Jaume Collell, al llibre que va escriure amb el títol de Poesies de Sor Eularia Anzizu y Vila, publicat el 1919,[1] tres anys després de la mort de sor Eulàlia, explica que les composicions que apareixen recollides en l’antologia que ofereix són aquelles que “algun temps abans de que sobrevingués la malaltia que se la’n dugué de aquest món, nos feu entrega del plech d’originals de les composicions, posades per ordre cronológich […]”. Segueix dient: “Al repassar-les, tot seguit ens adonárem de que hi mancavan en la col·lecció algunes poesies […] y ara al publicar lo desitjat volum […] hem cregut que s’havia de respectar la voluntat de Sor Eularia, de més a més, essent ella ja morta”.
És a dir, que no és un volum que aplegui totes les seves composicions poètiques. I els goigs són els grans absents. Si bé dos llibres seus, de sor Eulàlia, incorporen les lletres de goigs que va rimar, dedicades als sants que hi són biografiats: Vida de Sant Joseph Oriol escrita amb motiu de sa canonisació […] (Barcelona: Lluís Gili, 1909) i Santa Eulària de Barcelona: vindicació de sa personalitat y breu tretzenari […] (Barcelona: Altés, 1911), d’altres goigs que va escriure no consten en les recopilacions fetes després de la seva mort.
A pesar de tot, i amb el pas del temps, altres cobles escrites per ella han estat publicades en fulls solts, sota l’aspecte tradicional d’aquesta tipologia de cants religiosos. Són els Goigs en llaor de Nostra Senyora del Carme, venerada en l’Església Parroquial de la ciutat de Barcelona, i els Goigs a llaor de la Mare de Déu de l’Esperança. Amb motiu del centenari de la mort de sor Eulàlia he volgut recollir, en dos petits articles,[2] notícia d’aquestes edicions i dels exemplars dels quals tenia coneixement.
* * *
Però vet aquí que el 5 de setembre de 1915 i el dia 8 del mateix mes i any surten impresos uns fulls de goigs “dictats expressament per sor Eulària Anzizu” –com consta al peu–, mig any abans de la seva mort. Són dues edicions molt acurades, de quatre pàgines cadascuna d’elles, il·lustrades amb fotografies que acompanyen les notes històriques aportades pels gestors que encarregaren les poesies i vetllaren per la seva publicació. Jaume Collell explicava també que “Sor Eularia no tingué may pretensions de poetesa, sinó que feya versos quan per algun motiu religiós li eran encomanats”,[3] i en aquests dos casos es verifica el que diu el canonge de Vic respecte la seva bona predisposició en acollir sol·licituds per cantar històries, explicades en cobles i lloances adreçades a manifestacions religioses i tradicionals, com són els goigs.
[1] Goigs en llahor de Santa Coloma, verge y màrtir, titular y patrona de la parroquia de Gramanet, bisbat de Barcelona. Sa festa lo dia 31 de Decembre. [Al peu de la pàgina 4] Aquestes lloances han sigut dictades per Sor Eularia Anzizu, religiosa franciscana del Reyal Monastir de Pedralbes, y publicades pel senyor rector mossèn Alexandre Segú, ab motiu de l’inauguració de la nova església parroquial d’aquesta població de Gramanet, esdevinguda lo primer diumenge de Septembre, dia 5, del any 1915. [Al revers partitura polifònica manuscrita, p. 2 i 3] “Lletra de Sor Eularia Anzizu. Música del Rnt. Joseph Masvidal. Pvre.” [4 pàgines quart]
El rector de l’església de Santa Coloma de Gramenet, mn. Alexandre Segú, va voler repartir uns goigs entre els fidels que s’acostarien a celebrar la inauguració del nou temple parroquial el primer diumenge del mes de setembre de 1915. Havia encarregat els versos a sor Eulàlia Anzizu. La partitura musical polifònica va ser escrita pel prevere Joseph Masvidal i imprès el seu manuscrit a l’interior d’aquest petit díptic.
[2] Goigs en llahor de Santa Coloma, verge y màrtir, titolar y patrona de la parroquia de Gramanet, bisbat de Barcelona. Sa festa lo dia 31 de Decembre. [Al peu de la pàgina 4] Aquestes lloances han sigut dictades per Sor Eularia Anzizu, religiosa franciscana del Reyal Monastir de Pedralbes, y publicades pel senyor rector mossèn Alexandre Segú, ab motiu de l’inauguració de la nova església parroquial d’aquesta població de Gramanet, esdevinguda lo primer diumenge de Septembre, dia 5, del any 1915. [2a edició] Barcelona: Tipografia Catolica, 1915. [4 pàgines in folio]
Paral·lelament, va imprimir-se una altra edició més completa, in folio. No solament portava els mateixos versos i partitura que l’anterior, sinó que oferia una extensa nota històrica firmada per Joseph Mas i il·lustrada amb tres fotografies: una vista de la població, una altra de l’església vella i una tercera de l’església nova que s’inaugurava i que va ser anomenada ‘la catedral’ per la seva monumentalitat. És a dir, que es van fer dues edicions d’uns mateixos goigs: una de mida quart i una altra en foli: totes dues per ser distribuïdes en la diada inaugural per cantar-los i recordar-los festivament.
