Castell interior: una experiència d’ús de la web 2.0 per a l’estudi i la difusió de la història del Carmel descalç català

En les línies següents es presenta breument com a estudi de cas el procés de creació i evolució de la pàgina web Castell interior, un exemple d’aprofitament de les eines de la web 2.0 (web social), en el marc de les anomenades humanitats digitals, per a l’estudi, difusió i intercanvi d’informació sobre la història del Carmel descalç a Catalunya des de 1586 fins a l’actualitat.

La web Castell interior és obra d’un equip constituït per la historiadora Mercè Gras, arxivera de l’Arxiu dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears (responsable de continguts), i la filòloga Maria Toldrà (administradora de la web i responsable de continguts). Es tracta d’un projecte de caràcter col·laboratiu, en què fins avui han participat diversos autors, entre els quals hi ha investigadors de diferents especialitats (filologia, història, història de l’art, etc.), amb articles sobre aspectes diversos de la història, la cultura i l’espiritualitat carmelita. La web compta amb el suport dels carmelites descalços de Catalunya i les Illes, integrats des de 2015 en la unificada Província Ibèrica de l’orde.

En un primer balanç, Castell interior ha complert una sèrie d’objectius generals bàsics que van impulsar la seva creació l’any 2014. En concret, ha permès centralitzar la informació sobre iniciatives disperses relacionades amb l’empremta del Carmel descalç a Catalunya, la qual cosa ha revertit en la millora de la visibilitat de la presència dels carmelites en la història i la cultura catalanes, tradicionalment més ben estudiada des d’àmbits propers a l’orde, però no sempre reconeguda, tant pel públic investigador com pel públic general, més enllà de la influència puntual de la figura i l’obra de santa Teresa de Jesús. La plataforma digital que hi ha al darrere del projecte, el sistema de gestió de continguts WordPress, facilita la renovació i l’actualització de la informació. El control de qualitat s’assegura pel fet que els membres de l’equip responsable del projecte acumulen experiència en diversos projectes sobre documentació, història i cultura de l’edat moderna catalana.

1. Preliminars

Els projectes de reconstrucció de la memòria històrica del Carmel descalç als territoris de parla catalana giren necessàriament al voltant de l’Arxiu dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears, amb seu a Barcelona. Es tracta d’una institució que comparteix característiques i problemàtiques comunes amb els arxius eclesiàstics catalans, i més específicament, amb els pertanyents a ordes religiosos. La característica més important és el fet de constituir una iniciativa moderna de reconstrucció d’allò que va ser un arxiu general de la província, desaparegut, en primer lloc, a causa dels efectes de l’exclaustració de religiosos de 1835, amb els corresponents espoli o destrucció dels fons documentals; els que es van salvar van anar a parar en bona part a altres institucions –en el cas dels carmelites descalços, sobretot als actuals Arxiu de la Corona d’Aragó (secció Monacals) i Biblioteca de la Universitat de Barcelona (secció de Reserva), però també hi ha volums esparsos en arxius i biblioteques de Barcelona, Madrid, Tarragona, etc. Aquesta situació es va agreujar, en un segon moment, amb les destruccions de la guerra civil de 1936-1939.[1]

Els esforços esmerçats per reconstruir modernament un arxiu general de l’orde passen, d’una banda, per reunir l’escassa documentació conservada per les seves comunitats –cal tenir en compte que algunes comunitats femenines custodien la seva pròpia informació–, i, de l’altra, per obtenir reproduccions en format divers –fotografia, microfilm, fotocòpia, còpia digital, etc.– de la documentació i els llibres conservats en altres institucions.

Aquest projecte de reconstrucció s’ha reforçat els últims temps amb la necessària professionalització del personal implicat en la gestió dels arxius. En el cas dels carmelites, qui en va ser l’impulsor i nom de referència en els estudis sobre les grans figures de l’orde, en general, i sobre la província catalana, en particular, és l’arxiver carmelita Gabriel Beltran i Larroya, Gabriel de la Creu (1928-1998). A Castell interior es pot consultar la biobibliografia que Agustí Borrell li va dedicar el 1999, traduïda al català i completada amb un repositori de bona part dels seus treballs d’investigació en PDF.[2] Des de 1998, la tasca de Beltran és continuada per l’actual responsable de l’arxiu, la citada Gras.

