Pomell de goigs del Jardí de Maria de Narcís Camós (1657): Nostra Senyora del Miracle (1)

La notícia de la imatge de Nostra Senyora del Miracle del Jardí de Maria de Narcís Camós

Segons Narcís Camós, la imatge de Maria que va veure a l’església de Sant Martí de Riner[1] era de fusta, daurada i de quasi un metre d’alçada. Estava dreta amb l’infant Jesús assegut al seu braç esquerre, despullat i amb un ocellet a la mà. Tots dos portaven sengles corones de plata daurada.

De bon començament adverteix que aquesta escultura, a diferència de les altres advocacions contingudes en el seu llibre, no va ser “trobada”. L’aparició de la Verge com una nena de dos o tres anys, el dia 8 d’agost de l’any 1458, a uns pastorets de Riner, als quals va donar una creu, va fer possible que el poble, assabentat del succés, volgués fer-li una primera capella al segle XV, on va situar-se aquesta antiga imatge. La gran devoció que va suscitar la Verge nena, documentada àmpliament i extensa al relat de Camós, i que ha servit per compilar rigorosament posteriors estudis,[2] va fer que al segle XVI s’edifiqués una segona església d’estil gòtic, on passaria a situar-se la primera imatge. Fou l’edificació que va visitar possiblement el nostre dominicà gironí. La fotografia de la imatge del segle XV adjunta procedeix de l’obra de Cebrià Baraut.[3]

Al segle XVIII va enllestir-se una tercera església, de porcions més vastes i amb un retaule barroc de grandiositat i bellesa espectaculars. La vella imatge de la Mare de Déu del segle XV hi apareix entronitzada en un lloc destacat, al capdamunt del món creat per l’escultor Carles Morató.[4]

Els goigs de Nostra Senyora del Miracle de Riner

Dos grans reculls contemporanis intenten donar notícia dels molts goigs existents de Nostra Senyora del Miracle de Riner. El més recent és la carpeta deguda a Lluís Barrera i Augé, Goigs de Ntra. Sra. del Miracle (Riner) 1708-2002.[5] Els 132 fulls reproduïts a mida foli van ordenats cronològicament, malgrat que l’absència d’indicacions tipogràfiques en els més antics condicioni sovint un ordre suposat.

Tan interessant és aquesta col·lecció com la relació que ofereix el citat Baraut en el seu capítol de Santa Maria del Miracle dedicat concretament a “Els goigs”.[6] Agrupats per motius devots que van originar precs a la Verge Nena, com episodis de pesta, sequeres, guerres o infeccions de llagosta, potenciaven romeries importants de poblacions properes que originaven la conseqüent edició de goigs. Des de principis del segle XVIII fins a finals del XIX, les edicions se succeïren continuadament degudes, la majoria, a impressors de Manresa. Tot el capítol gogístic està perfectament argumentat i anotat.

Cebrià Baraut comença per comentar que “malauradament els més antics exemplars –de goigs– semblen haver-se perdut”. Prèviament havia advertit que “els llibres de comptes del Santuari mencionen sovint tiratges d’estampes i goigs de Nostra Dona. La cara del primer full i el revers de l’últim, quan constaven de dues pàgines, solien anar acompanyades d’una imatge de la Verge del Miracle amb l’escena de l’Aparició”.[7]

Efectivament, no hem trobat cap full de goigs contemporani a la visita de Narcís Camós. No obstant això, una xilografia publicada per Joan Baptista Batlle a Los goigs a Catalunya al segle XVIII,[8] porta la firma datada de “Miquel Torrent fecit, 1647”.[9] Representa l’aparició de la Verge a un pastor enmig del camp i davant d’un arbre. La data coincidiria amb la de la visita de l’incansable gironí.

Però sí que hem trobat un antic exemplar de començaments del segle XVIII que exemplifica les argumentacions anteriors de Baraut. És un full doble sense data al peu dels goigs, però amb una xilografia datada, on es veu l’acròstic del tipògraf Abadal al peu del tronc de l’arbre i, a sota, la inscripció “Fet en M[anresa] a 1708”. El títol dels goigs és prou evocador: Goigs de Nostra Senyora del Miracle per la escasés de Aygua. Voltant la imatge principal de l’aparició de Riner, se situen deu requadres que dibuixen els favors dispensats per la Verge, tot imitant les escenes que acostumaven a representar-se en els retaulons oferts com a agraïment als santuaris visitats. Aquest exemplar acolorit a mà pertany a la col·lecció de la Universitat de Lleida.

