Els goigs de Ramon Llull (9)

Goigs del segle XIX, 2

Gozos al iluminado doctor y mártir de Jesucristo el B. Raimundo Lulio, apóstol de Turquía. Imp. de Villalonga.[1]

 

Mateixa xilografia vista als goigs anteriors, i mateixes característiques ja comentades, apunt 8. Com que no s’especifica quin dels impressors de nom Villalonga havia estampat aquests goigs –tres són els enregistrats pel llibre de Bover: Bonaventura Villalonga (1804-1854), Gelabert i Villalonga (1838-1839) i Viuda Villalonga (1852-1862)–,[2] resulta interessant saber que Bonaventura Villalonga havia heretat part dels materials de la Imprenta del Reial convent de Santo Domingo de Palma (1702-1768), que contenia “algunas cajas con las que unicamente podían componerse carteles de fiestas, gozos de santos y otras producciones de corto volumen. Estos pocos pasaron después a Buenaventura Villalonga”.[3] Orla sòbria i la mateixa “Oración” dels goigs precedents. No apareix enlloc una al·lusió a cap autorització emesa per un “Vicari General i Oficial” per imprimir el document.

* * *

El text dels goigs és també el mateix, fins i tot és tan similar que les tres columnes en què van distribuïdes les tretze cobles i les dues entrades-tornades mostren una disposició paral·lela. En canvi, el títol apareix evolucionat amb una tipografia que decora intencionadament el nom de Ramon Llull, i apareix per primera vegada la grafia “Raimundo”, per comptes del “Raymundo” precedent.

Tot prosseguint la lectura atenta iniciada a l’apunt anterior apareix, a la quarta estrofa, la presència del tema de la “mata escrita” per inspiració divina al retir lul·lià de Randa, episodi clau en un moment determinat per justificar escrits de Ramon Llull interpretats com a herètics per certes autoritats.

El nom que es dóna a la planta és el de “lentisco”, ja que el text és escrit en castellà. Al Diccionari mallorquí-castellà de Pere Antoni Figuera, franciscà exclaustrat,[4] imprès el 1840, apareix també ‘lentisco’ com a traducció de “mata”[5] i, al pròleg, s’adverteix que coneixia el “diccionâri castellâ de la Acadêmia españôla”[6] en redactar el seu vocabulari. Tant el Tesoro de la llengua castellana […] de Covarrubias, de 1606, com el volum IV del Diccionario de Autoridades, de 1734, recullen el terme “lentisco”. També surt aquest nom i l’episodi conseqüent al sermó de Francesc Doms, de 1688, que, dins del seu estil ampul·lós, el qualifica de “gran árbol”[7] i s’estén a detallar les llengües i lletres inscrites en les seves fulles.

Igualment, el franciscà Bonaventura Armengual, en una biografia de Ramon Llull[8] que es publica al pròleg d’una edició de la seva Ars Generalis feta a Mallorca el 1645,[9] al·ludeix la planta com un “arbusto”, anomenada aquí en llatí “dumus”, segons que ja es va veure a l’apunt 3, i detalla les llengües i signes reflectits a la mata.

Quan, més endavant les cobles d’aquests mateixos goigs parlen d’“herejes”, de “judaismo” i fan al·lusió a Mahoma es pot constatar, a les biografies esmentades, existents a l’època, com les llengües escrites a les fulles del llentiscle de Randa eren l’hebreu, les aràbigues, el caldeu, a més de les clàssiques, el llatí i el grec. L’interès per reflectir els paganismes expressats a través de les seves parles, que tant volia combatre Llull i que el van portar a patir “muchos sudores” tot confonent “los errores”, queda ben palès en enunciar els diferents alfabets. També es detallen les desagradables conseqüències als versos dels goigs. Els patiments relatats a les cobles tenen un to estilístic més popular que l’usat per a la resta dels versos, dedicats a aspectes de la seva vida més erudits i laudatoris.

Full documentat en una col·lecció particular.

Notes

[1] Joaquin Maria Bover, “1804-1854. Buenaventura Villalonga”, dins Íd., Imprentas de las Islas Baleares, Palma: Imp. de Pedro José Gelabert, 1862, p. 18.

[2] Íd., “Impresores de las Baleares”, ibídem, p. 31-32.

[3] Ibídem, p. 14.

[4] Pere Antoni Figuera, Diccionari Mallorquí – Castellà, y el primer que se ha donat a llum. Compost per don Pere Antoni Figuera franciscano i esclaustrad., Palma: Esteva Trias, 1840, 526 p.

[5] Ibídem, p. 363-364.

[6] Ibídem, p. [5].

[7] Francisco Doms, Sermon del Illuminado doctor, y gloriosisimo martyr el B. Raymundo Lullio predicado a 25 de Enero… en la fiesta de la Conversión de San Pablo […], Mallorca: Pedro Frau Imp. de la S. Inq., 1688, p. 16-17.

[8] Bonaventura Armengual, Vitae, doctrinae et martyrii Raymundi Lulli, Palma de Mallorca: s. n., 1643, p. 8.

[9] Ramon Llull, Ars Generalis […] nunc denuo amendis correcta […] per R. P. F. Franciscum Marçal, Palmae: Haeredum Gabrielis Guasp, 1645.