigs a la Cinta amb un text que serà molt acceptat i cantat: “La vostra cinta sagrada […]”. L’edició dels Goigs a Honor de la Mare de Déu de la Cinta patrona dels tortosins […] (Barcelona: Miquel Solé-Boyls, MCMXXVII) ja inclou aquest text, que va ser estrenat a la seu de Tortosa, durant el solemne novenari de les festes patronals del 1932, amb música del mestre Ripollès. S’ha imposat i ha estat reproduït fins al moment present en totes les moltes edicions dels goigs de la Cinta.

Les imatges de la Verge de la Cinta representada als seus goigs

Aquestes imatges han estat comentades anteriorment, llevat de les dues més recents que són, de fet, fotografies incorporades a les edicions dels goigs.

Imatges dels fulls de goigs comentats abans i que quedaran citats en la relació bibliogràfica següent

Relació dels goigs més representatius de la Verge de la Cinta

Segle XVII

Relacion de la Santa Cinta que baxó la Virgen Santissima del cielo a la Iglesia catedral de Tortosa. Barcelona: Antonio Lacavalleria, 1670. “Seais por siempre alabada / Virgen Madre sin pecado, / pues con la Cinta Sagrada / a TORTOSA aveis honrado.”

Segle XVIII

Gozos a Nuestra Señora, de cómo su Majestad Santíssima baxó la Sagrada Cinta del Cielo, y la entregò á la Cathedral de Tortosa. Barcelona: Juan Jolis Impressor, en la calle de los Algodoneros [1707 c.]. “Madre del Verbo encarnado / seays por siempre alabada: / pues con la Cinta Sagrada, / à Tortosa aveys honrado.” [Localitzat a l’AHCB]
Gozos de la Virgen de la Cinta, de la Ciudad de Tortosa. Barc. En la Impremta de los Herederos de Bartholomè, y Maria Angela Giralt, en la calle de S. Cayetano. [1746-1758 c.]. “Madre Virgen sin pecado / seays por siempre alabada, / pues con la Cinta Sagrada / a Tortosa aveys Honrado”. [Localitzat a l’AHCB]
Gozos a Nuestra Señora, de como su Magestad Santíssima baxò la Sagrada Cinta del Cielo, y la entregò á la Cathedral de Tortosa. Barcelona: Juan Jolis, impressor. Véndese en Tortosa, en casa de Vicente Abad y Roman. [1770 c.] “Madre del Verbo encarnado / seays por siempre alabada: / pues con la Cinta Sagrada, / à Tortosa aveys honrado.”
Gozos de la virgen de la Cinta de la ciudad de Tortosa. Tortosa: por Josef Cid, [1790 c.] “Madre Virgen sin pecado / seays por siempre alabada; / pues con la Cinta Sagrada / à Tortosa haveys honrado”.

Segle XIX

Gozos de la Virgen de la Cinta, venerada en la Ciudad de Tortosa. [Tortosa]: Imprenta y libreria de la Vª e H. de Antonio Ferreres, 1836. “Madre Virgen sin pecado, / seais por siempre alabada: / Pues con la Cinta sagrada / á Tortosa habeis honrado”
Gozos de N.tra Señora de la Santa Cinta, venerada en la Ciudad de Tortosa. [Xilografia firmada:] Noguera. Barcelona: Miguel y Jaime Gaspar, 1848. “Madre Virgen sin pecado / seais por siempre alabada: / pues con la Cinta sagrada / á Tortosa habeis honrado.”
Gozos de la Virgen de la Cinta venerada en la Ciudad de Tortosa. [Tortosa]: Imp. de S. Isuar, 1873. “Madre Virgen sin pecado, / seais por siempre alabada: / Pues con la Cinta sagrada / á Tortosa habeis honrado.”
Gozos de la Virgen de la Cinta. Venerada en la Ciudad de Tortosa. Tortosa: Imp. Algueró i Bages, s. a. Xilografia firmada: “Matheo Gonzalez lo gravo en Zaragoza” (1740-1807). “Madre Virgen sin pecado, / seáis por siempre alabada: / pues con la Cinta sagrada / a Tortosa habéis honrado.”
Gosos de la Virgen de la Cinta de la Ciudad de Tortosa. S. p. i. “Madre Virgen sin pecado, / seais por siempre alabada: / pues con la Cinta sagrada / a Tortosa haveis honrado.”