Com a contrast per aquests magnífics gravats, se’n troba un altre, sorprenent per la senzillesa, que sembla inacabat. Es tracta del que presideix els Goigs de Nostra Senyora del Miracle venerada en son molt frequent, y devot Santuari. També és de la casa Abadal de Manresa[10] i, en aquest cas, els precs estan condicionats per l’epidèmia de “pestilència”.

Relació dels goigs de Nostra Senyora del Miracle de Riner

Segle XVIII

♥ Goigs de Nostra Senyora del Miracle, per la escasés de Aygua, Manresa: Per Ignasi Abadal Estamper y Llibreter Carrer de St. Miquel, [c. 1792-1813]. “Dels afligits alegria, / y camí dels desviats; / del Miracle Verge pia / donaunos pluja als sembrats” [Pintat a mà. La làmina dels goigs porta una xilografia adjunta de la mateixa mida, firmada per l’acrònim ABD [Abadal] i la inscripció “Fet en M. a 1708”. UdL (disponible)] [consulta 20/10/2018]

♥ Goigs de Nostra Senyora del Miracle venerada en son molt frequent, y devot Santuari, Manresa: Per Ignasi Abadal Estampér del Gobern, per el Rey N. S. (Q.D.G.) Plasa del Olm. “Puix sou hermós Tabernacle / obra de la Omnipotencia / Guardaunos de pestilencia / Verge Santa del Miracle”.

♥ Goigs de Nostra Senyora del Miracle, venerada en son molt frequentát, y Devot Santuari, del Bisbàt de Solsona, Barcelona: Per Jayme Suria al carrer de la Palla, [c. 1700-1742]. “Pues sou hermòs Tabernacle,/ obra de la Omnipotencia:/ guardaunos de pestilència,/ Verge Santa del Miracle.” [BARAUT, Santa Maria del Miracle…, p. 91]

♥ Goigs de Nostra Senyora del Miracle, venerada en son molt freqüentat y Devot Santuari, del bisbat de Solsona, Barcelona: En la Estampa de Jaume Surià, al carrer de la Palla [c. 1700-1742]. “Pues sou hermòs Tabernacle, / obra de la Omnipotencia:/ guardaunos de pestilència, / Verge Santa del Miracle.”

El gravat del segle XVIII que presideix aquests dos goigs es convertirà, com veurem més endavant, en l’emblema gràfic de la Mare de Déu del Miracle de Riner.

Notes

[1] Narciso CAMÓS, “De la imagen de Nuestra Señora del Milagro”, dins ÍD., Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña […], Barcelona: Jayme Plantada, 1657, p. 375-380.

[2] L’extensa monografia de Cebrià BARAUT, Santa Maria del Miracle (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001, 2a edició), informa àmpliament i amb moltes notes i fotografies de la història i evolució d’aquest santuari.

[3] ÍD., “La Santa Imatge”, ibídem, p. 50.

[4] ÍD., “El retaule barroc”, ibídem, p. 41.

[5] Lluís BARRERA I AUGÉ, Goigs de Ntra. Sra. del Miracle (Riner) 1708-2002. Col·lecció de 132 facsímils i reculls varis, Solsona: Gogistes Solsonins, 2004, 8 folis sense numerar + 132 facsímils (Gogistes Solsonins, núm. 150-282).

[6] BARAUT, “Els goigs”, dins ÍD., Santa Maria del Miracle, p. 88-95.

[7] Ibídem, p. 88.

[8] Joan Bta. BATLLE, “Nostra Senyora del Miracle”, dins Los goigs a Catalunya al segle XVIII, Barcelona: Tipografia Catòlica, 1925, p. 10.

[9] Documentat per Juan CARRETE PARRONDO, “Torrent, Miguel”, dins Diccionario de gravadores y litógrafos que trabajaron en España. Siglos XV a XIX, p. 314 [consulta 1/11/2018].

[10] Imma SOCIAS BATET, “Els Abadal de Manresa i el gravador Noguera”, dins ÍD., Els Abadal un llinatge de gravadors, Barcelona: PAM, 2007, p. 211-212.

2 Comments

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.