A d’Aniversari: Quatre

ANIVERSARI m. Commemoració d’un fet el dia que es compleixen anys de la seva realització, etc.

Per als quatre anys d’aquest Vademècum, els quatre elements –terra, aigua, foc i aire– invocats pel pintor i poeta de probable procedència grega Pere Serafí (m. 1567), “lo Grech” per als coetanis, en un sonet sobre els efectes de l’Amor –que és qui s’amaga darrere del “principal” del vers 9. La imatge que encapçala l’apunt és una obra ja inscrita de ple en l’estètica barroca: la lluita dels elements segons l’al·legoria del pintor caravaggista de Bruges Louis (Lodewijk) Finson (1611), actiu a Itàlia i la Provença. I l’acompanyament musical, una de les adaptacions de poemes de Serafí documentades des dels temps del seu coetani Pere Alberc i Vila fins a Guillermina Motta: el “Madrigal” del compositor i pedagog Cristòfor Taltabull (1946), inspirat en la cançó que comença “Mon cor tinch pres, catiu, / enmig d’un vert boscatge; / mon cor està catiu / enmig d’un bosch joliu”; la interpretació és del Cor Anton Bruckner.

L’aygua, lo foch, la terra y lo vent,
luna y estels, per ma sort y ventura
són contra mi, perquè la nit escura
era·l descans, en part, del meu torment.

Glassa’m lo sol al temps qu·és més ardent,
lo gel me fa cremar. O cosa dura,
que púgan tant mos fats y desventura
en contrastar al cel de l’element!

Mas per què·m clam, sinó del principal
qu·à replegats los altres accidents
per aumentar en mi tristor y mal,

puix los planets y tots los elements
a son voler seran tots d’un igual,
si·m vol levar o créxer més turments!

:: Pere SerafíPoesies catalanes, ed. de Josep Romeu i Figueras, Barcelona: Barcino, 2001, p. 89 (sonet), 261-263 (cançó). [1a ed.: Dos libres de Pedro Seraphín de poesia vulgar en lengua cathalana, Barcelona: Claudi Bornat, 1565, f. 5v, 72-73v] ::

4 Comments

Els comentaris estan tancats.