Segle XX

Goigs en llahor de Ntra. Senyora de la Cinta venerada en la ciutat de Tortosa. Llorejats en lo Certamen literari tortosí celebrat en Setembre de 1900. Los dona á la estampa son autor en Joseph Franquet y Serra. Gerona: Imprenta Franquet, s. a. [A dues tintes]. “Sóu la estrella encantadora / que á Tortosa il·luminá: / Vostra Cinta, oh gran Senyora, / guardi al poble català.”
Gozos de la Virgen de la Cinta venerada en la Ciudad de Tortosa. [Tortosa]: Imp. Isuar, 1910. [Xilografia firmada:] J. M. Comas dib. “Madre Virgen sin pecado, / seais por siempre alabada: / pues con la Cinta sagrada / á Tortosa habeis honrado.”
Goigs de la Verge de la Cinta venerada a la Ciutat de Tortosa. T. Bellpuig, prev. [Barcelona]: Rep. J. Codina.- Banys Nous, 14, s. a. “La vostra Cinta sagrada / ens té el cor tendrament pres. / Mare, estrenyeu la llaçada, / que no es desfaci mai més”.
Goigs a Honor de la Mare de Déu de la Cinta patrona dels tortosins. Sa festa és al primer diumenge de setembre. Barcelona: Miquel Solé-Boyls, MCMXXVII. (M.S.B.- Nº 4) [Xilografia del segle XVIII]. “La vostra Cinta sagrada / mos té el cor tendrament pres. / Mare, apreteu la llaçada, / que no es sòltigue mai més.”
Goigs de la Mare de Déu de la Cinta que es venera en la Catedral de la Ciutat i Bisbat de Tortosa. 1ª edició. Lletra: Mossèn T. Bellpuig. Música: Mossèn V. Ripollés. Barcelona: Torrell de Reus editor, 1958. [A dues tintes] (Jardí de Maria. Goigs de la Mare de Déu. Una devoció per cada dia del mes maig, 21 Maig) “La vostra Cinta sagrada / ens té el cor tendrament pres. / Mare, estrenyeu la llaçada, / que no es desfaci mai més.”
Goigs de la Mare de Déu de la Cinta que’s venera en la catedral de la ciutat i bisbat de Tortosa. Lletra de Mossèn T. Bellpuig. Melodia de Mossèn Vicenç Ripollés. Publicacions de l’Arxiu Marià. Dia 3 de maig. Barcelona: Francesc Forés i Font, s. a. (Col·lecció de trenta un exemplars […] del Mes de Maig, dia 3 de maig). A dues tintes. “La vostra Cinta sagrada / ens té el cor tendrament pres. / Mare, estrenyeu la llaçada, / que no es desfaci mai més.”
Goigs en lloança de les advocacions de la Verge Maria, que hi ha exposades en bells quadres de rajoles al camí dels degotalls o del Magníficat, a la muntanya santa de Montserrat. Mare de Déu de la Cinta INVOCACIÓ. Text i dibuix central per Ricard Vives i Sabaté. Música pel Mestre Compositor Mn. Josep Maideu i Auget, 1969. (Exemplar número XVIII.) “De la Cinta, Verge Santa, / va deixar vostra mà fina / un ric obsequi que encanta / a la terra tortosina.”

Segle XXI

Goigs de la Mare de Déu de la Cinta que es venera en la catedral de la ciutat de Tortosa. Disseny i composició: A[ntoni] S[abat] A[guilera] – Setembre 2012. Edició policromada electrònica. “La vostra Cinta sagrada / ens té el cor tendrament pres. / Mare, estrenyeu la llaçada, / que no es desfaci mai més.” Theotokos [blog] [consulta 31/5/2019]

La música dels goigs de la Mare de Déu de la Cinta

La partitura musical de mossèn V. Ripollès apareix aplicada a la lletra de Tomàs Bellpuig dels goigs de la Cinta en diversos fulls de goigs del segle XX, no sempre datats però atribuïts a l’any 1932 com a data més antiga i consignada també en edicions posteriors.[14]

Una bona gravació dels Goigs Mare de Déu de la Cinta. Ripollés-Bellpuig. Document d’anàlisi didàctica – Estudi 2016. Enregistrament històric de l’any 2005 pot sentir-se a Youtube (consulta: 31/5/2019):

* * *

Narcís Camós acaba la llarga explicació sobre el miracle de la Santa Cinta insistint en el fet de la baixada en persona de Maria a la catedral de Tortosa per donar la relíquia. En aquest sentit, diu que en el seu descens va passar per la pica d’aigua beneita tot posant-hi la seva mà i que, des d’aleshores, el lloc mereix també especial devoció.

