Els goigs de Ramon Llull (5)

Primers fulls de goigs (segles XVIII-XIX), 4

“Fassém be á la Causa-pia / del Sant Mallorquí major / de la Fé gran defensor, / y defensor de MARIA”, [Mallorca]: En Casa de Antoni Guasp Imp. viu junt al Forn den Frau, [1753-1774]. ¶ “Fassem be á la causa-Pia / del sant mallorqui major; / de la fé gran defensor, / y defensor de Maria”, [Mallorca]: Imp. de Estevan Trias, [1838-1853].

“Fassém be á la Causa-pia…”, [Mallorca]: En Casa de Antoni Guasp

“Fassem be á la causa-Pia…”, [Mallorca]: Imp. de Estevan Trias

Dos goigs més de Ramon Llull, un del segle XVIII i l’altre del XIX. Mateix text dels cinc anteriors comentats als apunts 2, 3 i 4, i sense títol explícit. La diferent orla evidencia el diferent estil que va des d’una època barroca a un nou concepte estètic més evolucionat. El fet de reproduir els mateixos versos amb un segle de diferència pot indicar que es mantenien els mateixos propòsits reivindicatius de la santedat de Ramon anteriorment comentats. Tot i la manca de datació impresa als fulls, la indicació dels obradors d’Antoni Guasp i d’Esteve Trias permet documentar les obres en el repertori de Joaquim M. Bover sobre les Imprentas de las Islas Baleares.[1]

* * *

Interès especial presenten aquests dos fulls pel que fa a la iconografia lul·liana reflectida a les planxes xilogràfiques. Corresponen a un mateix model, però de diferent realització i petites modificacions. Ramon Llull es gira davant l’aparició del Crucificat amb un llibre gran en una mà i la ploma en l’altra. El volum indica Ars generalis, escrit sobre una imatge geomètrica gravada a la pàgina que es veu. L’escena te lloc al retir de Randa, en plena naturalesa i envoltat de “mates” de diverses mides. Al peu del goig de l’impressor Guasp pot llegir-se la firma de l’artista xilògraf: M. Guasp i l’any 1736. I, a sota, la llegenda “B. RAYMUNDUS LULLUS. LITTERARIA UNIVERSITAS PATRONUS”.

Una primera estampació d’aquesta xilografia, la vàrem veure incorporada als textos de l’antífona i l’oració de l’apunt número 1.

Una impressió també més antiga d’aquesta imatge, la trobem al frontispici de l’obra Libro muy devoto compuesto en lengua lemosina por el illuminado doctor y martir invictissimo el B. Raymundo Lulio, intitulado Benedicta tu in mulieribus […] (Palma: Pedro Antonio Capó, 1739), on tampoc no apareix la llegenda al·lusiva al patronat sobre la Universitat.

Justament l’any 1772 es va eliminar el títol d’Estudi General Lul·lià o Universitat Lul·liana, que ostentaven els estudis superiors a Mallorca, per passar a anomenar-se Universitat Literària de Mallorca. Si l’activitat de l’impressor Antoni Guasp es desenvolupa entre 1753 i 1774, l’epígraf gravat inclòs al dibuix pot indicar un interès evident a fer constar explícitament el patronatge de Ramon Llull sobre la institució universitària.[2]

I una altra imatge, aquesta gravada més recentment, però seguint la mateixa composició, la veiem en el nostre segon goig, que és del segle XIX, sense la inscripció ni la firma de cap xilògraf.

Miquela Forteza i Miquela Sacarès, en el seu estudi sobre Las xilografías antiguas del Bto, Ramon Lull: repertorio luliano de la imprenta Guasp, creuen veure en la fesomia lul·liana d’aquest gravat la iconografia que perdurarà per representar el beat com a sant escriptor: paisatge rural, actitud d’escriure, corprès per la visió sobrenatural de Jesús crucificat envoltat de querubins.[3] Noten la diferència amb les miniatures del XIV del Breviculum de Le Myésier, on Ramon dialogava continuadament i aquí, en canvi, s’ha convertit en un místic solitari i visionari.

* * *

Si bé la lletra dels dos fulls segueix sent la mateixa que tant es va difondre al segle XVIII, cal advertir que al text del XIX aquí present hi falta una estrofa:

Fonch virtut Celestial
en vostra Patria quedar
el vostro cos, per obrar
miracles curant tot mal.
De estos obràu cada dia,
fentvos Christo aquell honor […]

És un cas únic en aquesta composició, ja que la seva supressió no es repetirà. Qui sap si va ser per raons d’espai en la maquetació tipogràfica; no sembla obeir a cap altre motiu: el sepulcre de Ramon Llull es troba a l’església de Sant Francesc des de 1448 i la seva devoció sempre ha estat popular i mai suspesa.

Cap al final del goig, una cobla repassa i sintetitza els mèrits terrenals de Ramon Llull, els assolits en funció de la seva vida civil. Destaca que “Mallorca el ser vos ha dat”, és a dir, que era mallorquí de naixement; que, a Bugia, hi va patir martiri, àmpliament comentat en l’apunt anterior; i que el rei el va fer “mestre major” de la Universitat, en referència al fet que Ramon Llull va dirigir personalment l’establiment d’un col·legi a Miramar per formar frares, finançat pel rei Jaume II amb una renda de 599 florins d’or, projecte que el papa va aprovar l’any 1276.[4]

Les súpliques pietoses dels seus devots, que acostumen a cloure els goigs als sants, també en aquest cas queden escrites i seran comentades pròximament.

Fulls documentats a la biblioteca Lluís Alemany i a Amics dels Goigs.

Notes

[1] Vegeu Joaquim Bover, “Antonio Guasp” i “Estevan Trias”, dins íd., Imprentas de las Islas Baleares, Palma: Pedro José Gelabert, 1862, p. 16 i 23 respectivament.

[2] Sobre l’evolució del nom de la institució universitària a Mallorca, vegeu l’ampli tractament que en fa l’article de Rafael Ramis, “Sobre la denominación histórica de la Universidad de Mallorca: problemas institucionales e ideológicos en torno al lulismo”, Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija. Revista de Historia de las Universidades, 13/2 (2010), p. 237-263.

[3] Miquela Forteza; Miquela Sacarès, “Las Xilografías antiguas del Bto. Ramon Lull: repertorio luliano de la Imprenta Guasp”, Gutenberg Jahrbuch, 90 (2015), p.149-151 (imatges 5 i 7).

[4] M. Cruz Hernández, “La fundación de Miramar y el sentido de la ‘sabiduría cristiana’ de Ramon Llull”, Studia Lulliana, 22 (1978), p. 1-7.