A la situació de dispersió de part dels fons documentals, s’afegeix la problemàtica econòmica. La gestió de l’arxiu privat d’un orde religiós s’integra en la més general d’unes comunitats amb necessitats diverses que sovint impliquen prioritzar altres àrees d’acció més urgents i postergar les del mateix fons arxivístic. A la pràctica resulta molt difícil que un arxiu d’aquest tipus es doti d’un lloc web amb la complexitat tècnica dels portals de les grans institucions arxivístiques i bibliotecàries del país.

2. Primers projectes: col·laboracions externes (MCEM i Diccionari)

Una primera opció per obviar les limitacions de la doble problemàtica descrita –econòmica i de dispersió física d’un fons documental ric, però amb poca visibilitat– passa per la col·laboració del personal de l’arxiu en projectes d’altres institucions amb més tradició i infraestructures per a l’estudi del patrimoni bibliogràfic i arxivístic. Són projectes aliens a l’orde, que sovint parteixen de la relació dels arxivers amb investigadors interessats en els fons antics de l’orde per motius diversos. A tall d’exemple, recordem els treballs de la paleògrafa Maria Josepa Arnall, autora d’una tesi doctoral sobre la magnífica biblioteca carmelita de Sant Josep de Barcelona –llibreria parcialment conservada entre els volums de la Biblioteca Universitària d’aquesta ciutat–, algun firmat amb el P. Beltran.[3]

Aquesta línia de treball té un nou exemple amb la col·laboració amb els projectes de recerca al voltant del Repertori de manuscrits catalans (Institut d’Estudis Catalans), dirigit per Eulàlia Duran i coordinat per la citada Toldrà. El Repertori va néixer amb l’objectiu de localitzar i descriure els manuscrits de caràcter no administratiu produïts en qualsevol llengua als països de parla catalana de la Corona d’Aragó des de 1474 fins a 1620, període que més endavant es va ampliar fins al 1714. En la primera etapa del Repertori, que entre 1998 i 2008 va publicar els seus resultats en cinc toms (sis volums) de la col·lecció “Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica” del mateix Institut, ja s’havia dedicat un ampli espai als manuscrits de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona i l’Arxiu de la Corona d’Aragó, que incloïen descripcions de volums de procedència carmelita i, al volum III, un breu capítol sobre alguns llibres de les carmelites descalces de Barcelona als quals es va poder accedir a través de l’Arxiu de l’orde.[4] El projecte Repertori va canviar de format i, a partir de 2011, els seus resultats van passar a publicar-se en la base de dades Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna (MCEM), dirigida pel mateix equip i hostatjada al lloc web de l’Institut d’Estudis Catalans, però ara ampliada fins als primers decennis del segle XIX, de manera que ha acabat abraçant tota l’edat moderna en sentit estricte. A més d’integrar les descripcions ja publicades en els volums en paper, algunes revisades, MCEM incorpora, pel que fa a la temàtica carmelita, noves descripcions de manuscrits d’aquesta procedència conservats a la Biblioteca Universitària de Barcelona, l’Arxiu dels carmelites i altres fons. La reconversió a recurs digital assegurava tant una millor difusió i visibilitat al projecte com la possibilitat d’actualitzar la informació. En aquesta nova fase, l’arxivera Gras es va integrar en l’equip de col·laboradors; la seva contribució va consistir en l’elaboració d’algunes descripcions i, sobretot, en l’aportació de dades biogràfiques sobre els autors carmelites descalços.

Les possibilitats d’aquest tipus de col·laboració especialitzada es van desenvolupar plenament en l’elaboració d’un nou recurs digital dins de la secció “Materials” de MCEM i, com aquest, hostatjat al lloc web de l’Institut: el Diccionari biogràfic d’autors carmelites descalços de la província de Sant Josep, a cura de Gras, publicat el 2013. Aquest diccionari d’escriptors carmelites catalans fins a l’exclaustració conté actualment 268 fitxes de frares i monges des del final del segle XVI fins al primer terç del XIX, cadascuna amb una breu biografia, una relació d’obres conservades que remet a les descripcions disponibles de MCEM, quan escau, i una bibliografia. A hores d’ara, el Diccionari s’ha convertit en una via d’accés a l’obra d’uns autors generalment poc o gens coneguts –l’homonímia dels noms de religió provoca múltiples confusions en la bibliografia i la catalogació en línia–, on l’escriptura femenina té un paper important, recentment reivindicat per alguns corrents d’investigació. Cal destacar que el Diccionari també acull entrades sobre obres col·lectives, produïdes per una mateixa comunitat religiosa, de vegades al llarg de diverses generacions; aquest criteri permet anar més enllà del concepte d’anonimat que acompanya moltes d’aquestes obres i les integra com a fruit de la comunitat que les gestiona; hi trobem relacions de festes per a la professió de frares i monges, relacions històriques i cròniques, en definitiva una mina d’informació sobre la vida als convents i la seva relació amb la societat coetània.