Aquesta “baixada” de la Verge per donar la Cinta seria el fet que diferenciaria la relíquia tortosina de les altres conservades i al·ludides a l’origen de la devoció a la Santa Cinta glossat al començament.

Notes

[1] Narciso CAMÓS, “Del Milagro de la Santa Cinta que dió la Virgen a la Catedral de Tortosa”, dins ÍD., Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña […], Barcelona: Jayme Plantada, 1657, p. 142-148.

[2] Ibídem, p. 143.

[3] Josep ALANYÀ I ROIG, “La Santa Cinta, tresor del bisbat de Tortosa”, Reial Arxiconfraria de Nostra Senyora de la Cinta [blog] [consulta 27/05/2019].

[4] Maria TOLDRÀ, “La producció literària del tortosí Francesc Vicent, prior de Tarragona i diputat del General (m. 1523)”, Recerca, 7 (2003), p. 265-302. L’ofici, aprovat el desembre del 1508, va ser imprès a l’inici del 1509. Sobre el temple en què es va produir el miracle, cfr. l’apèndix III d’aquest article: Jacobo VIDAL FRANQUET, “La Baixada de la Cinta, 500 anys. Algunes qüestions d’iconografia”, Recerca, 12 (2008), p. 11-64.

[5] VIDAL FRANQUET, “La Baixada de la Cinta, 500 anys […]”, p. 15.

[6] CHRISTIAN, William A., Apariciones en Castilla y Cataluña (Siglos XIV-XVI), Madrid: Nerea, 1990, p. 72-73 (“La Ciudad de Tortosa, en la desembocadura del Ebro, cuenta también con una aparición […]”).

DE MATTHAEIS, Nicoleta, “La cintura della Madonna non è venerata solo in Italia”, Reliquiosamente [blog] [consulta: 31/05/2019]

DOMENECH, Antonio Vicente, Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña […], Barcelona: Gabriel Graells, MDCII, p. 108 (“Avia en la Ciudad de Tortosa un clerigo muy virtuoso […]”).

HERRADÓN FIGUEROA, Mª Antonia, “Cintas, medidas y estadales de la Virgen (Colección del Museo Nacional de Antropologia)”, Revista de Dialectología y Tradiciones Populares [CSIC], LVI/2 (2001), p. 33-66 (Narcís Camós queda al·ludit, com també sant Tomàs i Tortosa).

RÉAU, Louis, “Reliquias marianas. 3. El Santo Cinturón”, dins Iconografía del arte cristiano: iconografía de la Biblia, Nuevo Testamento, 3ª edición, Madrid: Ediciones del Serbal, 2008 (a la p. 67 situa el cas i relaciona les diverses ciutats europees que veneren la Santa Cinta, tot incloent-hi Tortosa).

VIDAL FRANQUET, Jacobo, “La Baixada de la Cinta, 500 anys. Algunes qüestions d’iconografia”, Recerca, 12 (2008), p. 11-64 (s’hi parla de l’origen de l’ofici litúrgic de 1508, p. 15; de goigs, p. 22; d’opinions iconogràfiques curioses, p. 33-34 i, també, de Narcís Camós, p. 55).

[7] CAMÓS, Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña […], p. 143-146 (“Trataremos del portento milagroso que sucedió desta manera […]”).

[8] VIDAL FRANQUET, “La Baixada de la Cinta, 500 anys”, p. 33 i 34.

[9] Amb activitat a Barcelona entre 1820 i 1880, segons Juan CARRETE PARRONDO, Diccionario de grabadores y litógrafos que trabajaron en España. Siglos XV a XIX [en línia] [consulta 31/05/2019].

[10] Amb activitat a Daroca el 1740 i a Saragossa fins 1807, i una extensa documentació, segons CARRETE PARRONDO, Diccionario.

[11] Artista conegut i amb activitat documentada a començament del segle XX, vinculat als dibuixos de la col·lecció “Biblioteca Infantil” de l’editorial Sopena, “Josep Maria Comas (1855-)”, Pintors i dibuixants catalans [blog] [consulta 31/05/2019].

[12] “Josep Franquet i Serra”, dins Diccionari de Literatura Catalana [en línia] [consulta 31/05/2019].

[13] Ben documentat a “Tomàs Bellpuig i Joy”, dins Viquipèdia [en línia] i i “Tomàs Bellpuig”, dins Beabà [consulta 31/05/2019].

[14] “Els goigs cantats”, dins l’ImmaTErial [en línia] [consulta 31/05/2019].