Binimelis: Descripció particular de l’illa de Mallorca

:: Joan BINIMELIS, Descripció particular de l’illa de Mallorca e viles, edició a cura de Juli Moll i Gómez de la Tía, València: Publicacions de la Universitat de València; Institut Cartogràfic de Catalunya, 2014 (Fonts històriques valencianes, 60 / Monuments d’Història de la Corona d’Aragó, 5), 359 + CV p. + 1 CDRom (p. 361-917), il. ISBN 978-84-370-9350-5 ::

En la línia de recuperació dels textos historiogràfics de l’Edat moderna, és ara el torn de la Història general del regne de Mallorca, de Joan Binimelis (1538/39-1616). Recentment n’ha aparegut una primera edició crítica fragmentària (llibre V),  preparada pel filòleg menorquí Juli Moll, que acumula una llarga experiència com a corrector de català i tècnic de l’Institut Cartogràfic de Catalunya; Moll ha treballat en el projecte durant més de 30 anys, amb intermitències.

Joan Binimelis, el primer historiador modern de les Illes, és un personatge de vida i fama controvertides. Gràcies als estudis, entre d’altres, d’Estanislau de K. Aguiló, Antoni M. Alcover, Eulàlia Duran, Antonio Contreras, Gabriel Ensenyat, Antoni Lluís Moll Benejam i, ara, Juli Moll, sabem força coses de la biografia i dels interessos varis d’aquest sacerdot amb estudis de Medicina a València i de Teologia a Roma, autor d’obres historiogràfiques, mèdiques, matemàtiques, astronòmiques i cartogràfiques. Protegit de Joan de Vic i Manrique de Lara, bisbe de Mallorca entre 1573 i 1604. El germà del bisbe, Lluís, lloctinent general del regne, va encarregar a Binimelis un mapa de l’illa (1583-86), destinat a millorar les estructures defensives de la costa per fer front a les incursions dels pirates. La redacció de l’obra més coneguda de Binimelis, la Història general del regne de Mallorca, és fruit d’un nou encàrrec, aquesta vegada dels jurats de la ciutat; Binimelis la va acabar el 1595 i la va traduir al castellà entre 1597 i 1601 (l’autògraf en aquesta llengua seria l’actual ms. 10394 de la BNE, segons Moll Benejam). Poc després, i coincidint amb la sortida de l’illa del seu protector el bisbe Vic, va tenir lloc un episodi fosc de la biografia de Binimelis, que el 1604 va ser denunciat a la Inquisició per proposicions i tocaments deshonestos a algunes dones que s’hi confessaven. La condemna s’ha utilitzat per explicar la posterior desaparició de l’autor de l’escena pública i les particularitats de la recepció de la Història, que no es va imprimir en el seu moment, tot i que la versió castellana ja duia textos preliminars per a l’edició. Els cronistes mallorquins del XVII silenciaran el nom de l’autor, però n’utilitzaran profusament l’obra, que va tenir una difusió manuscrita considerable en català i, sobretot, en castellà, llengua en què va aparèixer, l’any 1927, l’única edició íntegra (Nueva historia de la isla de Mallorca y de otras islas a ella adyacentes, Palma de Mallorca: Impr. de José Tous, 5 vol.).

La Història de Binimelis es relaciona amb un grup d’obres que marca diferències amb les cròniques generals a l’ús de la tradició catalanoaragonesa i que es caracteritzen, en primer lloc, perquè s’acaben convertint en històries d’un regne en particular, tot i partir d’uns orígens comuns, i, en segon lloc, perquè la crònica estricta s’integra en projectes de caràcter més ampli, en què el capítol geogràfic i corogràfic ocupa un lloc destacat, però també altres gèneres historiogràfics com l’hagiografia, la genealogia o l’heràldica. Durant la seva estada a València, Binimelis devia conèixer la crònica valenciana de Martí de Viciana, que el 1564 publicava a la ciutat el Libro tercero de l’obra i, entre aquest any i 1569, el Segundo; el Quarto va aparèixer el 1566 a Barcelona. Cap al 1600, Pere Gil treballava en un projecte d’història de Catalunya, dividit en quatre parts (geogràfica, històrica, eclesiàstica i hagiogràfica), objecte de la recent tesi doctoral de Rodolfo Galdeano (Universitat de Girona, 2013); ja és coneguda la relació que Binimelis va mantenir a Mallorca amb Gil, com a membre de la congregació de clergues dels jesuïtes de Monti-sion, fundada a instàncies del rector Gil el 1611 i aprovada per Roma el 1612.

L’obra de Binimelis es divideix en set llibres: història de Mallorca des del Diluvi fins a Felip II (ll. I-III); descripció eclesiàstica i politicoadministrativa del regne (ll. IV); descripció geogràfica i econòmica (ll. V); biografies de mallorquins il·lustres en santedat i lletres (ll. VI); relació sobre les Germanies a Mallorca (VII).

