Els goigs de Ramon Llull (13)

Goigs del segle XX, 2

J[oan]. B[atlle]. Goigs en llahor del invicte màrtyr de Crist l’Arcangèlich Doctor lo Beat Ramón Llull. J. B. Barcelona: Llibrería de J. Batlle. Via Diagonal, 442. Tip. Católica, 1924. (L’Arxiu, 15).

Aquest full suposa una segona edició dels goigs precedents (apunt 12), ja que tant l’autor del text, Joan Batlle, com de la gestió són la mateixa persona. I el propòsit de difusió i de col·leccionisme hi són igualment presents. Tot quant va ser explicat manté la seva vigència: personalitat del llibreter antiquari, ambient culte d’aquests anys i rerefons bibliofílic amb coneixement de causa.

* * *

En aquest cas, la presentació és molt més acurada i bonica. D’entrada, la impressió a dues tintes sobre un paper setinat dóna al full un aspecte especialment atractiu. Val a dir que van circular alguns exemplars restringits en paper de gramatge especial i mat. L’orla magnífica presenta un gravat tipogràfic del segle XVII[1], que serveix per emmarcar dues columnes d’estrofes separades per un corondell que reprodueix tres xilografies referides a escenes de la vida i idearis de Ramon Llull.

Els tres dibuixos procedeixen d’una edició de Blaquerna, magnífica, la primera que es coneix en català, feta a València per l’estampador Johan Joffre el 1521,[2] a despeses de Gregori Genovart, canonge de la seu de Mallorca. Mossèn Joan Bonllavi, encarregat de supervisar el text, li dedica la seva versió en una epístola proemial amb la qual presenta el treball, al foli registre +ij.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La primera xilografia que es pot veure al corondell procedeix del foli CXXXI, revers, d’aquesta edició de 1521, que serveix per introduir el llibre que porta per títol: Oracions e contemplacions de l’enteniment, i que està copiat al final del volum. Joan Santanach, a l’estudi que acompanya l’edició facsímil d’aquest Blaquerna, feta per la Universitat de Barcelona amb ocasió dels 700 anys de la mort del beat, diu que “és una impactant imatge de Llull, agenollat en mig d’un paisatge illenc, amb les potències de l’ànima que intervenen en el procés de contemplació”.[3] Del seu cos sorgeixen branques: “la branca de l’enteniment li neix de la part superior central del cap, la de la memòria del clatell, i la de la voluntat del cor; la darrera corresponent a la potència moridora de la imaginació, significada amb una figura de pell fosca, li surt del front”.[4]

La xilografia del mig de la columna apareix molt al començament del volum, per introduir tota l’obra, a mode de frontispici i al foli registre +j revers. Representa Ramon Llull “rebent la visita del pastor angèlic que va valorar favorablement els seus llibres, segons es relata a la Vida de mestre Ramon”.[5]

El tercer i darrer gravat del corondell, que es troba al foli registre A8 revers, “precedeix el Blaquerna, mostra el protagonista del romanç, ja ermità, dictant a dos reportadors el que molt probablement pretén ser el Llibre d’amic e amat”.[6]

Aquest full de goigs suposa un gran canvi en el que s’havia vist fins ara, en introduir el color en l’estampació, malgrat que la gran categoria artística dels goigs dels segles XVIII i XIX no quedi anul·lada en absolut.

La tria i introducció com a motiu decoratiu en forma de corondell de les tres magnífiques xilografies, de gran mida a l’original de l’edició de 1521, i tan reduïdes aquí, suposa que Joan Batlle tenia accés a l’edició valenciana i que va valorar l’impacte que aportarien als goigs la seva impressió, encara que fos com a motiu ornamental i també documental.

* * *

Pel que fa el text es pot observar que, molt vinculats amb la primera xilografia, poden destacar-se els versos de la setena estrofa que, a més a més, esmenten tres ciutats cabdals dins el periple lul·lià: Roma, Gènova, París i, més endavant, Bugia, la qual ja havíem trobat escrita en edicions anteriors per ser un lloc assenyalat de la seva activitat pastoral vinculada amb episodis de martiri.

Roma, Gènova y París
de vostre zel són penyora,
són lo centre ahon s’arbora
de vostra sciència l’encís

És evident que el concepte de l’Arbre de ciència lul·lià es va escampar i es va difondre semànticament arreu, ja sigui comentat en escrits o representat en gravats simbòlics. Aquest seria el cas present, on les branques arbòries es veu com surten del cos de Ramon en la xilografia i prenen també presència en aquests versos.

Uns goigs on cada detall va ser pensat en funció de retre reconeixement al Doctor Il·luminat.

Full documentat a un arxiu particular i a Amics dels Goigs.

Notes

[1] Vegi’s Joan Roig i Montserrat, “Text F… orla clàssica del segle XVII”, dins Íd., Els goigs lul·lians. Recull i comentaris, Mallorca: Ganzell, 2016, p. 29.

[2] Disponible a text complet i en línia en tres repositoris: els de la Universitat de Barcelona, de la xarxa Vives d’Universitats i de la Biblioteca de Catalunya via Cervantes Virtual.

[3] Joan Santanach, “El Blaquerna de Joan Bonllavi i la tradició textual de l’obra”, dins Ramon Llull, Blaquerna, edició facsímil, Barcelona: Universitat de Barcelona, 2016, p. 16.

[4] Ibídem, p. 16-17.

[5] Ibídem, p. 16.

[6] Ibídem.