Un nou recurs digital: el Cens de Poesia Catalana de l’Edat Moderna (PCEM)

Des del mes de setembre de 2017 es pot consultar al lloc web de l’Institut d’Estudis Catalans un nou recurs digital destinat a l’estudi de la poesia catalana: el Cens de Poesia Catalana de l’Edat Moderna (PCEM), elaborat pels filòlegs Joan Mahiques i Helena Rovira. Es tracta d’un projecte que s’inscriu en el programa Base de dades Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna 1474-1814, del mateix IEC, dirigit per Eulàlia Duran i coordinat per Maria Toldrà, que té com a vaixell insígnia la citada base de dades Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna (MCEM), oberta al públic des de 2011 i en constant ampliació. Aquest programa acull des de fa uns anys projectes autònoms però estretament relacionats amb la producció manuscrita catalana d’aquells tres segles llargs, que constitueix l’objectiu de MCEM. Una primera mostra d’aquesta obertura a projectes paral·lels, la vam tenir el 2013 amb la inclusió a la secció “Materials” de MCEM del Diccionari biogràfic d’autors carmelites descalços de la província de Sant Josep, elaborat per Mercè Gras. Una segona mostra la tenim en el Cens de poesia que presentem avui, un projecte que, per la seva complexitat formal, ha comportat la creació d’una base de dades nova, amb disseny i manteniment de Santi Muxach (IEC).

Segons la “Presentació” de Mahiques i Rovira, el Cens de poesia (a partir d’ara PCEM) “posa a l’abast de la comunitat investigadora una eina digital en contínua revisió, capaç d’aplegar de manera ordenada tota la informació necessària per a la localització i el coneixement bàsic dels testimonis, impresos o manuscrits, de la poesia medieval o moderna transmesa entre els anys 1474-1814”. Aquesta informació bàsica es resumeix en: nòmina de poetes, incipit i explicit uniformes dels poemes, fonts manuscrites i impreses –amb inventari dels poemes o testimonis conservats en cadascuna i descripció detallada de cada poema tal i com s’hi llegeix, estructura mètrica inclosa–, edicions i bibliografia relacionades.

Així, doncs, l’estructura de PCEM es basa en un menú desplegable d’ús intuïtiu, amb quatre opcions: “Autors”, “Poemes”, “Fonts”, “Bibliografia utilitzada”, a la qual es preveu incorporar un cercador (en construcció). Les tres primeres opcions permeten a l’usuari fer cerques per poeta (“Autor” –168 fins avui–), per testimonis impresos o manuscrits d’un poema determinat (“Poemes”) o pels manuscrits o impresos amb els testimonis que transmeten cada un d’ells (“Fonts” –1165 a hores d’ara–), amb enllaç a la versió digital quan està disponible. Els registres d’aquestes llistes incorporen sovint referències creuades (per exemple, des de cada testimoni de “Fonts” es pot accedir a “Poemes” per consultar, d’aquesta manera, altres testimonis de la mateixa obra). La quarta opció, “Bibliografia utilitzada”, informa sobre la bibliografia consultada i citada pels autors.

PCEM parteix del coneixement dels autors, formats en l’àmbit de les filologies catalana i romànica, d’una bona diversitat de col·leccions i bases de dades de poesia medieval i moderna de diferents àrees lingüístiques de la Romània, i de les obres de referència publicades des del segle XIX fins a l’actualitat.

Pel que fa a les fonts principals en l’àmbit català, ja s’ha indicat que el Cens de poesia neix del projecte MCEM, del qual els autors són col·laboradors. Limitat aquest a les fonts manuscrites i amb un abast genèric i temàtic molt més ampli, PCEM aspira, d’una banda, a completar-lo a través de la descripció de fonts impreses, que, evidentment, donen una visió global més exacta del que fou la transmissió de la poesia des de finals del segle XV; d’altra banda, és obvi que l’especialització de PCEM en un gènere concret, la poesia, permet filar més prim en l’anàlisi i l’estudi bibliogràfic de les composicions inventariades.

Una segona font bàsica de PCEM és la tesi doctoral d’un dels seus autors (Joan Mahiques, Repertori d’Obres en Vers. Una aportació a la “Bibliografia de Textos Catalans Antics”, Universitat de Barcelona, 2009, inèdita), redactada en el marc del projecte BITECA (Bibliografia de textos antics catalans, valencians i balears), dirigit per Gemma Avenoza, Lourdes Soriano i Vicenç Beltran. Com en el cas de MCEM, l’investigador trobarà convenientment referenciat l’identificador de BITECA en els registres corresponents de PCEM.

Finalment, cal destacar un tercer projecte dedicat a l’inventari i estudi de la poesia catalana moderna, tradicionalment objecte de menys atenció que la medieval. Ens referim a la base de dades Nise, coordinada per Pep Valsalobre, que parteix inicialment de l’aportació de materials facilitats per Albert Rossich i se centra sobretot en la poesia barroca de transmissió manuscrita.

En la seva primera fase, PCEM posa a l’abast de l’investigador poemes manuscrits derivats de MCEM, més altres poemes impresos o manuscrits extrets del Repertori d’Obres en Vers de Mahiques, però hi afegeix molts materials (sobretot edicions) absents en recursos com els esmentats (poesies de Joan Ferrandis d’Herèdia, Pere Serafí, Joan Timoneda, Onofre Almudèver; plecs poètics i fulls solts amb goigs, obres devotes, poemes satírics, relacions de fets diversos o propaganda de guerra). L’objectiu per als propers anys és ampliar i actualitzar el nombre dels registres del Cens de poesia tant pel que fa a la cronologia com a la localització i descripció de testimonis de gèneres poc coneguts o desatesos per la bibliografia.