El volum ara publicat conté una edició crítica del llibre V, que pren com a base el manuscrit Fortuny, el més antic en català (Palma, Biblioteca municipal, ms. 34, copiat entre 1640 i 1653 per Jordi Fortuny de Roesques). S’obre amb una descripció general de l’illa, seguida d’un capítol sobre el “temparament de la illa de Mallorca y a quins mals estan subjectas los seus habitadors”, un resum d’història dels primers pobladors fins a la conquesta de Jaume I, i la descripció de les viles i ciutats de l’illa. El concepte de geografia, com en les altres obres amb què s’agrupa la de Binimelis, s’ha d’entendre des d’una doble perspectiva: la geografia basada en els auctores, és a dir, la lectura i glossa dels clàssics, d’enfocament filològic (per ex., una operació habitual és la identificació dels topònims moderns amb els antics per “il·lustrar” els orígens de les ciutats d’autors i/o comitents, com ara en els capítols sobre Artà i Pollença); i la geografia com a observació del territori i les seves estructures econòmiques, socials i institucionals, nascuda de disciplines i activitats diverses que encara no tenen cabuda en els curricula universitaris (per ex., ja hem vist com l’experiència cartogràfica de Binimelis està relacionada amb les polítiques de defensa del regne). Aquest segon aspecte és dominant en el llibre V. Les fonts de Binimelis participen d’aquest mateix caràcter doble: les fonts bibliogràfiques conviuen amb les arxivístiques i administratives, amb l’observació personal i l’aportació puntual d’altres gèneres (epigrafia, relacions de fets, poemes de coetanis de l’autor: Cosme Climent, que firma uns dels poemes preliminars a l’edició castellana, i Antoni Clar, S.I.).

L’edició que J. Moll ha preparat del llibre V de la Història es presenta en dos formats complementaris:

• Volum en paper amb la introducció general, l’edició crítica del llibre V amb l’aparat de variants textuals i l’índex onomàstic.
• CD-Rom que inclou: justificació del stemma codicum; actualització de l’estudi de mossèn Alcover (1916) sobre la llengua de Binimelis; reconstrucció de l’arquetip del llibre V, amb notes de context històric i cultural; introducció a les institucions del regne de Mallorca, en el context de la Corona d’Aragó, i notes d’història mallorquina al segle XVI; extractes del llibre IV de la Història, en traducció arcaïtzant del mateix editor a partir de la versió castellana de 1927: “Iglésies e convents de la ciutat de Mallorca”, biografies dels bisbes Campeggio i Vic i Manrique, i imposició de la Consignació; índex del contingut dels set llibres de la Història.

Que sia esta terra subjecta a las dites maleltias se pot clarament entendra de la antiga esperiènsia de molts añys, en las quals se són vistes hi·s veuen cade dia en los qui no tenen salut, sia per rahó del propi tamparament o del mal orda del menjar y baura dels naturals de la terra, lo que crech [que] ja és convertit en naturelesa, axí com los mavosèphalos [sic per macrocèfalos] la longitud del cap, la qual, als principis de com compte Hipòcrates, se causa per la indústria de las madrinas, però aprés lo temps lo féu natural, o sia, per clima o influcso celeste, que té gran force y virtut en las regions particulars. És cosa certa, y la rahó y espariència o ensenyen, que estas causes sempre obren juntament, y que la influènsia dels signas celestes no mouen per si a solas en las inferiors cose alguna sens la despositió de aquell[e]s, y axí la universal mola y mudanse és regida y governada ab tal orde y concert, y los alements inferiors són agitats y moguts de las causas celestes, y tant quant una part del món és suparior, és més acta per obrar, y quant més inferior és, més abnòxia a les pacions, perquè veym que Déu, [que] res ha fet tamaràriament, ha trempades totes las cosas ab un accel·lent orda: las cosas inferiós, per las mèdias, y estas per las supariors, no fent de si force a la naturel[es]a, però que totas las coses naturals hobeyesquen a sos moviments, donen-los que executen ses pròpias forces fins ahon basten, hi·ls és concedit. Y com los cels abràsan totas las coses, de ells se infundeix e escapa una force o influcxo, com del cor uns esparits vitals que se escampen per tot lo cos, qui agiten, mouen, recréan, [y] vivifícan totas las parts del cos.

Però anem a l’esperiènsia, que és cosa que passe en varitat tot lo que tenim escrit si consideram que Déu y la naturalesa no fan res debades. Per què pensen [que] són las turtugues tantas en Mallorca, sinó per remey de las fabres ètigues? y en tanta multitut que no sols no basten per els malalts de la terra y per altres menjars y provisions dels frares de Cartoxa y dels frares de Sant Francisco de Paula, però encare ne fan mercadaria per las terras de Catalunya, Aragó y Valènsia. No sens causa abunda també mateix de la erba correlina o lumbrinària o Muscus marinus, que en Mallorca nomenen erba cuquera, la qual té tanta force y virtut contra los cuchs, que aquí mateix los mata y és lo vertader besaar, antídoto y realgar contra aquells. Usen los mallorquins ab decoctió o ab pólvoras destrempades ab vim blanch en lo ivern y en lo estiu ab aygo de verdolagues; alguns la mesclen ab mel per regalo dels miñons. En Vanècia, antes que la polvorisen, la tenen en infusió ab vinagre y, esparimentant los grans afectas contra est mal, la tenen en gran estima y la aprecien molt, de la qual proveïx Mallorca moltas parts […].

Estos y altres semblants ajutoris ha posat Déu a la illa de Mallorca per a remey y salut dels qui havien de habitar en ella, contra los cuchs, las febras habituals, sputo de sanch y altres infirmitats, per rahó del temparament, clima y influcso celeste y error en la vida dels habitadors. [V, 2]