3. Neix el blog Castell interior

El pas següent va consistir en l’elaboració d’un recurs propi, inspirat des del mateix orde. El pretext van ser les celebracions catalanes del cinquè centenari del naixement de santa Teresa de Jesús, el 2015. Celebracions, val a dir, que seguien una tradició encara poc estudiada, que remunta a les que es van organitzar a Catalunya per al tercer centenari de la mort de la santa, el 1882, en què va tenir un protagonisme important una figura del teresianisme català tan influent com controvertida, Enric d’Ossó.

La iniciativa va partir de l’aleshores província carmelita de Catalunya i les Illes i del seu Arxiu, i va consistir en l’encàrrec d’un blog, Castell interior, consultable en una antiga adreça que avui redirecciona a la web actual. L’objectiu del blog era doble: afegir-se a les celebracions del centenari i convertir-se en una plataforma per incentivar l’estudi de la presència del Carmel descalç a Catalunya i de la seva relació amb la història i la cultura catalanes des de finals del segle XVI. El blog va estar actiu entre els mesos de maig de 2014 i octubre de 2015, i es va reprendre en una segona etapa el 2017, com veurem a l’apartat següent. Se’n pot llegir un balanç, amb un resum dels continguts publicats pels seus col·laboradors durant aquell any i mig, en l’últim article de la seva primera etapa.

Pel que fa al disseny informàtic, Castell interior es basa en la implementació d’una plantilla de WordPress.com, versió simplificada del sistema de gestió de continguts (CMS) WordPress.org enfocada a usuaris amb coneixements bàsics d’edició en entorns digitals, no especialitzats en els llenguatges i les tècniques del disseny web. Nascut inicialment com a eina per construir blogs, en la línia d’altres productes com Blogger (Google), l’oferta de plantilles de WordPress.com ha millorat els últims anys tant en l’estètica com en les prestacions, amb la incorporació d’elements propis de les pàgines web (per exemple, la pàgina d’inici), que l’han acabat convertint en una eina per a empreses, institucions i particulars que no poden permetre’s invertir en la creació i el manteniment de llocs webs complexos. Entre els avantatges que ofereix a l’usuari el recurs a aquest CMS cal destacar: una gran capacitat d’autogestió, tant en la creació com en l’actualització de continguts, a partir de plantilles i menús amb diferents nivells de personalització, a més d’un editor d’ús intuïtiu que també permet el treball directe amb HTML (si bé adaptat a algunes peculiaritats i restriccions del mateix CMS); eficiència en la relació costos / resultats; sincronització amb les xarxes socials més importants. Entre els desavantatges, segurament el més visible és la limitació del nombre de plugins disponibles per a l’usuari, que impedeix instal·lar aplicacions de tercers no integrades en el paquet inicial, per exemple interfícies personalitzades de cerca i consulta de continguts parcials de la web, més enllà del cercador general que WordPress proporciona.

Aprofitant la versatilitat del CMS, de bon començament Castell interior ja va anar més enllà del format clàssic de blog, entès com a publicació successiva de notícies per ordre cronològic, que en la seva etimologia (weblog > web + log) remet als antics quaderns o llibres de bitàcola. En la línia de blogs com el magnífic Teresa, de la rueca a la pluma, administrat per M. José Pérez, que les carmelites del convent valencià de Puçol dediquen des de 2013 al món de santa Teresa, l’estructura de Castell interior diferencia entre continguts estàtics i dinàmics, relacionats amb el doble objectiu ja indicat: oferir materials útils per a l’investigador i ser testimoni de les activitats del centenari teresià, al qual la província carmelita catalana també van dedicar una web de nova creació: Teresa de Jesús. Cinquè centenari 1515-2015, que complementava, mentre van durar les celebracions, la web institucional Carmelites Descalços Catalunya, dissenyada per Enric Masdeu.

