Els goigs de Ramon Llull (11)

Goigs del segle XIX, 4

Gozos al arcangelico maestro y trompeta del Divino amor el Beato Raymundo Lulio. Xilografia Capo F[ecit]. [Mallorca]: En la imprenta de Domingo Garcia, s. a.[1]

Tres detalls comuns amb els goigs comentats anteriorment: la xilografia extensament descrita a l’apunt 3; la impremta de Domingo Garcia, apunt 8, que situaria la confecció del full entre 1821 i 1834 –havia succeït el seu pare Sebastià, que havia heretat els rics materials de la casa Guasp–, cosa que explicaria i justificaria la inclusió del gravat antic firmat per Capó un segle més tard; i el placet de Joan Binimelis com a vicari general oficial, documentat també al mateix apunt 8. L’oració final dels goigs precedents torna a incloure’s aquí.

El text, redactat en castellà, és totalment diferent al comentat anteriorment i desconegut fins ara. El títol, que ocupa la part superior, qualifica Ramon Llull d’”arcangelico maestro” i de “trompeta del divino amor”. El primer qualificatiu ja sortia al darrer vers de l’entrada dels “gozos” del segle XIX immediats anteriors. L’àngel del gravat de Capó es possible que hagi servit d’inspiració per a l’expressió “trompeta del divino amor”.

Les dotze cobles del text parlen de la vida de Llull sense que mostrin una evidència concreta en reclamar la canonització de forma tan peremptòria com s’havia vist en ocasions precedents.

La llegenda del llentiscle portentós, explicada amb versos mig cabalístics o com un “jeroglífic de mots”,[2] podria estar relacionada també amb la tria del gravat en qüestió, ja que mostra Ramon Llull a Randa al costat d’una vegetació uberosa.[3] Diu així:

Vuestra Doctrina acredita
el Cielo con lenguas tantas
cuantas letras y ojas tantas
son las de la Mata escrita:

En canvi, la impressió dels versos s’ajuda de la tipografia per ressaltar per dues vegades les paraules “MALLORCA” i “MALLORQUIN”, escrites en versaletes enmig dels rims. Representa un mallorquinisme notori, reivindicat envers el seu personatge, investit de qualitats com “patria y nobleza”, com a defensor “firme y constante / […] de Maria en todo instante”; i com a declaració patriòtica final del gogista quan canta:

Nuestra Isla agradecida
regonoce en vuestra mano
el dominio Soberano
en salud, cosecha y vida:
por eso de cada dia
se esmera en vuestro honor
sed de todos protector
gran defensor de Maria

Igualment apareixen destacades, però en lletres cursives ara, els mots “Doctor” i “Rayo del Mundo”.

L’estil poètic és el típic del barroc, però sense les ampul·lositats precedents.

En general és un full curiós, desmarcat dels seus paral·lels del segle XIX, senzill de factura i amb una rescobla que recorda més els goigs del segle XVIII en invocar repetidament la Mare de Déu, que no havia sortit mai esmentada als textos del XIX: “sed de todos protector / gran defensor de Maria” canten repetidament en concloure cada estrofa. De fet, aquesta vocació per destacar la devoció mariana, que es troba ben definida en tota una cobla, seria el tret més característic d’aquests goigs, juntament amb el seu mallorquinisme explícit:

MALLORQUIN firme y constante
defendeis a maravilla
pura y siempre sin mancilla
á Maria en todo instante:
Pues la gran Reyna os queria
por Atlante de su amor;
sed de todos protector
gran defensor de Maria

Falten per copiar els quatre versos de la tornada final en acabar les cobles.

Full documentat a la Biblioteca Lluís Alemany de Ciutat de Mallorca.

Notes

[1] Descripció completa inclosa al catàleg d’Imatges de Ramon Llull a la Biblioteca Lluís Alemany, Palma: Consell de Mallorca, 2014, p. 14. Disponible en línia

[2] Com els qualifica Joan Roig i Montserrat, “Text D”, dins Íd., Els goigs lul·lians: recull i comentaris, Mallorca: Ganzell, 2016, p. 20.

[3] Miquela Sacarès analitza amb detall possibles fonts de l’episodi en parlar sobre “La fixació de la iconografia del Doctor Il·luminat”, Locvs Amoenvs, 9 (2007-2008), p. 113-114. Disponible en línia