Els goigs de Ramon Llull (16)

Goigs del segle XX, 5

Goigs a llaor del doctor il·luminat i màrtir beat Ramon Llull. La seva festa es celebra el dia 3 de juliol. Lletra Rvnd. Pare Hilari d’Arenys de Mar. O. M. C. Música Alfons Quiñones. Xilografia Joan Castells i Martí. Nº 87. Barcelona: Montaner & Simón, [1949]. 4 pàgines + un gravat en foli a part.

Goigs de Ramon Llull presentats com a edició de luxe, en paper de fil, de tirada reduïda a 200 exemplars numerats, i que formen part de tota una col·lecció de cent goigs, dins la qual porten el número 87. Van ser gestionats pel pare caputxí Hilari d’Arenys de Mar (1889-1976),[1] escriptor reconegut i poeta implicat en els Jocs Florals de Barcelona i en moltes altres lletres de goigs. Tota la sèrie va ser aplegada sota el títol de Primer llibre de goigs (Barcelona: Montaner i Simon, 1949, 100 quaderns).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La pàgina principal que mostra la lletra dels goigs està presidida per la imatge de Ramon Llull extreta d’un gravat de Santos Balmori Picazo,[2] artista mexicà que en la Mallorca dels anys 30 va viure voltat d’intel·lectuals i d’artistes.[3] Flanquegen aquesta imatge, a mode de florons, els escuts de Mallorca i del llinatge Llull segons es mostren al sepulcre de Ramon Llull de la basílica de Sant Francesc de Ciutat de Mallorca.[4]

La lletra repassa la biografia de Ramon Llull en un to líric elegant que esmenta, al llarg de les estrofes, paraules dels títols d’algunes de les seves obres, com Amic e Amat, Ars magna i Doctrina Pueril.

Per primera vegada apareix, en uns goigs dedicats al beat, una nota històrica acompanyant el text poètic. Va ser un costum incorporat als goigs del segle XX per tal d’oferir altres informacions sobre les personalitats a les quals es dedicaven les estrofes laudatòries. En aquest cas és un franciscà qui parla de Ramon Llull, el caputxí Hilari d’Arenys de Mar, que també és l’autor de la poesia dels goigs. La biografia que les seves ratlles desglossen és molt diferent de la cantada a les cobles. Informa puntualment de com era, què va fer i quin ideari va condicionar la seva vida: una síntesi cabal que acaba definint la personalitat del beat tot dient: “Dins la història és un pedró insigne. Pels catalans una figura imborrable. Per tots, el més gran a què pot aspirar un home: un Sant”. Final que és una clara al·lusió al procés en curs d’una canonització mai no aconseguida.

Una partitura d’Alfons Quiñones acompanya els goigs. Aquest músic va compondre també les melodies corresponents als goigs de la Mare de Déu de la Mercè, de Núria, del Crist de Llívia i dels sants Gaudenci i Joan Baptista, tots de la col·lecció del pare Hilari.

Un cop més, Josep Capdevila i Sanitjas ha fet possible l’audició d’aquesta partitura, i la seva melodia pot sentir-se en acostar un enginy mòbil a aquest codi QR o tot establint connexió en línia al web Els goigs d’Obaga.

Hem començat dient que aquests goigs van ser publicats en paper fil, en una presentació molt exclusiva. Doncs bé, aquesta oferta editora incloïa un foli encartat amb tots els goigs publicats on s’oferia un dibuix original de gran mida, en alguns casos firmats pels artistes. En el cas present, l’obra triada va ser una xilografia del gravador Joan Castells i Martí[5] que representava el “Beat Ramon Llull filòsof”, segons que posa la mateixa estampació. Artista reconegut en l’art de treballar la fusta, va formar part, al seu moment, del grup d’artesans establerts al Poble Espanyol de Barcelona.[6]

Són un total de cinc pàgines d’informacions lul·lianes segons l’esquema dels goigs, entrat el segle XX, però amb la incorporació tecnològica del segle XXI a través de l’apunt present amb la música audible per connexió o per codi QR si es vol imprimir sobre paper.

Goigs documentats en un arxiu particular.

Notes

[1] Nom que l’escriptor Josep Puig i Bosch va adoptar en entrar a l’orde caputxí. Àmplia informació sobre ell al web Ciutat, ideari d’art i cultura [consultat 14/09/2016].

[2] La Universitat d’Anvers conserva actualment aquest gravat original, que reproduïm al començament de l’apunt. A la làmina pot llegir-se: “Beatus magister noster Raimundus Lullus” i “Pinxit: S. Balmori” al final. A l’angle superior dret apareix una de les figures lul·lianes, i a la mà del beat un llibre amb el títol Ars Magna.

[3] “Santos Balmori […] en Mallorca tuvo encuentros con artistas e intelectuales y produjo muchas de sus obras. Durante la Guerra Civil Española, fue detenido debido a su propaganda antifascista y su colaboración con García Lorca, Unamuno y León Felipe, entre otros”, dins “Santos Balmori”,  Wikipedia [consultat 14/09/2016].

[4] Miquela Sacarès Taberner, “’Dispositor sum sanitatis’, el sepulcre de Ramon Llull”, Locvs Amoenus, 11 (2011-2012), p. 55-77 [consultat 14/09/2016].

[5] Va publicar “Gravat i civilització”, Boletín interior informativo Barcelona: el Centro, 82 (1964), p. 19-24.

[6] Segons Joan Roig i Montserrat, “Text G”, dins Íd., Els goigs lul·lians, recull i comentaris, Mallorca: Ganzell, 2016, p. 32.