Els goigs de Ramon Llull (12)

Goigs del segle XX, 1

J[oan]. B[atlle]. Goigs en llahor del Arcangèlich Doctor lo Beat Ramon Llull. J. B. Barcelona: Llibreria L’Arxiu, carrer de la Tapineria, 48, s. a.[1] (Núm. 3)

Aquests primers goigs dedicats a Ramon Llull i impresos al segle XX es fan a Barcelona per iniciativa del llibreter i bibliòfil Joan Baptista Batlle,[2] que és, així mateix, autor de la lletra. Col·leccionista també de goigs, va voler crear la seva pròpia sèrie amb el nom del seu establiment, “L’Arxiu”, i aquest full porta el número 3 de la col·lecció.

* * *

El gravat triat per Batlle, i que presideix aquests goigs, és còpia reduïda de l’estampa calcogràfica identificada per Miquela Sacarès sota el tema “Visió de Ramon Llull”, quan estudia la il·luminació a la iconografia lul·liana.[3] L’atribueix a dos artistes gravadors: F. Douben, que signa en qualitat de “delineavit”, i Domenico Rossetti, que firma com a “sculpsit”. Un exemplar es troba a la Biblioteca Lluís Alemany de Ciutat de Mallorca.[4]

* * *

Pel que fa al text, cal destacar que per primera vegada s’esmenten títols d’obres de Ramon Llull entre els versos de les estrofes, concretament el d’Amich i l’Amat i el d’Ars Magna en aquest cas. Batlle aplegava bona part dels literats de l’època en trobades culturals a la seva llibreria: personatges com Marià Aguiló, Jaume Collell, Raimon Caselles i mossèn Jacint Verdaguer van desfilar pel seu establiment. Les publicacions de Joan Batlle també van reflectir l’ambient cultural compartit amb els amics.[5]

En general, la història que expliquen les estrofes són retalls de la vida del beat, amb al·lusió directa, d’entrada, a les arrels familiars catalanes de Llull:

Noble terra catalana
ne pots estar ben joyosa
d’haver donat exa rosa
a Mallorca ta germana.

L’episodi de Randa, els estudis, l’apostolat, viatges i conversions difícils, totes són escenes que van desfilant i rimant: “Veyent que no-n treyau rès / dels pobles occidentals, / vol convertí als orientals / vostre cor d’amor encès, / y aprenèu com bon pastor / llur llenga per éssê-ls grat.” I el martiri finalment.

El tema de la canonització i els seus arguments apologètics, motiu central dels goigs de segles anteriors, ha desaparegut. Ens trobem davant d’uns goigs més propers al públic en general, a l’estil dels de finals del segle XIX i començament del XX, quan els seus gestors buscaven recuperar la tradició gogística de segles passats, tot fent goigs nous i agrupant-los en forma de col·leccions seriades per difondre’ls entre ambients motivats pels idearis renaixentistes. Si bé en escenaris rurals es continuaven imprimint les lletres tradicionals, entre els col·leccionistes d’aquest moment se’n redactaren de noves en un estil més elaborat i documentat per intercanviar-se els goigs i admirar les aportacions d’uns i d’altres. Els goigs de Ramon Llull són ara també objecte de col·leccionisme.

Full documentat a un arxiu particular.

Notes

[1] Josep Font i Solsona explica a l’apartat “La llibreria L’Arxiu” que entre 1895 i 1909 la seu del carrer de la Tapineria va tenir activitats abans de canviar-se a la Diagonal l’any 1910, per tant aquests goigs devien quedar impresos entre aquest espai de temps, dins “Joan Bta. Batlle i la seva llibreria ‘L’Arxiu’”, Revista de llibreria antiquària, 3/4 (1962), p. 12.

[2] Josep M. Ainaud i de Lasarte, “Batlle i Martínez, Joan Baptista”, dins Gran Enciclopèdia Catalana, 3, Barcelona: Edicions 62, 1971, p. 327.

[3] Miquela Sacarès Taberner, ‘A l’Obra Maguntina figura 10’, “’En un instant li venc certa il·lustració divinal’. L’episodi de la il·luminació a la iconografia de Ramon Llull”, Locvs Amoenvs, 9 (2007-2008), p. 114-115.

[4] “Rossetti, Domenico”, dins Imatges de Ramon Llull a la Biblioteca Lluís Alemany, Palma: Consell de Mallorca, 2014, p. 27. Disponible en línia

[5] El web De Troia a Ítaca al·ludeix l’ambient barceloní de la llibreria “L’Arxiu” en aquest apunt: “Una paròdia catalana de la Ilíada, a càrrec d’«Oldman» (II)”. I també l’article citat de Josep Font i Solsona, “Joan Bta. Batlle i la seva llibreria ‘L’Arxiu’”, parla dels vincles d’amistat que l’unien amb Verdaguer, del qual havia repassat proves d’impremta dels seus llibres (p. 18-19).