Història de la literatura catalana, I-II: Badia (dir.), Literatura medieval, 1-2

:: Lola Badia (dir.), Literatura medieval (I): Dels orígens al segle XIV i Literatura medieval (II): Segles XIV-XV, dins Àlex Broch (dir.), Història de la literatura catalana, I-II, Barcelona: Enciclopèdia Catalana; Editorial Barcino; Ajuntament de Barcelona, 2013-2014, 543 i 487 p. ISBN 978-84-412-2250-2 i 978-84-412-2296-0 ::

Amb poc més d’un any de diferència s’han publicat els dos primers volums de la nova Història de la literatura catalana, dirigida per Àlex Broch, que neix amb el propòsit de convertir-se en la successora, actualitzada, de les obres de referència de Jordi Rubió i Balaguer (1949-1958; traducció catalana de 1984-1986), i de Martí de Riquer i Antoni Comas (1964-1972), aquesta continuada per un grup encapçalat per Joaquim Molas (1986-1988). És, doncs, per ara, l’últim representant d’una llarga tradició d’històries de la nostra literatura, de la qual ja he comentat algun títol en aquest blog (Panorama crític de la literatura catalana, 2009-2011). Els dos volums recentment publicats, dirigits per Lola Badia, es completaran pròximament amb un tercer, amb el qual es tancarà la sèrie dedicada a l’edat mitjana d’un projecte col·laboratiu dissenyat en vuit volums.

Objecte

L’objecte –la literatura catalana medieval– i els elements contextualitzadors per al seu estudi es presenten en un capítol proemial (Badia, “Edat mitjana i literatura”, vol. I, p. 17-46), del qual procedeixen els extractes següents:

Què

Anomenar edat mitjana els segles que van del V al XV és una convenció acadèmica […]. Desactivat aquest prejudici inicial, apareix en primer terme la distància que separa les expectatives dels lectors del segle XXI de les que oferien les belles lletres als segles que van del V al XV.

D’acord amb una tradició crítica que prové del segle XIX […], s’anomena literatura catalana medieval els textos en vers i en prosa, dotats d’algun tipus d’elaboració formal significativa, produïts durant els segles XII, XIII, XIV i XV a les terres de llengua catalana.”

“En el patrimoni actual del llibre manuscrit català medieval escassegen les grans obres d’art, i, en general, la literatura catalana medieval s’ha conservat en pocs manuscrits: sovint es tracta de testimonis únics.

Qui

L’edat mitjana va heretar del món clàssic la idea que les obres literàries pertanyen a una tradició comuna que es transmet amb l’educació, formant el gust estètic i el bagatge cultural i moral dels individus cultivats.

A la literatura catalana medieval hi ha obres escrites per clergues (Francesc Eiximenis) o per laics religiosos (Ramon Llull), que estan al servei de la divulgació dels ensenyaments de l’Església i dels principis del cristianisme. En canvi la poesia amorosa o bèl·lica, les cròniques històriques i les obres de ficció escrites per laics, des dels trobadors fins a Ausiàs March, des de Ramon Muntaner fins a Joanot Martorell, posen en primer terme la vida individual o col·lectiva vista des d’una òptica autosuficient, essencialment incompatible amb l’esperit de renúncia i la recerca de transcendència del cristianisme.

Un dels trets més destacables de les antigues lletres catalanes és la relació constant dels escriptors amb la casa reial.

Com

El plurilingüisme és un tret característic d’aquest període […]. De totes aquestes llengües romàniques, la que té més presència en la literatura catalana medieval és l’occità.

La societat que produeix i consumeix la literatura catalana als segles XIII-XV és una societat alfabetitzada, que fonamenta els seus valors en un rerefons textual cada cop més accessible a tots els estaments. Però l’exposició oral protagonitza molts àmbits culturals, de la poesia lírica al sermó del predicador o del monarca, als espectacles dels joglars, a la classe magistral impartida a l’escola.

Al pas del segle XIII al XIV es consolidà l’accés dels laics al saber. Aparegueren traduccions d’obres científiques i tècniques a les llengües vernacles […]. Els continguts de les grans compilacions del saber universitari van arribar a l’abast dels laics.

Un dels trets més distintius de l’edat mitjana és la difusió general de la fe cristiana i el guiatge universal de l’Església catòlica […]. Gran part de la literatura medieval catalana era profana, i l’Església condemnava amb un èmfasi especial la lírica amorosa i la narrativa d’entreteniment. D’aquí que un dels temes recurrents dels escriptors laics medievals sigui la justificació moral de les seves obres.

Índex del volum I

1 Edat mitjana i literatura, L. Badia.
2 Dels orígens al segle XIV, L. Badia.
3 Les cròniques i els cronistes, J. A. Aguilar, L. Badia, S. M. Cingolani, J. M. Pujol, X. Renedo.
4 La lírica d’arrel trobadoresca, M. Cabré.
5 La narrativa en vers, M. Cabré, A. M. Espadaler.
6 L’accés dels laics al saber: Ramon Llull i Arnau de Vilanova, L. Badia, J. Mensa, J. Santanach, A. Soler.

Índex del volum II

7 Eiximenis i la prosa doctrinal del segle XIV, D. Guixeras, S. Martí, X. Renedo, B. Taylor.
8 Monarquia, llengua i literatura, L. Badia.
9 Traduccions i traductors, Ll. Cifuentes, M. Ferrer, J. Pujol.
10 Bernat Metge, L. Badia, Ll. Cabré.
11 Anselm Turmeda, M. Pedretti.
12 La poesia cortesana, J. Torró.
13 Ausiàs March i els poetes catalans del segle XV, Ll. Cabré, A. Lloret, M. Ortín, F. Rodríguez Risquete, J. Torró.