Per a aquesta solemnitat devien encarregar directament a sor Eulàlia la poesia dels goigs, que va planificar en dues parts. Les primeres cobles va dedicar-les a glossar la vida llegendària de santa Coloma, màrtir de la Gàl·lia i amb devocions escampades per molts territoris. La segona part de les estrofes va dedicar-la a historiar l’arrelada veneració del municipi vallenc envers la seva patrona, que presidia el santuari des de l’altar major: “segles fa, magestuós, / Gramanet un temple alçava / y a nom vostre’l dedicava / prop les ribes del Besós”. Més endavant fa el seguiment de l’església:
Mes lo temple s’envellí
y’ls fidels ab gelosía
tot mudantli fasomía
varen ferlo reflorí.[4]
Finalment, acaba al·ludint la festa homenatge del moment en qüestió: “Lo tercer, mes suntuós / si be nou, ab alegria / Gramanet vos oferia […]”. Els atributs de la santa: la palma de màrtir i un colom blanc que li configura el nom, són glossats així mateix a les cobles que la descriuen com a bella, rossa i argentada coloma que torna a l’Arca celestial.
Però entre una i l’altra part es troba una estrofa mística de sentiments personals. A la cinquena, Eulàlia s’adreça directament a la santa demanant-li… la seva fi? –estava ja malalta. Exclama: “Qui pogués volar amb vos, / oh blanquíssima Coloma / de argentada y fina ploma / vers lo cel esplendorós,” i li suplica “si’n parláu a vostre Espòs / lo clamor serà escoltat.”
Altrament, la reiterada exclamació “Oh Coloma”, “Oh Coloma platejada”, “Oh Coloma benhaurada”, que la poetessa dedica a la màrtir en diverses ocasions al llarg dels versos no deixa d’evocar també al lector com el seu mestre i amic, Jacint Verdaguer, quan va dedicar-li dos poemes en ingressar al monestir,[5] la interpel·là de forma semblant tot dient-li: “Oh coloma perseguida, / ja has trobat ton colomar […]”(6 de juliol de 1893) i “–Oh coloma sense fel, / coloma d’aletes blanques […]” (17 de setembre de 1893). Possiblement, tot un record emocionat de sor Eulàlia envers el seu mentor, que ja havia mort.
Una gran fotografia de l’escultura de la santa està reproduïda al díptic petit, i una altra fotografia, no tan aconseguida, encapçala els goigs de gran format tot presidint, coronada des de l’altar, el seu temple. La data final rubrica el document: “Any de Nostre Senyor M.CM.XV.”
[3] Goigs en llahor de Santa Coloma, verge y màrtir, titolar y patrona de la parroquia de Gramanet, bisbat de Barcelona. Sa festa lo dia 31 de Decembre. [Al peu de la pàgina 4] Aquestes lloances han sigut dictades per Sor Eularia Anzizu, religiosa franciscana del Reyal Monastir de Pedralbes, y publicades pel senyor rector mossèn Alexandre Segú, ab motiu de l’inauguració de la nova església parroquial d’aquesta població de Gramanet, esdevinguda lo primer diumenge de Septembre, dia 5, del any 1915. Barcelona: Tipografia Catolica, 1915. 4 pàgines foli. [3a edició] Santa Coloma de Gramenet, 2 de setembre de 1990. Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. [4 pàgines in folio]
Finalment, una tercera edició facsimilar d’aquests goigs va publicar-se “en acomplir-se el 75 aniversari d’aquella data”. Està feta a Santa Coloma el dia 2 de setembre de 1990, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i en un paper de més qualitat que l’anterior de 1915.
Notes
[1] Jaume COLLELL, Poesies de Sor Eularia Anzizu y Vila, monja clarissa del Monastir de Pedralbes ab un estudi biográfich escrit per lo reverent senyor D. Jaume Collell, ardiaca de la Catedral de Vich […], Vich: tipografia Balmesiana, 1919.
[2] Nora VELA, “Els goigs de sor Eulàlia Anzizu i Vila, O.S.C. tot recordant el seu centenari: Barcelona 1868-1916”, dins Goigs en llaor de Santa Eulàlia de Barcelona, lletra de sor Eulàlia Anzizu (1868-1916), Barcelona: Amics dels Goigs, 2016, p. 2; eadem, “Els goigs escrits per sor Eulàlia Anzizu”, Catalunya Cristiana, Any XXXVII, núm. 1950 (2017), p. 26.
[3] Jaume COLLELL, “Nota previa”, dins Poesies de Sor Eularia Anzizu y Vila […].
[4] A aquest segon temple fa referència un full de goigs amb el títol de Victorias, y aplausos que tots anys se cantan, en la Iglesia Parroquial de la Gloriosa Verge, y Martir Sta. Coloma de Gramanet del Riu Besós, Bisbat de Barcelona […], Barcelona: Estampa de Jaume Ossèt, en lo carrer de la Llibreteria, [s. a.] La darrera cobla diu: “Mil set cents sexanta, y hu / ab un aplauso immortal, / lo ultim Diumenge de Agost / nou Temple os han dedicat:”
[5] Es troben publicats per Jacinto VERDAGUER, “A Sor Eulària Anzizu”, dins Roser de tot l’any. Dietari de pensaments religiosos, Barcelona: Llibreria Católica, 1894, dies 6 de juliol i 17 de setembre. Extensament parla dels dos poemes verdaguerians Carme BERNAL CREUS, “Eulària Anzizu (Mercè Anzizu i Vila). A propòsit de dos poemes de Roser de tot l’any, dietari de pensaments religiosos, de Jacint Verdaguer”, Anuari Verdaguer, 11 (2002), p. 239-257. Els dos poemes que aquí s’al·ludeixen poden llegir-se a la pàgina 241.
Vademècum 
1 Comments
Els comentaris estan tancats.