:: Barcelona i el mar. Homenatge a Antoni de Capmany, 1742-1813, Ramon Grau (coord.), Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat; Museu Marítim, 2014 (Barcelona Quaderns d’Història, 21), 296 p., il. ISBN 978-84-9850-636-5. ISSN 1135-3058 ::
Actes (primer volum) del XIII Congrés d’història de Barcelona, organitzat per l’Arxiu Històric de la Ciutat i el Museu Marítim, que va tenir lloc a Barcelona els dies 12, 13 i 14 de novembre de 2013, i que es va fer coincidir amb els 200 anys de la mort de l’historiador, erudit i polític Antoni de Capmany.
Capmany és homenatjat en aquest volum per partida doble, amb dos articles dedicats a analitzar alguns projectes seus, d’una banda, i, de l’altra, amb una sèrie de treballs que s’inscriuen en la tradició d’estudis sobre la relació entre Barcelona i el mar des de diferents òptiques (institucional, comercial, social, arqueològica, etc.), que se sol remuntar al mateix Capmany i les seves Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (4 vol., Madrid: Antonio de Sancha, 1779-1792), un projecte impulsat per la Junta de Comerç de Barcelona. Ja és habitual el reconeixement, poc contestat, del mestratge de Capmany com a pioner en aquest camp. Però no ho és tant –i per això, i per les derivacions filològiques que contenen, ho voldria subratllar aquí en els dos treballs del volum que li són dedicats directament– analitzar la seva obra per ella mateixa, és a dir, com a construcció d’un discurs vehiculat a través d’unes formes retòriques i unes fonts documentals i bibliogràfiques en un context social, polític i cultural concret. Un cas semblant al que es produeix amb una altra obra de la historiografia moderna que continua despertant una gran admiració com a font, encara poc contrastada amb l’estudi del mètode de treball de l’autor i la seva forma literària, com ho són els Anales de la Corona de Aragón, de Jerónimo Zurita.
Aquesta aproximació des de dins a la producció de Capmany es troba en el primer dels treballs citats, firmat per l’historiador Ramon Grau (“Antoni de Capmany i la teoria marítima de Barcelona”), que ha dedicat diversos estudis a la figura de l’autor, entre els quals Antoni de Capmany i la renovació de l’historicisme polític català (Barcelona, 2006). A partir de l’afirmació d’aquest que no fa història estricta, en el sentit clàssic de discurs retòricament elaborat i de concepció unitària, i de l’atenció que dedica a la “Prefación” a tractar de les qüestions de gènere i estil que se li han presentat en començar una obra que considera nova pel contingut i per l’enfocament, Grau identifica tres gèneres o formats retòrics rere les Memorias históricas: les memòries pròpiament dites o agregació de treballs, solució imposada per la falta de precedents i completada amb una col·lecció diplomàtica, base per a una història futura (“las memorias y colecciones de documentos deben proveer los tesoros a los que se dedican a escrivir la historia de una nación”); l’apologia històrica de la ciutat de Barcelona i les seves institucions, que beu, entre altres fonts, de la proposició del rei Martí a la cort de Perpinyà el 1406 (“Gloriosa dicta sunt de te”), traduïda al castellà, sovint citada i/o reproduïda durant l’edat moderna; i el discurs, represa de la polèmica sobre el model econòmic basat en l’estructura gremial que uns anys abans havia enfrontat Capmany amb les teories de Campomanes i s’havia traduït en les dues versions d’un Discurso sobre el tema, del qual només va publicar la segona, el 1778, amb el pseudònim Ramón Miguel Palacio. Segons Grau, la tria d’aquests tres formats se subordina als objectius de les Memorias históricas, que, lluny de ser un treball purament erudit, estan al servei de la voluntat d’influir en la cort i proposar un model català de relacions entre comerç, poder naval i institucions polítiques.
