Pomell de goigs del Jardí de Maria de Narcís Camós (1657): Nostra Senyora de Sixena

Notícia de la imatge de Nostra Senyora de Sixena del Jardí de Maria de Narcís Camós

Dins de l’apartat corresponent al bisbat de Lleida, el capítol VII està dedicat a aquesta advocació. Especifica Narcís Camós que la seva imatge es troba dins d’un “convent de monges de Sant Joan de Jerusalem situat en Aragó encara que del districte del bisbat de Lleida”.[1] La seva descoberta per un brau, amagada dins l’illot d’un estany proper a la població, ja va quedar consignada pel cronista aragonès Juan Francisco Andrés de Ustarroz,[2] i conclou que, en edificar-se l’església, l’estany va ser cobert de terra.

El darrer paràgraf de la notícia de Sixena de Camós està dedicat íntegrament a explicar com el rei Alfons el Cast, en trobar-se a Osca –ciutat on havia nascut– durant un episodi pietós, va voler fundar, cap a l’any 1196, un convent de monges de l’orde de Sant Joan de Jerusalem[3] “per a filles d’homes rics i de cavallers principals”[4] i que la comunitat havia perseverat allà fins al moment de la seva visita.

No se’n fa cap descripció, de la imatge de Nostra Senyora de Sixena. Sota l’advocació del Cor del monestir de Nostra Senyora de Sixena és la que surt dibuixada per Manuel de Genovart als Gozos de Nuestra Senyora del Coro del nobilísimo y real monasterio de Sijena, de l’any 1979, i es correspon a la fotografiada al web actual Villanueva de Sigena: Monasterio de Santa Maria.[5]

Els goigs a Nostra Senyora del Cor de Monestir de Sixena, o de Nostra Senyora de Sixena

Des del segle XIX es conserven tres goigs diferents publicats en un full solt, tots dedicats a la Mare de Déu del Cor del Monestir de Sixena.

El full més antic, el publicat a Sant Gervasi de Cassoles, relata amb detall episodis de la descoberta de la imatge i com el rei Alfons i dona Sança d’Aragó van fundar el monestir per potenciar el culte a la Mare de Déu, que mantindrien les seves “filles” o monges des del Cor del convent. La xilografia reprodueix una comunitat monàstica al peu d’una Mare de Déu entronitzada.

Els dos goigs més moderns, de Terrassa i de Barcelona, presenten una reproducció de la marededéu del Cor i unes cobles diferents a les anteriors. El fet que el full de l’any 1979 les identifiqui amb una “lletra tradicional”, que no és la precedent del segle XIX, fa pensar que potser alguns llibres d’oracions o novenaris antics les devien incloure parcialment en edicions desconegudes fins ara. Lloen la Verge, al·ludeixen a les monges que la guarden i comenten com recentment una “horrible persecución / sufrió vuestra Santa Casa”, referència possible als fets de 1936.

Els goigs fets a Barcelona per recordar la visita dels Amics dels Goigs del 17 de juny de 1979, porten al revers una magnífica nota històrica, bilingüe, sota el títol d’“El reial monestir de Sixena” firmada per Llorenç Jaume Grau. El símbol heràldic de la Creu de Malta i un gravat bonic de la portalada principal decoren aquesta pàgina.

Les imatges dels goigs de Nostra Senyora del Cor

(Cliqueu sobre les imatges.)

Relació de goigs de Nostra Senyora del Cor del monestir de Sixena

Gozos de la santa imágen de Maria Santisima del Coro del Novilísimo y Real monasterio de Sigena, San Gervasio: Imp. De Torras, calle de San Eusebio, 6, s. a. [però anterior a 1898].[6]

Gozos a Nuestra Señora del Coro. Monasterio de Sijena, Foto-boix e impressión donativo de M. Ballbé Boada, Terrassa: Lito Serra Farrés, s. a.

Gozos de Nuestra Senyora del Coro del nobilísimo y real monasterio de Sijena, Ofrena dels Amics dels Goigs a l’actual comunitat de religioses de Sant Joan de Jerusalem […] Lletra tradicional, Melodia recollida i harmonitzada per Enric Prats i Martí, Il·lustracions de Manuel de Genovart, “El reial monestir de Sixena” per Llorenç Jaume Grau, Barcelona: Imp. Altés, 1979 (Col. Torrell de Reus, 1042).

La música dels goigs de Sixena

Solament una partitura apareix copiada al full dels goigs de 1979, on hi consta “Melodia recollida i harmonitzada per Enric Prats i Martí”. Josep Capdevila, un cop més permet ara sentir-la a través del seu “Banc de melodies” del web Els goigs d’Obaga, tot clicant directament la partitura. O pot sentir-se la melodia en aquest altre enllaç.

* * *

Allí –Sixena– els reis tingueren casa: la noblesa, les filles, i tota la terra entre Lleida i Saragossa hi té una advocació mariana d’anomenada mai extingida.[7]

Quan Narcís Camós va titular el seu recull Jardín de María plantado en el Principado de Catalunya l’any 1657, va incloure les demarcacions dels bisbats de Lleida i d’Elna, que havien sofert ja canvis amb el pas del temps. Però no les va considerar alienes al Principat.

Notes

[1] Narciso CAMOS, “De la Imagen de Nuestra Señora de Sixena”, dins Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña […], Barcelona: Jayme Plantada, 1657, p. 177-178.

[2] Les obres del qual es troben digitalitzades en aquest enllaç de la Biblioteca Digital Hispánica.

[3] Una síntesi de la història del monestir pot consultar-se al web Viquipèdia, “Santa Maria de Sixena”.

[4] CAMOS, ibídem, p. 178.

[5] Imatge 6 de la pàgina “Villanueva de Sigena. Monasterio de Santa María” del web Románico aragonés.

[6] La població de Sant Gervasi de Cassoles va ser agregada al municipi de Barcelona l’any 1897.

[7] Llorenç Jaume GRAU, “El Reial Monestir de Sixena”, dins Gozos de Nuestra Senyora del Coro del nobilísimo y real monasterio de Sijena, Barcelona: Imp. Altés, 1979, p. 2.