El contingut estàtic de Castell interior consisteix en pàgines adreçades als investigadors de la història i la cultura catalanes i de l’orde. En aquest sentit, el primer encàrrec que es va implementar va ser la traducció i publicació en línia de la citada biobibliografia del P. Beltran, amb un repositori de versions en PDF de les seves obres. Aquest apartat es va complementar amb un segon projecte: l’elaboració d’una “Bibliografia sobre carmelites descalços catalans”, que s’actualitza periòdicament. El contingut dinàmic se centra en el blog pròpiament dit, que durant l’any i mig del centenari va acollir notícies sobre activitats, ressenyes de llibres i articles divulgatius sobre aspectes relacionats amb santa Teresa i el Carmel descalç –sense oblidar altres branques de la família carmelitana–; alguns d’aquests articles, firmats per autors de diferents especialitats i formació, oferien sovint materials inèdits i/o presentaven projectes de recerca en curs. Aquest enfocament historicofilològic dominant, però, no va ser l’únic. El blog també va acollir una antologia de textos de santa Teresa per lliuraments, procedents de traduccions catalanes publicades a instàncies de la província i d’edicions castellanes antigues sortides de les premses catalanes. Al blog també es van poder llegir articles que van tenir una bona acollida entre un públic atret per la modernitat de la figura i l’espiritualitat teresianes i d’altres figures carmelites, com santa Teresa de Lisieux, temes als quals es van dedicar diversos articles i entrevistes, enfocats des de la reflexió teòrica o des de la vivència quotidiana del seu model de vida. Se sortia així al pas d’un cert silenci que encara envolta, en alguns cercles, la valoració històrica de l’empremta de la castellana Teresa i el Carmel en la història i la cultura catalanes, fins aleshores pràcticament només reconeguda pels estudiosos en la matèria, amb respecte a les diferents sensibilitats i espiritualitats que avui beuen de l’obra de Teresa, i sense necessitat de caure en teories acientífiques sobre la relació d’aquesta amb els Països Catalans, on, per cert, mai no arribà a posar els peus.

Durant el centenari, el blog Castell interior va estar sincronitzat amb altres eines del web social a través de dos comptes a Twitter i Facebook que ja no són actius.

4. Consolidació de la web Castell interior: projectes de futur

El març de 2017 es va reprendre el projecte Castell interior, amb alguns canvis que no han fet sinó consolidar el seu caràcter de pàgina web. Així, doncs, l’actual web Castell interior és la continuació del blog homònim del centenari, amb una nova URL castellinterior.com. A nivell formal, el canvi s’ha visualitzat en la implementació d’una nova plantilla del mateix CMS que incorpora una pàgina d’inici. A diferència del criteri de rigorosa actualitat a què donava prioritat l’antiga plantilla amb el seu format clàssic de blog, la pàgina d’inici de la web i el renovat menú principal de navegació combinen dos grans blocs de continguts estàtics i dinàmics. Els primers, reunits en la pestanya “Recerca” del menú de navegació, consisteixen ara mateix en la biobibliografia del P. Beltran, la bibliografia general sobre la província catalana de l’orde i una nòmina d’escriptors carmelites catalans enllaçada a les fitxes d’autor corresponents del Diccionari ja citat a l’apartat 2. Pel que fa als segons, es tracta d’un blog integrat al menú de navegació, que recupera les entrades de la primera etapa de Castell interior i les que s’han publicat des de la represa de 2017, i un giny que enllaça a la pàgina de l’Arxiu dels carmelites a Facebook. Les funcions d’aquesta pàgina de Facebook consisteixen, d’una banda, en publicitar les noves publicacions de la web, siguin els últims articles del blog, siguin els nous recursos disponibles; d’altra banda, s’hi recullen mostres d’art, tradicions, bibliografia i, en general, notícies relacionades amb la història i la cultura de l’orde, no necessàriament locals. L’objectiu és arribar a una audiència internacional i a interaccionar amb altres perfils i pàgines de Facebook, compartint materials o aclarint informacions, en una relació dinàmica tant amb investigadors com amb altres arxius, centres de documentació i/o divulgadors de continguts.