El segon treball que esmentava abans és firmat per la historiadora del dret Margarita Serna (“El derecho marítimo de Barcelona en tiempos de Antonio de Capmany”). L’autora dibuixa un mapa de les fonts de dret marítim existents a l’època i de la profunda evolució que les institucions –l’antic Consolat de Mar– havien patit després de 1714, sobretot arran de la creació, el 1758, del Cos de Comerç i la Junta de Comerç de Barcelona. És en aquest nou context que Capmany emprendrà la seva tasca d’edició de textos clàssics del dret marítim català medieval: Ordenanzas de las armadas navales de la Corona de Aragón, aprobadas por el rey don Pedro IV en MCCCLIV (Madrid, 1787) i Código de las costumbres marítimas de Barcelona hasta aquí vulgarmente llamado Libro del Consulado (ibídem, 1791). Dos projectes que, un cop més, parteixen tant de les seves pròpies incursions en arxius com dels contactes amb altres investigadors (l’infatigable Jaume Caresmar, bon coneixedor de l’arxiu de la catedral de Barcelona i altres fons eclesiàstics del país; Antoni Juglà i Font i Joan Solà a l’arxiu de la Junta de Comerç; Josep Farriols al municipal), i estan al servei de la voluntat política de presentar un model català de reglamentació jurídica que alhora facilita l’activitat comercial. Aquesta finalitat pràctica justifica que els originals s’acompanyin de la traducció castellana o, tornant a les Memorias históricas, que la col·lecció diplomàtica del segon volum contingui entre els annexos dos petits vocabularis llatí-castellà i català-castellà, aquest últim intitulat Diccionario de las voces catalanas mas difíciles o antiquadas para inteligencia de los instrumentos vulgares de la presente colección.
Contingut
I. En memòria d’Antoni de Capmany, 1742-1813
Antoni de Capmany i la teoria marítima de Barcelona, Ramon Grau.
El derecho marítimo de Barcelona en tiempos de Antonio de Capmany, Margarita Serna.
II. A la recerca d’uns antecedents remots
El mar i les comunitats humanes al llarg de la prehistòria al Pla de Barcelona, Anna Gómez Bach, Jordi Nadal i Miquel Molist.
III. Infraestructures marítimes medievals: drassana i port
La Drassana de la Ciutat i la nova Drassana Reial als segles XIII i XIV, Albert Cubeles.
La Drassana Reial de Barcelona. Evolució d’una edificació cabdal del litoral barceloní, Esteve Nadal Roma.
La construcció naval a la Drassana Reial de Barcelona en vespres de la campanya de 1354, Guillem Morro Veny.
Caixes i pontons. Els aspectes tècnics en la construcció del primer port medieval de Barcelona 1439-1455, Mikel Soberón.
El sistema de senyals de la torre de Montjuïc, Josep-Rafael Illa Sendra.
IV. Activitats nàutiques i comerç a la Baixa Edat Mitjana
Tecnologia i pesca a la Baixa Edat Mitjana: les embarcacions de pesca i l’art de la batuda a la costa catalana, Marcel Pujol.
Barcelona y la red marítima de la Catalunya Nova en la Edad Media. Una aproximación a sus puertos, el comercio y la defensa del litoral mediterráneo entre los siglos XI-XIV, José Javier Guidi Sánchez.
Barcelona, el Mediterráneo y las redes mercantiles italianas en la Baja Edad Media, Maria Elisa Soldani.
Productes artístics importants de Flandes a la Corona d’Aragó a l’Edat Mitjana, Marta Miralpeix.
V. La monarquia hispànica i la defensa marítima de Barcelona
Barcelona, porta d’entrada i sortida de la Península: hostes reials a la ciutat als segles XVI i XVII, Alfredo Chamorro Esteban.
Estrategia de la monarquía de Austrias y Borbones. La defensa marítima de Barcelona, Francisco Segovia Barrientos.
Cataluña ante los ataques de la armada otomana y del corso norteafricano 1504-1571, Eloy Martín Corrales.
Papel estratégico y logístico de Barcelona en las redes mediterráneas de servicios secretos de la monarquía de Felipe II, 1556-1598, Séverine Valiente.
Barcelona: la paradoja de la excentricidad de un puerto central en la lucha contra los corsarios argelinos durante los años centrales del siglo XVIII, Luis Fernando Fé Cantó.
La importància sanitària de Barcelona en el sistema portuari espanyol en el segle XVIII, Quim Bonastra.
Arran del XIII Congrés d’història de Barcelona, s’ha elaborat la següent eina per als investigadors, disponible a la xarxa: Guia de fons i documents per a l’estudi de les relacions entre Barcelona i el mar, a càrrec d’un grup d’arxiveres integrat per Mireia Bertrana, Pilar Cuerva, Mònica Gutiérrez i Olga Martín (Barcelona: Port de Barcelona; Museu Marítim, 2014).
Addenda (febrer de 2016)
S’ha publicat el segon volum de les actes, amb el títol Barcelona i el mar. Activitat portuària i façana litoral, segles XVIII-XXI, Ramon Grau (coord.), Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat, 2015 (Barcelona Quaderns d’Història, 22). Vegeu-ne el sumari aquí.
Vademècum 