“Lo tretze són tretze dels hòmens”

El 25 de febrer de 1796, un anònim acabava de copiar a Barcelona un recull de poesies en català i castellà, que va intitular Consuelo de tristes. El volum, de format petit, duu aquest subtítol: Librito de varias canciones para el aumento de una santa y espiritual alegría. Es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, amb la signatura ms. A-300. La temàtica és sobretot religiosa. Hi dominen les nadales. Entre aquestes n’hi ha una de caràcter força original, en què els oficis femenins porten els seus presents al Nen; ja és coneguda per algun altre testimoni, però en aquest té la particularitat d’estar situada en un context tortosí (“Lletra tortosina al Naixement”; comença: “Vuy que contam 25 de desembre / ne fa gran festa lo bras pastoril”). Hi ha també poemes a advocacions marianes, a sants antics (Narcís) o moderns i pertanyents a diferents ordes (el jesuïta Francesc de Borja, el caputxí Llorenç de Bríndisi, beat de feia poc, el 1783), i fins i tot s’hi copia, incomplet, el “Cántico espiritual” del carmelita descalç Joan de la Creu, l’únic autor que hi consta amb nom propi, ja que no s’hi poden comptar els tan difosos “Desengaños místicos” que un anònim havia posat en boca del sant duc de Gandia (“Yo soy Francisco de Borja, / aquel duque de Gandía”).

La “santa i espiritual alegria” no és incompatible amb la poesia profana, ans al contrari: hi conviu sense cap problema, per exemple en uns versos als “Zelos de sant Joseph”, personatge que la tradició venia fent objecte d’aquesta mena de burles sagrades amb més o menys virulència. Així, doncs, al volum es copien exemples de sàtira blanca com una versió dels “Goigs dels sabaters”, que trastoquen les fórmules habituals del gènere (“Vostres goigs sens alegria / cantarem tots ab gran pena”).

Un altre exemple són les cobles “Lo tretse són tretse dels hòmens”, on l’apologia de les dones és la resposta a un poema precedent del mateix autor, de caràcter misogin, que no es copia al Consuelo. S’hi repassen els vicis dels homes, a partir de la locució “tretze són tretze”, que significa ‘obstinadament, amb tossuderia’, defecte aquest que se solia relacionar amb les dones i que, en un exercici de justícia poètica (“donas, cantau victòria!”) s’aplica ara als homes, per bé que la conclusió elimina qualsevol possibilitat de transgressió i retorna les coses a l’ordre habitual: “[…] a vostres marits / siau sempre rendidas; / mes si sou atrevidas, / no us queixareu de mi”. El discurs explota els diferents significats del número tretze, que des de l’antiguitat tenia atribuït un caràcter fatídic, sovint en relació amb la dona.

Lo tretse són tretse dels hòmens

Ja tenim tretse nou:
donas, cantau victòria!
Ja sabeu, las que sou
doctoras de la Bòria,
una cosa notòria
que allí va succehir.
Resposta:
Que lo tretse dels hòmens
és de molt mal pahir.

Donas, ja sé que estau
un poch agraviadas,
però si me escoltau
no estareu anujadas,
pues las coblas passadas
ara vull corregir.
Etc.

Dich ara en veritat
que los antichs se enganyaren,
perquè lo tretse malvat,
los hòmens vos lo robaren
o bé que lo inventaren;
y jo crech que és així.
Etc.

Sabeu que un menestral
presumit de balona,
quant ve de son jornal,
diu a la pobre dona:
–Posa’t la roba bona
y porta tretse de vi!
Etc.

Mirau, y quin treball
per las donas lletrudas:
si lo marit vol ser gall,
ellas han de ser mulas,
perquè si són batudas
tenen més que sufrir.
Etc.

Sempre aveu de callar
deixant-los ab son tretse,
que si voleu contar
passarían de setse;
lo vostre y lo seu tretse
no·s podrían avenir.
Etc.

Quant ells estan fallons
y un poch calents de cascos,
no·ls tingau may rahons
perquè vos farían gastos
y ab lo rey de bastos
vos farían fugir.
Etc.

Sempre volen donar
y sempre dónan tantos,
ells tenen bona mà
per espolsar los mantos;
y ve a parar ab llantos
aquest joch a la fi.
Etc.

Si a truch volen jugar,
donas, parau la esquena,
perquè vos faran portar
la carga ab gran pena,
y tretse per dotsena
portareu al molí.
Etc.

Volen anar galans,
però no com vosaltres,
que sempre estau mirant
quant guapas van las altres;
deixo las altres faltas
y sols vull referir.
Etc.

Ab lo que ja tinch dit
estareu advertidas
que a vostres marits
siau sempre rendidas;
mes si sou atrevidas,
no us queixareu de mi.
Etc.

Si diuhen que la neu
és negra com la pega,
digau-los: –Marit meu,
això ningú ho nega!
Y aixís se assosega
y no hi ha res que dir.
Etc.

Ab esta tretse són
las coblas acabadas
y bé sab tot lo món
que són molt mal dictadas,
mes pues són acabadas
ara me vull despedir.
Etc.