En aquesta nova etapa de Castell interior, que compta novament amb el suport dels carmelites descalços i el seu Arxiu, a més de continuar la línia informativa i divulgativa del blog que tan bona acceptació va tenir en la primera etapa, es vol potenciar la creació de nous recursos per a la investigació. A continuació es presenten breument els projectes de futur més importants.

  • Catàleg de monges carmelites descalces de Catalunya, les Illes i València fins al 1900 (en curs d’elaboració). Consisteix en taules per convents, amb camps per a la data i el lloc de naixement, la filiació paterna i materna, la data i el lloc de professió i de mort, observacions (per exemple, enllaços al Diccionari quan es conserva obra de la religiosa).
  • Catàleg de frares carmelites descalços de la província de Sant Josep (1586-1835) (en curs d’elaboració). Cada fitxa conté una biografia del frare, amb una relació d’obres si escau i bibliografia (fonts i bibliografia secundària). Per facilitar el contrast i intercanvi d’informació amb projectes de catalogació paral·lels de l’orde, s’ha adaptat l’estructura general de les fitxes dels catàlegs de les províncies d’Aragó-València i de Navarra publicats a la col·lecció “Monumenta Historica Carmeli Teresiani: Subsidia selecta” del Teresianum.[5]
  • Priorologi dels convents de la província (1586-1835).
  • Catàleg de villancets impresos interpretats en celebracions de l’orde (segles XVII-XIX), amb descripció bibliogràfica, musical i accés a còpies digitalitzades hostatjades a la mateixa web o enllaços a les versions digitals externes.
  • Quadre general de les fundacions de convents, tant masculines com femenines, de la Congregació espanyola.

Així mateix, hi ha en fase de disseny la construcció d’una nova secció, dedicada a l’Arxiu dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears, amb l’objectiu d’oferir a l’investigador una informació bàsica sobre els fons de l’Arxiu (quadre de classificació actualitzat) i una guia sobre la documentació carmelita catalana conservada en altres institucions. En certa manera, es tracta de la “reconstrucció virtual” d’un arxiu general de l’orde, que es completarà amb un repositori intern –documentació textual i imatges de l’arxiu fotogràfic– i un directori d’enllaços a les versions digitals disponibles en webs externes.

Notes

[1] Gabriel BELTRAN I LARROYA, “Arxiu dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears”, dins Guia dels arxius històrics de Catalunya, Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1998, p. 83-93.

[2] Agustí BORRELL, “Gabriel de la Cruz, Beltran i Larroya (1928-1998). Datos biográficos y biblografía”, Archivum Bibliographicum Carmeli Teresiani, 36 (1999), p. 393-462.

[3] Vegeu els treballs de l’autora recollits a la “Bibliografia sobre carmelites descalços catalans”, entre els quals destaca la tesi esmentada: Maria Josepa ARNALL, Los manuscritos, incunables e impresos de la Biblioteca del Convento de San José de Barcelona (Carmelitas Descalzos), Barcelona: Universitat de Barcelona: Facultad de Filosofía y Letras, 1975.

[4] Vegeu especialment Eulàlia DURAN (dir.); Maria TOLDRÀ (coord.) et alii, Repertori de manuscrits catalans (1474-1620), II.1-2 i III, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans; Universitat de Barcelona; Institució Joan Lluís Vives, 2000-2001 i 2003. Pel que fa a la Universitària, cal recordar el precedent de Francesc MIQUEL I ROSELL, Inventario general de manuscritos de la Biblioteca Universitaria de Barcelona, 4 vol., Madrid: Direcciones generales de Enseñanza Universitaria y de Archivos y Bibliotecas, 1958-1969.

[5] Fortunato SALAS CARRETERO, Catálogo de los religiosos carmelitas descalzos de los reinos de Aragón y Valencia entre los años 1568-1684 y de la provincia de Santa Teresa de Jesús de Aragón y Valencia entre los años 1685-1835, Roma: Teresianum, 2009; i Antonio UNZUETA; Luis María IZPURA, Catálogo de los religiosos carmelitas descalzos de la provincia de San Joaquín de Navarra (1868-2000), ibídem, 2001.

Publicat anteriorment a Castell interior (8 i 13 de setembre de 2018)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.